Unes fotos fantàstiques

Fa un temps, mirant la revista Descobrir Catalunya, vaig ensopegar amb unes fotos de muntanya que em van semblar una meravella. Vaig investigar una mica sobre el seu autor i resulta que eren d'un noi, bastant jove, de Navàs. I em va fer il·lusió perquè jo també en sóc filla.Us deixo un petit tast d'aquestes fotos espectaculars. Les paraules del peu de foto,  també són seves. Si en voleu veure més, cal que cliqueu  aquí.

Montserrat és un castell de núvols.

La corona del cel. Montserrat.

Vesubi de llum, Pedraforca. 

Mirant com la nit besa el matí. Rasos de Peguera.

Eternament encantats. Llac de Sant Maurici.

La llum ens guia, la sort ens somriu. Pic de Midi d'Ossau.

M. Roser Algué Vendrells

Solstici d'estiu

La lluna plena des de la meva finestra.

Dues amigues

es miren i somriuen.

o potser parlen ...

La lluna i l'estelada,

companyes de llibertats.

L'estelada del meu balcó,  parla amb la mateixa lluna,
que ara es veu com un petit estel.

Seguint la lluna

s'ha perdut una estrella.

La tinc a casa.

Es molt curiós que la mateixa lluna, fent la foto gairebé des del mateix lloc, a la primera es veu força guapa, amb els arbres que l'acompanyen i algun llumet del poble, en canvi a la segona, només es veu un puntet, com si fos un petit estel( una, que no és gaire experta)... Bon solstici i bona revetlla a tothom i felicitats als Joans i Joanes. Vigileu amb els petards!!!

M. Roser Algué Vendrells

L'ILLA  DE  LA  CALMA

(Ui, quines vacances!)

En Santiago Rusiñol, va ser un gran pintor de l'època modernista, però també era escriptor. En una revista que vaig llegir, hi havia un comentari sobre el seu llibre "L'illa de la calma". Vaig pensar que me'l compraria, perquè em sembla que no està exhaurit.

A ell, el va impressionar molt la vida a l'illa. La revista havia seleccionat uns quants fragments del llibre, que jo us deixo aquí, perquè els he trobat molt interessants.

" Lector amic...Segueix-me en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada de la mandra".

"Aquesta illa és Mallorca lector. És aquesta moneda grega muntada en blau que, segons diuen, va eixir de la mar salada per a prendre el sol una estona i si va trobar tan bé, que si va quedar adormida".

"Així que hi hagis desembarcat t'entrarà una mitja son tan rítmica i melodiosa, unes ganes de no fer res tan segures i definitives i un ensonyament tan seguit, que diràs:" Aquesta és la terra que convenia al meu mal; una terra que sense dormir, si pot reposar i somiar-hi".

Vall dels tarongers ( Viniaraix), Santiago Rusiñol.

Espero que aquest petit tast, us agradi tant com a mi. M'ha semblat una visió molt bonica d' el racó de sa Lluna i l'he volguda compartir i fer un petit regalet a la nostra amiga  Lluneta. 

Hort mallorquí , Santiago Rusiñol.

M. Roser Algué Vendrells

UN  POST UNA  MICA  POTI- POTI...

He trobat un vídeo que vaig fer el 2010, sobre el poema La ginesta, de Joan Maragall, i us deixo l'enllaç aquí per si el voleu veure, jo hi vaig posar les imatges i la veu, de fons sona una sardana...

--------------------------------------------------------------------------------------------------

FESTA  DE  SANT  JORDI  A  L'ESCOLA

Aquí teniu l'enllaç d'un vídeo que va fer una companya, mentre jo feia de "mestra de cerímònies" a l'entrega de premis dels 

Jocs Florals de l'Escola Folch i Torres, la meva...

I aquí l'enllaç d'un altre vídeo on es pot veure els nens i nenes de quart ballant una dansa que és originària dels nostre poble, Esplugues, i que es diu El ball del Babau. Només n'he posat un 

  fragment , perquè aquesta dansa repeteix la seqüència musical, tres cops, aquesta és la última.( hem sembla que al final es veu sencer...)

I finalment us deixo la foto de la sardana, que cada any ballem com a fi de festa i això és cosa meva... No us hi poso l'enllaç, perquè aquest any,  com que Sant Jordi era després de Setmana Santa , no la vam poder assajar i va sortir una mica desastre, però la intenció era bona. A la foto, tots preparats per començar...

