Subscribe:

dijous, 28 de maig del 2020

VALL  DE  BOÍ

Com ja sabeu, a mi m'agrada molt la prosa poètica i aquests dies llegint la revista Descobrir, que era com un monogràfic de la Vall de Boí hi vaig trobar un article,( es diu "Una reserva de resistència")  que ja m'hagués agradat escriure'l jo.

És d'una noia nascuda a Barcelona, però que fa molts anys que viu a la Vall. Es diu Núria Castells, és periodista i a més a LLesp, on viu, té al seu càrrec un forn de pa artesanal (antic negoci familiar). Si algun dia hi passeu, com que aquest any toca fer turisme d'interior, podeu anar-hi a fer un tast d'un pa que, ben segur, trobareu boníssim. Com que l'article és una mica llarg, n'he triat un fragment. 



"Des que hi visc , ja fa 25 anys,tot ha canviat, la vall i la meva vida. El medi imprimeix caràcter, diuen, per bé i per mal. L'aïllament cobejat és també un llast en l'esdevenidor de les coses més íntimes i quotidianes. La solitud que et regala aquest entorn porta el verí de la duresa, però el pas del temps aquí té estacions , cels, aigües, verds, daurats, blancs, marrons, grisos i negres, infinits sons i aromes, sols preuats i excepcionals sota zero.
L’ olor del bestiar, el so de les esquelles, el repic de les campanes, el cant del gall, la veu del riu, les tronades, la caiguda silenciosa de la neu, la crepitació del foc, les flors ignotes i la tremolor de les fulles dels arbres, meravelles que la invasió de cotxes i humans, no eclipsen. La rutina sempre a mercè dels elements de la naturalesa.
A les esglèsies romàniques, al Parc Nacional d'Aigües Tortes, a l'Estany de Sant Maurici, on he passat estones de plaer i feinai als pobles on he deixat històries, amors i dols, experiències i memoria, hi guardo les ganes de preservar tota aquesta bellesa. Són llocs que sento meus gràcies als gossos, la serenitat prestada dels gats, , l'alegria apresa dels moixons,i la pau manllevada de les vaques, ovelles i eugues, el respcte adquirit de les besties salvatges i la passió per tot el què està viu i m'envolta"...

Moltes gràcies a la Núria per deixar-me compartir el seu article. I l'he volgut acompanyar amb una foto que reflectís la bellesa del paisatge de la Vall, feta pel fotògraf Oscar Redbag gràcies a ell també. Trobo que així m'ha quedat un post ben rodó!!!


M. Roser Algué Vendrells.

25 comentaris:

  1. La Vall de Boí és un paradís. I la Núria descriu molt bé les sensacions personals que ha anat adquirint d'ençà que hi viu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig llegir l'article em va agradar tant , que li vaig trucar per veure si el podia fer servir, va ser molt amable i em va dir que sí.
      Bon vespre plujós, Xavier

      Elimina
  2. Anar-hi a viure no sé si ho faria, però hi he anat diverses vegades i com diu el Xavier és un paradís. Té moltes probabilitats de ser destí d'aquest any tan estrany. Quina meravella de lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que t'hi acostumaries, la bellesa de la natura fa adicció...
      Segurament sera un bon any perquè la gent hi vagi, no cal pas anar-se'n lluny per veure la natura en tot el seu esplendor.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  3. Puc compartir el que diu la Núria de la Vall de Boí, ja que és també un dels meus paradisos sentimentals més estimats.
    Com també diu en Xexu, havíem pensat anar-hi aquest estiu, però a manca de saber exactament els dies que tindré de vacances, em trobo que ja està tot gairebé ple, o amb uns preus desorbitats. Crec que ho tenim difícil...
    Una abraçada, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, la gent si que s'espabila, serà una manera de fer país que ja ens convé, el què no sabia és que es passessin amb els preus...
      Fa una estoneta que plou i sento una olor de terra mullada que em fa venir ganes de sortir a remullar-me, però a aquesta hora ja no em toca...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  4. Un bon racó per perdre-s'hi !! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, per perdre-s'hi i que no ti trobin sinó et bé de gust...Com a la foto, només tu i les muntanyes!
      Petonets, Artur.

