NOSTÀLGIES
Darrerament com que tinc més temps lliure del que voldria, m'he dedicat a fer dissabte dels meus papers on he anat escribint sentiments, sobretot en èpoques especialment nostàlgiques.
La majoria de poemes formen part d'un petit poemari que tinc editat i és diu Petiteses, com el blog. La prosa poética , contes...estan força més desordenats, dintre d'un ordre. De tant en tant algun a tret el cap al blog, però encara en tinc per fer bastants posts. Potser, fins i tot n'hi haurà algun de repetit, perquè els primers temps no volia posar l'etiqueta de "seguidors" ( una que és tímida), i és clar, no sé si algú els llegia. El d'avui és una mena d'autodescripció...
SÓC

Sóc com l’oreneta,
que no troba aixopluc
en les nits fredes.

Sóc com la gavina,
que va volant pel cel
sola i perduda.

Sóc com la violeta,
que amaga amb timidesa
sentiments tendres.

Sóc com el vaixell,
que ha perdut el timó
i va a contravent.

Sóc com la lluna nova,
que a recer de la nit
sempre vigila.

Sóc com la pluja fina,
que cau suau i silent
i et tranquil•litza.

Sóc com la vesprada,
que la tardor ha daurat...
dolça i nostàlgica!




M. Roser Algué Vendrells