EL GROC DE LES GINESTERES



Aquest cap de setmana he anat a fer un tomb per Collcerola. La muntanya és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa , lila, blau, taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I m'han vinvgut a la memòria aquests versos d'en Maragall:


"La ginesta altra vegada, / la ginesta amb tanta olor/

és la meva enamorada, / que ve al temps de la calor...

Jo tinc un senzill poema que en parla de la ginesta.

La ginesta és de les plantes
silvestres, la de més flaire,
segons cada hora del dia
fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l’alba,
fa olor de claror que neix
i us encomana energia
a mida que el nou jorn creix.

Pel ressol, cap a la tarda,
fa olor de fer migdiada
i us estireu sota un arbre
fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar
imagineu mil figures,
figures de sucre i nata,
de dolços i confitures.

Sol ponent, a l’hora baixa,
fa olor de trobar el camí
que us durà cap a la llar,
que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrera
veureu tots els camps daurats,
del groc de les ginesteres,
que us ha deixat perfumats.



M. Roser Algué Vendrells