EL  GROC  DE  LES  GINESTERES

El diumenge, abans d'anar a votar vaig anar a fer un tomb per la natura; segurament necessitava que m'inspirés. La muntanya de Collserola és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila, blau taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I em va semblar que el vent xiuxiuejava  els versos d'en Maragall:

" La ginesta altra vegada, 

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada.

que ve el temps de la calor"...

Aleshores vaig recordar que jo tenia un senzill poema sobre la ginesta, i que n'havia fet un post, el maig del 2011 i com que ja fa uns anys...

La ginesta

La ginesta és de les plantes

silvestres, la de més flaire,

segons cada hora del dia

fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l'alba,

fa olor de dia que neix

i us encomana energia

a mida que el nou jorn creix.

Pel resol, cap a la tarda,

fa olor de fer migdiada

i us estireu sota un arbre,

fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar,

imagineu mil figures,

figures de sucre i nata,

de dolços i confitures.

Sol ponent, a l'hora baixa,

fa olor de trobar el camí

que us durà cap a la llar,

que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrere

veureu tots els camps daurats,

del groc de les ginesteres,

que us han deixat perfumats.

M, Roser Algué Vendrells

MATINADA

Matinada. Autor ?

És a trenc d’alba,

d’un dia de primavera

que ja s’endevina màgic.

Surto de casa

deixant enrera el poble,

mig adormit encara.

Pastures de primavera. Ramon Mas.

Passo vora una masia.

Els lladrucs dels gossos

que em miren encuriosits,

em donen el bon dia.

M’endinso en la verdor.

El camp és com un gran mar,

on treuen el cap

infinitat de petites flors,

com les primeres violetes

que escampen arreu la seva olor.

Tapís primaveral. Ramon Mas.

M’assec damunt l’herba.

Tinc les mans xopes de rosada;

de la rosada que brilla

amb els primers raigs de sol,

dins la màgia del mirall,

sortit de l’encantament d’una fada.

Miro al meu voltant.

Estic sola.

Només jo i la natura. 

Tanco els ulls un instant,

tot és pau...

Però no silenci.

Tonalitats en groc i verd. Ramon Mas.

Sento dringar suaument

les esquelles dels ramats,

que pasturen mandrosos

en un camp a prop meu.

Els ocells m’acompanyen

com en un concert matinal

i anuncien amb joia

el despertar d’un nou dia.

Petit i eixerit. Ramon Mas.

Arreu, tot parla de vida.

Vull marxar i no puc;

la terra m’atrau,

m’és difícil trencar l’encant

d’aquest instant màgic.

Finalment, reprenc el camí

amb la il·lusió i l’esperança,

        de reviure aquests instants        

moltes altres matinades.

Primaveres. Ramon  Mas.

M. Roser Algué Vendrells                                                                                   ( Abril 93)

La solució a l'enigma solar...

Encara que m'heu demostrat que sou molt espavilats, amb les vostres solucions, algunes molt "científiques" i d'altres imaginatives i divertides, us faré cinc cèntims del perquè d'aquest sol màgic...
El meu pis és encarat a migdia i tinc tres cares  fora, o sigui que a la matinada (?) el sol em dóna el bon dia, fica el nas per totes les finestres i s'acomiada amb la suau llum del capvespre...Com podeu veure, de sol no me'n falta!
A la primavera i a la tardor hi ha uns dies, ( no se m'ha acudit contar quants) que el sol quan es pon, m'entra pel balcó del despatx, travessa tot el corredor i surt per la finestra de la cuina...
En aquest costat hi ha una plaça,  flanquejada per dos blocs de pisos. Aquests dies màgics, el sol toca de ple a les finestres del bloc del meu davant, es reflecteix als vidres i torna entrar per la finestra de la cuina, o sigui, que m'entra el sol per l'est i l'oest, a la vegada...Encara que tingui una explicació lògica, no deixa de ser ben curiós!
I fins aquí la petita història d' aquest sol juganer...

UN SOL  UNA MICA JUGANER...

Com podeu veure, són dos quarts de sis de la tarda i el sol toca de ple a la paret de la meva cuina, però, ves per on, la finestra està orientada a sol ixent...

Potser és cosa de màgia...

M. Roser Algué Vendrells

BANDERA  NEGRA

Aquesta setmana he estat uns dies fent turisme rural amb la família, prop de Cardona( Bages). Varem visitar el castell, les mines de sal i fins i tot, vam anar a la masia on va néixer la mare, ja al Solsonès. Va ser una sortida per recuperar records...

Però ara us vull explicar el perquè d'aquest títol:

Durant la guerra de Successió entre els borbònics(Felip V) i els austriacistes( Carles d'Austria), el castell de Cardona va patir més d'un setge. A finals del 1.711, els borbònics van conquerir la vila de Cardona i es pensaven , infeliços ells, que el castell cauria fàcilment; no comptaven amb l'esperit patriòtic dels seus habitants, manats pel coronel Desvalls, un gran heroi. Sota el seu comandament, els 2.000 soldats del castell, van oposar resistència a un exèrcit d' 11.000 borbònics, durant 34 dies i malgrat la diferencia numèrica, en van sortir victoriosos. 

Com a símbol d' aquesta victòria després d'una resistència tan aferrissada, van adoptar la bandera negra.

L'eixerida Blanca ens dóna la benvinguda al castell.

L'aguerrit coronel Desvalls.

El castell de Cardona, convertit avui en parador de turisme, és el símbol de la resistència catalana a la Catalunya central i, al mateix temps, representa la cara menys amarga de la derrota del 1714, ja que va ser una fortalesa inexpugnable. Finalment , quan va caure Barcelona, el castell va capitular, doncs no tenia sentit que lluitessin ells sols.

La Blanca  preparada per la lluita.

El coronel Desvalls, atalaiant la llunyania.

Aquest any es pot visitar, tenint per guia el coronel Desvalls, heroi austriacista i  la Blanca, representant de la gent del poble, que abillats amb vestits de l'època,  expliquen la història del setge més important que va patir el castell.

La Blanca, l'heroïna del poble, al claustre del castell.

El coronel ens presenta la Bandera Negra.

Em sap greu que ja hagi passat Sant Jordi, perquè us volia recomanar un llibre titulat, Bandera Negra, de Jordi Santasusagna,( el coronel Dasvalls) novel·la basada en el setge de Cardona, del 1.711, de l'editorial Gregal. Però penso que tots els dies són bons per agenciar-se un llibre que ens ajudi a conèixer una mica més la nostra història.

Els dos herois contents per la victòria.

L'Aina i la Roser ben equipades per resistir el què calgui. Sort en tindrem dels herois!

Si voleu saber la llegenda de la Torre de la Minyona feu clic al següent enllaç:

Torre de la Minyona

M. Roser Algué Vendrells

SANT  JORDI

Us vull desitjar una bona diada de Sant Jordi, aquest any plena d'esperança, amb la primera rosa que ha florit al costat de casa. Que us acompanyin, a més de les roses, els llibres, les princeses, els cavallers, els cavalls blancs i els dracs(o les dragones) si són bons, que tots plegats ens ajudaran a fer pinya!

Felicitats a tots els Jordis i en especial als companys  del blog que duen aquest bonic nom: el Jordi, cercador de Paraules, el Jordi del Far i el Jordi dels Amagatalls.

M. Roser Algué Vendrells

Primavera, un joc d'Antaviana

El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita. Des

dels vorals del camí, la florida primavera el cridava.

Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran

 desaparegut les nuvolades i un sol brillant, il·lumini el 

paisatge...

M. Roser Algué Vendrells