--------------------------------------------------------------------------------------------------

                                    DONA  LA  NOTA 

I avui a l'escola hem participat a la campanya, Dona la nota, per reivindicar la música a les escoles, cantant tots plegats la cançó Mirall de pau, a la mateixa hora ,  totes les escoles que s'hi han adherit.

M. Roser Algué Vendrells

EL  GROC  DE  LES  GINESTERES

El diumenge, abans d'anar a votar vaig anar a fer un tomb per la natura; segurament necessitava que m'inspirés. La muntanya de Collserola és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila, blau taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I em va semblar que el vent xiuxiuejava  els versos d'en Maragall:

" La ginesta altra vegada, 

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada.

que ve el temps de la calor"...

Aleshores vaig recordar que jo tenia un senzill poema sobre la ginesta, i que n'havia fet un post, el maig del 2011 i com que ja fa uns anys...

La ginesta

La ginesta és de les plantes

silvestres, la de més flaire,

segons cada hora del dia

fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l'alba,

fa olor de dia que neix

i us encomana energia

a mida que el nou jorn creix.

Pel resol, cap a la tarda,

fa olor de fer migdiada

i us estireu sota un arbre,

fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar,

imagineu mil figures,

figures de sucre i nata,

de dolços i confitures.

Sol ponent, a l'hora baixa,

fa olor de trobar el camí

que us durà cap a la llar,

que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrere

veureu tots els camps daurats,

del groc de les ginesteres,

que us han deixat perfumats.

M, Roser Algué Vendrells

MATINADA

Matinada. Autor ?

És a trenc d’alba,

d’un dia de primavera

que ja s’endevina màgic.

Surto de casa

deixant enrera el poble,

mig adormit encara.

Pastures de primavera. Ramon Mas.

Passo vora una masia.

Els lladrucs dels gossos

que em miren encuriosits,

em donen el bon dia.

M’endinso en la verdor.

El camp és com un gran mar,

on treuen el cap

infinitat de petites flors,

com les primeres violetes

que escampen arreu la seva olor.

Tapís primaveral. Ramon Mas.

M’assec damunt l’herba.

Tinc les mans xopes de rosada;

de la rosada que brilla

amb els primers raigs de sol,

dins la màgia del mirall,

sortit de l’encantament d’una fada.

Miro al meu voltant.

Estic sola.

Només jo i la natura. 

Tanco els ulls un instant,

tot és pau...

Però no silenci.

Tonalitats en groc i verd. Ramon Mas.

Sento dringar suaument

les esquelles dels ramats,

que pasturen mandrosos

en un camp a prop meu.

Els ocells m’acompanyen

com en un concert matinal

i anuncien amb joia

el despertar d’un nou dia.

Petit i eixerit. Ramon Mas.

Arreu, tot parla de vida.

Vull marxar i no puc;

la terra m’atrau,

m’és difícil trencar l’encant

d’aquest instant màgic.

Finalment, reprenc el camí

amb la il·lusió i l’esperança,

        de reviure aquests instants        

moltes altres matinades.

Primaveres. Ramon  Mas.

M. Roser Algué Vendrells                                                                                   ( Abril 93)

La solució a l'enigma solar...

Encara que m'heu demostrat que sou molt espavilats, amb les vostres solucions, algunes molt "científiques" i d'altres imaginatives i divertides, us faré cinc cèntims del perquè d'aquest sol màgic...
El meu pis és encarat a migdia i tinc tres cares  fora, o sigui que a la matinada (?) el sol em dóna el bon dia, fica el nas per totes les finestres i s'acomiada amb la suau llum del capvespre...Com podeu veure, de sol no me'n falta!
A la primavera i a la tardor hi ha uns dies, ( no se m'ha acudit contar quants) que el sol quan es pon, m'entra pel balcó del despatx, travessa tot el corredor i surt per la finestra de la cuina...
En aquest costat hi ha una plaça,  flanquejada per dos blocs de pisos. Aquests dies màgics, el sol toca de ple a les finestres del bloc del meu davant, es reflecteix als vidres i torna entrar per la finestra de la cuina, o sigui, que m'entra el sol per l'est i l'oest, a la vegada...Encara que tingui una explicació lògica, no deixa de ser ben curiós!
I fins aquí la petita història d' aquest sol juganer...