      Elimina
  5. Un article molt poètic de la Vall de Boí, un lloc preciós que cal preservar, perquè cada vegada queden paisatges verges.
    La fotografia és preciosa, queda molt bé amb el text. Un paratge que enamora!
    Bon cap de setmana M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que és un dels llocs bonics que tenim, que la gent en té cura, està molt ben conservada la Vall. Calia buscar una foto perquè fessin bona parella les paraules i el lloc que descriuen.
      A més com que tinc molt de "morro" quan veig una foto o un escrit que m'agrada, demano permís per fer-ne us, i com que la gent és molt amable...
      Petonets, Marta.

      Elimina
  6. La veritat és que penso que hi hem anat poc. Que tenim pendent estades més llargues que algun cap de setmana escadusser. Quines ganes!!!

    Un text preciós!!!! Un lloc molt atractiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso i és un lloc tan preciós dels molts que tenim al nostre petit país...Suposo que aquest any es ferà més turisme interior i podrem coneixer les nostres meravelles...
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  7. Molt maco l'article de la Nuria talment sembla que et trobis en aquell paradís que és una meravella. Hi vaig anar farà uns anys amb els del Romànic un parell de dies i em va encantar. Gràcies a tu per fer-ho reviure.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un paratge molt bonic i la Núria el descriu molt bé...Jo famolts anys que no hi he anat, serà qüestió de fer un pensament i tornar-hi.
      Petonets, Anna.

      Elimina
  8. Més que un article és un escrit molt poètic, Roser. Et faré cas i si surto aquest estiu aniré a la Vall de Boí. El nom del poble és Llesp, però, no?
    Un parell de petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresona, doncs si , pura prosa poètica! A veure si és veritat i ja saps on anar a comprar pa...Ara ho miro, segur que m'he equivocat, a veure si ho puc arreglar.
      Petonets.

      Elimina
  9. Precioso Valle!
    Rescatar las bondades de la naturaleza, el canto de los pájaros sus, olores y sabores es imprescindible en éstos días, para llenarnos de energía y optimismo.
    Gracias por compartir un artículo tan interesante.
    Cariños.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti por ser tan sensible con las cosas de la naturaleza...Y llevas razón, estos días las echamos de menos...Por esto me gustó tanto este artículo. Hoy mismo ha llovido toda la tarde y ahora desde mi ventana luce un sol brillante y en la lejania el Arcoiris, nos regala sus siete colores!
      Besitos, Adriana.

      Elimina
  10. Hola m. Roser, gracias a ti y a Nuria por el precioso paseo en el que a través del texto nos ¡han llevado.

    Es un hermoso lugar el que describen,un pedacito de cielo.

    Besos bonita, cuídate mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti Eugenia, por acompañarnos en el paseo!
      Realmente es muy bonito, es la naturaleza en todo su esplendor.
      Muchos besitos y mucha salud también para ti, amiga.

      Elimina
  11. Lindo o texto e a composição com a imagem, nos fazem viajar no imaginário.
    Somente com sensibilidade podemos tocar as pessoas mesmo distante, você com as palavras eu com os desenhos, somos artistas.

    beijos minha querida.

    Joelma

    ResponElimina
  12. Potser ets la noia del paraigües vermell que has vingut a passejar per aquestes muntanyes...
    Podem fer un bon equip, tu ens regales les teves fantàstiques obres d'art i jo les puc descriure!!!
    Petonets, , Amiga Joelma.

    ResponElimina
  13. ¡Holaaa, Mª Roser!

    Te quedó un post redondo y fantástico, querida amiga. La imagen de ese mágico valle con el Arcoíris habla por sí sola. Y con tus explicaciones sobre el pan casero, ¡Ay, Roser se me hace en la boca agua! Me gusta el buen pan. Y el broche de oro lo pone la prosa de Núria. Mi enhorabuena, tanto para ti como para Núria.
    Es un placer pasar por esta tu casa. Perdona mi demora, no ando muy bien de salud y voy poco a poco.

    Un abrazo grande y bendiciones.
    Se muy, muy feliz.

    ResponElimina

  14. Gracias por tus palabras, en verdad es un lugar fantástico y Núria se nota que vive feliz en este lugar. De pequeña vivía en Barcelona, pero aquí está muy a gusto en contacto con la naturaleza y lo bien que escribe, se nota que es periodista...
    Ya sabes que el placer es mutuo y no te preocupes, yo también he estado malucha pero gràcias a Dios todo vuelve a su estado normal y más ahora que nos han soltado como un rebaño, espero que no tenga consecuencias negativas...Espero que te mejores, que a nuestra edad hay que cuidarse mucho y lo digo por experiencia!

    Muchos besitos y que seas feliz tu también.

    ResponSuprimeix

    ResponElimina