PLUJA


Aquests dies, estem immersos dins d'aquesta pluja tan esperada!!! és clar que quan dura tants dies... la pluja gairebé sempre és nostàlgica, però de vegades també és com una amiga que ens fa companyia.



Fa un dia gris com el meu estat d’ànim.
Sempre que fa aquest temps a mi m’afecta,
m’agafa l’enyorança, em poso tendra.
Miro a través dels vidres de la finestra,
les mil gotes que cauen sense pressa.
Un doll de llàgrimes m’amaren la cara;
són llàgrimes dolces, no pas amargues,
de les que donen pau i serenen l’ànima.
I es confonen amb les gotes d’aigua
que han caigut, lentament, tota la tarda.
Tot el dia ha plogut i ara vespreja.
L’aigua se m’ha endut les recances
i m’ha tranquil·litzat...
I m’entretinc mirant la pluja fina,
pensant que d’altres finestres
emmarcaran d’altres rostres,
amb inquietuds semblants o potser noves.
I al final sento com una alegria.
i voldria que no s’acabessin,
aquests dies que em fan companyia

M. Roser Algué Vendrells

NADAL PELS INFANTS









Un Niño pequeño
nacido en Belén,
llora en su cunita.
Sus lagrimitas
son lluvia de estrellas,
ángeles pequeños
jugarán con ellas.
Su Madre le canta,
para que esté alegre
y el pequeño Niño...
escucha y se duerme.

Para que duermas bienen tu cunita,
Niño Jesús de carita de cielo,
te cantaré una nana.

Te cogeré tu manita pequeña,
mientras te alumbra
la luz de una estrella.

Y tu sonreiràs... sin despertarte.

NADAL

Aquests dies els meus posts són de temes nadalencs i com que crec que hauriem de ser solidaris tot l'any, us regalo un poema de com penso que hauria de ser Nadal.

LA UTOPIA DEL NADAL

Mentre feia el pessebre a l’escola
amb infants que disposen de tot,
he pensat en quin Nadal tindrien
els nens de la guerra, la fam i la por.

Els d’aquí, reunits en família,
menjaran gall d’indi, neules i torrons,
guarniran l’arbre, tindran alegria
i joguines bèl·liques per tots.

Els altres passaran gana i misèria,
sols coneixeran la pena i el dolor,
bombes, fusells, tancs i metralletes,
seran, en aquest cas, joguines de debò.

No pot haver-hi l’esperit del Nadal
mentre els homes es matin uns als altres,
mentre hi hagi un infant que estigui trist,
somniant en coses irrealitzables.

Només si d’un cop s’acaben les guerres
i tots els pobles poden viure en pau
i ningú passa fam ni penes,
podrà haver-hi un autèntic Nadal.

M. Roser Algué Vendrells

PER PENSAR...

Aquests dies tots els carrers de les grans ciutats estan plens de gent que van amunt i avall carregats de paquets de coses que, ben segur, no són pas necessàries. A mi em produeix un cert malestar pensar que hi ha persones que fan del consumisme una forma de vida, i d'altres que no tenen res, ni el més imprescindible per viure. Mentre hi pensava, m'ha arribat aquest arxiu que és una petita película. Només us demano que us la mireu amb atenció i reflexioneu sobre el que veureu.

M. Roser Algué Vendrells

A mi sempre m'han agradat les dites, els refranys, les frases fetes... segurament, perquè són un llegat lingüístic, important, dels nostres avantpassats. I penso que és una pena que el tinguem una mica arraconat i que els infants no en tinguin, gairebé, coneixement. Per això vaig fer un petit conte, fent servir aquest tipus d'expresions, per la classe de 6è. Crec que els va agradar, perquè era com un joc desxifrar el seu significat. I com que aviat s'acabarà l'any... el títol és escaient.

QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

Quan sona el despertador, salto del llit lleuger com una daina i ,com que sóc més eixerit que un pèsol, de seguida em trec la son de les orelles.
Em rento com els gats i faig un mos per treure el ventre de pena.
Agafo la motxilla que pesa com un ruc mort, però ja se sap: carga que plau no pesa i, més content que un gínjol, enfilo carrer enllà, camí de l’escola
I, és clar, com que m’agrada fer safareig, fico cullerada en totes les converses dels grupets que em trobo pel camí i arribo a l’escola a tres quarts de quinze.
Malgrat tot, la mestra em mira de bon ull i jo m’assec al meu lloc, al costat d’un company que em fa pam i pipa i no em diu ni ase ni bèstia. Però jo em faig l’orni ,me’l miro de cua d’ull i veig que riu per sota el nas.
Tots plegats posem fil a l’agulla i comencem la nostra tasca. De mica en mica, es comença a trencar el silenci fins que hi ha tant de guirigall, que la classe sembla el mercat de Calaf.
A la mestra li comença a pujar la mosca al nas. Aleshores ens fa posar palla a l’esquella, perquè diu que té el cap com un timbal.
Quan sortim al pati corrent com un llamp, com que el sol m’enlluerna, no veig tres en un burro i em fumo de lloros. Els companys es pixen de riure i jo m’aixeco traient foc pels queixals, vermell com un tomàquet, però sa i estalvi.
Quan arriba l’hora de dinar, com que tinc una gana de llop, em menjaria un bou amb esquelles. Menjo en un tres i no res i tot ho trobo bo, ja que no sóc gens llepafils
Després de l’escola vaig al parc a estirar les cames.
Com que faig cara de no haver trencat mai cap plat ni cap olla, de vegades me n’aprofito per fer la guitza als companys. Penso que sóc dels que tiren la pedra i amaguen la mà.
De cop i volta, algú s’adona dels meus tripijocs i, en un tres i no res, em quedo més sol que la una i com que m’avorreixo, toco el dos cap a casa. Hi arribo suat i moll com un pollet. La mare no vol que corri tant , perquè diu que només tinc la pell i l’os.Tot i que menjo per quatre, sóc un sac de mal profit.
Com que ja s’acosta l’hora de tancar els ànecs, de la cuina bé una flaire que fa ganes de sucar pa amb l’olor i , a mi, se’m fa la boca aigua.
Normalment, quan me’n vaig al llit, de seguida agafo el son i dormo tota la nit com un tronc. Però avui estic desvetllat i no puc ni aclucar els ulls.
Penso que la gent és ben estranya; un dia em diuen que parlo com un llibre sense fulls i que de coses en sé un niu i, un altre dia, que no he vist el món per un forat.
Tanco els ulls i penso que no cal posar-s’hi pedres al fetge i que tal dia farà un any.

M. Roser Alguè Vendrells

GRÀCIES
Ja fa uns dies, la Mª Rosa Serdio ens va fer un regal preciós als qui visitem el seu blog. Un regal fet de paraules de poema, de boniques ilustracions, de música suau i dolça, de somnis... Vull compartir la seva màgia, amb tothom que passi per les meves Petiteses. Gràcies amiga.

Espero que us agradi tant com a mi.

M. Roser Algué Vendrells