ABRIL VORA EL LLAC

Quan arriba el mes d’abril
vora el llac reneix la vida,
tant se val si és gran o xic;
la vida no necessita
mesures, per fer camí.

El matí és una festa
de cridòria i piuladissa;
l’hora dolça és el capvespre,
quan la tarda es va marcint.

Les granotes, grills i ànecs,
joves pinsans i orenetes
lentament se’n van al niu;
fins parelles de gavines,
gavines de terra endins.



El silenci va caient
sobre l’aigua de l’estany;
el sol que ja és a la posta
ens somriu dins el mirall.

Els arbres del seu entorn
s’hi banyen a frec de nit
mentre s’hi van reflectint
els llumets de les masies
que hi ha vora dels camins.

Quan per fi la vida dorm
surt la lluna silenciosa,
tot passejant-se mandrosa
vetlla amb amor el seu son.



M. Roser Algué Vendrells

El meu primer vídeo...
Tots els poemes que poso al post, són d'un únic llibre de poesia que tinc. Es diu Petiteses. Els vaig escriure ja fa un temps en una època que em sentia especialment nostàlgica. Si us hi fixeu bé, la majoria reflecteixen aquest manera de ser. Fins i tot, em vaig "atrevir" a d'escriure'm, amb un poema que és diu, Sóc (com no podia ser d'una altra manera.

Jo no tenia cap intenció de publicar-los, però un editor que coneixia, un any, per Sant Jordi, em va donar la sorpresa. Ell ja m'havia editat un llibret de records de la meva infantesa a la masia de la meva mare, on anava de vacances. Són com unes petites cróniques de la vida a pagès, anys enrera. El llibre es diu Sota un vel de cendra, i porta aquest títol perquè el vaig escriure després d'uns incendis devastadors que va haver-hi en aquells paratges. La llàstima és que l'editorial, com moltes altres de petites, ja fa temps que va tancar les portes...

Ah, i la meva petita obra literària publicada, s'acava amb un conte infantil que es diu La Kika no s'agrada (La Kika no se gusta). Ara faig col·laboracions en algunes revistes, articles per algun homenatge...També alguns relats curts, algun altre conte...petites coses que , de moment, tinc guardades.

SÓC
Aquest és l'únic poema que he fet en català i en castellà, i l'he triat per fer el meu primer vìdeo. És molt senzill, però és que m'està costant molt( com tot el que fa referència a la informàtica). Espero anar millorant. Al vídeo hi ha la versió en català. La música de fons és el ramito de violetas de la Cecilia


Sóc com l’oreneta,
que no troba aixopluc
en les nits fredes.

Sóc com la gavina,
que va volant pel cel
sola i perduda.

Sóc com la violeta,
que amaga amb timidesa
sentiments tendres.

Sóc com el vaixell,
que ha perdut el timó
i va a contravent.

Sóc com la lluna nova,
que a recer de la nit
sempre vigila.

Sóc com la pluja fina,
que cau suau i silent
i et tranquil·litza.

Sóc com la vesprada
que la tardor ha daurat...
dolça i nostàlgica!

SOY

Soy como un gorrión,
que no sabe posarse
cuando hay tormenta.



Soy como la gaviota,
que vuela por el cielo
buscando el norte.





Soy como un velero,
que no encuentra su rumbo
y va a la deriva.





Soy como la violeta,
que esconde cautelosa
sus sentimientos.





Soy como la luna nueva,
que tu no puedes ver
pero presientes.




Soy como la lluvia,
que cae mansamente
dejando huella.





Soy como la tarde
que el otoño doró...
dulce y nostálgica.

M. Roser Algué Vendrells

QUINA NEVADA!!!
Després de la inesperada nevada d'aquests dies, he mirat si tenia algun poema que parlés de la neu i n'he trobat un. Penso que ara és el moment de posar-lo al blog.

Feia molt de temps que no havia vist nevar, i em va fer molta il·lusió i és que el paisatge era tan i tan bonic...( les fotos de la neu les vaig fer des de casa)

SÚPLICA AL VENT I A LA PLUJA

Vent...
no bufis amb força
que la neu tremola,
talment una núvia
amb el vestit blanc;

tot ell esquitxat
de fines espurnes,
de perles precioses
i cristalls brillants.

Si suau remoreges
el polsim que aixeques,
és un vol d’estrelles
sota un cel daurat.

Si furient rebufes
i embrutes ses gales,
no serà una núvia
digna d’estimar.

I el sol de la tarda
que l’ha vista blanca,
tenyint-la de rosa
sense cap recança,
no l’enyorarà.

Pluja...
no ploris gaire,
que les teves llàgrimes
marciran l’encís
de la blanca amant.

Tes perles salades
seran com espases,
que aquesta blancor
aniran desfent.

I quan a l’albada
el sol, galant nuvi,
cerqui l’estimada
per poder-la fondre
en tendra abraçada,

trobarà amb desfici,
enlloc de neu blanca,
uns bassals terrossos
com del plor del temps.

Llàgrimes amargues
com les que algun núvol
volent consolar-lo,
tornarà a vessar.

Pluja, vent...
no trenqueu l’encís de la neu!

M. Roser Algué Vendrells

REFLEXIÓ SOBRE LA POESIA

No puc pas evitar de començar així:” ¿què és poesía? Poesía eres tu” (Bequer).

Jo penso que per fer poesia calen dues coses importants: Tenir alguna cosa per transmetre(sentiment) i saber-ho transmetre (tècnica). Hi ha qui té molt per dir i no sap explicar-se, i qui s’explica molt bé, però no té gran cosa a dir...Jo, si he de triar, prefereixo que predomini el sentiment.

Potser també cal tenir necessitat d'expressar-se. El poeta xec Rilke, en el llibre cartes a un jove poeta, li diu: ”no escriguis poesia, si no tens necessitat de fer-ho”. Jo, aquí, discrepo una mica, ja que crec que pots escriure’n només pel gust de fer-ho, perquè t’agrada compartir sensibilitats.

També diria, que la poesia és una actitud davant la vida. És anar pel món observant el que passa al nostre entorn, perquè les persones i les coses ens transmeten missatges, i un cop els hem fet nostres, podem fer-ne partícips als altres. A mi m’agrada molt aquella frase que diu:

“APRENDRE A MIRAR ÉS APRENDRE A ESTIMAR"

.

I no necessàriament el poeta, a d’escriure poemes i a l’inrevés, hi ha qui escriu poesia i té molt poc de poeta. És clar que això és molt relatiu, però per a mi, té molt a veure amb la sensibilitat i l’estètica. I per sensibilitat entenc no quedar-se indiferent davant les coses, tant si són positives com negatives.

També voldria parlar de la interpretació de la poesia. És fiable? i tenim dret? A vegades és fàcil saber que ens vol dir l’autor/a, però sovint cada lector/a en té la seva pròpia visió.

I, finalment, penso que la poesia s’escriu principalment per ser llegida, ja que quan passa a ser poesia escoltada, depenem molt del sentiment que hi posi la persona que en fa la lectura.

M.Roser Algué Vendrells