FIDELITAT (havanera)

Les havaneres són cançons marineres originàries de Cuba. Els catalans que anaven a l'illa les van portar a Catalunya i de seguida van arrelar a la nostra terra. Són cançons d'amor, de desamor, d'enyorança... Es canten en català i en castellà. Actualment es segueixen cantant, perquè agraden a tothom.

Tot i que són cançons populars, algunes són obra de compositors clàssics com Ravel o Bizet que en va incloure una (molt coneguda), a la seva òpera Carmen.

Hi ha un cert paralelisme entre l'havanera i el tango i d'altres ritmes caribenys. En aquest vídeo podreu escoltar-ne una que jo vaig fer la lletra i el folklorista sudamèricà ,Tito Corona, m'hi va posar la música. M'encantaria cantar-la enlloc de llegir-la, però no cal pas fer ploure més...

-Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

-Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

-Les barques de vela
tapen l'horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

-Roseta, la barca,
companya fidel,
de bogar cansada
s'ha tornat estel.

-Tota ella tremola
pintada d'enyor
i es mira amb tendresa,
el seu vell patró.

-Al matí a trenc d'alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

M. Roser Algué Vendrells

Us desitjo un bon estiu i que ens poguem retrobar al setembre.

Os deseo un feliz verano y espero que nos volvamos a encontrar en Septiembre.

L'ESPLUDANSA

L'Espludansa neix de la il·lusió de mestres i alumnes d'Esplugues per fer, des de les escoles, un entorn participatiu i mostrar-nos com som: una ciutat viva, divertida, participativa, integradora...I res millor que la dansa i els nens i nenes per a fer-ho possible. Es va fer a finals de maig a la plaça de Catalunya d'Esplugues. Hi van participar totes les escoles públiques de la vila i algunes de convidades, de pobles veïns, com la Sant Ildefons de Cornellà i l'escola Montserrat de Sant Just Desvern.

Es un acte d'agermanament per mitjà de la dansa. Els nens i nenes de segon de primària de cada escola van ballar, per separat, una dança diferent i, finalment, van fer una dança tots plegats, però a cada rotllana hi havia nens i nenes de totes les escoles. Ara eren només un grup d'amics i amigues que ballaven la dansa Maïm Maïm...

Jo vaig tenir la gran satisfacció de presentar aquest acte i us puc dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, va ser una exprriència molt gratificant. Us he posat aquesta foto de la dansa conjunta, perquè pogueu admirar aquest paisatge tant bonic dels nostres infants dansaires. Si la voleu veure més bé, cliqueu sobre la foto. L'alcaldesa, l'inspector i el regidor d'ensenyament, van repartir obsequis als nens i nenes.

M. Roser Algué Vendrells

LA GINESTA
(JOAN MARAGALL)

Aquest 2010, fa 150 anys que va néixer Joan Maragall, un dels nostres grans poetes modernistes i per això m'agradaria llegir un poema seu, per fer-li un petit homenatge.

L'estiu ja treu el nas! encara que amb el temps que ha fet fins ara... però sembla que ja és vol despertar. Així doncs, he pensat en el poema "la ginesta", perquè és ara quan aquest arbust fa la seva florida...

Estic segura que si aneu a passejar per la muntanya, quedareu extasiats amb la seva olor i el seu color d'un groc flamejant...

-La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve el temps de la calor.

-Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat;
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

-Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplandent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

-Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.

-Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu,
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

-Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a correr avall.
(Joan Maragall)

M. Roser Algué Vendrells

JOCS FLORALS

Un divendres de maig, l' escola Lola Anglada del meu poble, celebrava l'entrega de premis dels jocs florals, als nenes i nenes i em van demanar si podia anar a explicar el meu conte "la kika no s'agrada". Jo els vaig comentar que potser no tindria el mateix interès pels petits que pels més grans ( en principi està adreçat a infants de 7, 8, 9 anys). Em van dir que no hi havia cap problema, ja que tots havien treballat els valors que el conte volia transmetre.

Tots els nens i nenes es van reunir al "porxo" del pati (des de p3 fins a 6è) i jo em vaig asseure sobre una taula, per poder-los observar bé, mentre explicava el conte... Va ser una experiència molt bonica, ja que em van escoltar amb molt de silenci i això sempre és gratificant.

En acabar em van obsequiar amb una planta i també en van tenir una , a més d'un diploma, tots els nens i nenes premiats. Després, els més grans, em van fer una petita entrevista per la revista de l'escola.

Des del primer moment va haver-hi molt bona conexió, tant amb els infants com amb els/les mestres. Per a mi va ser una tarda molt agradable i espero que per a tota l'escola, també. Us en deixo unes quantes fotos... Per cert, una nena d'aquesta escola va guanyar el premi Pilarín Bayés, de contes infantils.

M. Roser Algué Vendrells