Imatges i paraules

Aigües vives, Ramon Mas.

Corren riu avall

ni  troncs ni rocs les aturen.

Són aigües vives.

Moment efímer. Ramon Mas.

Vaig tenir un somni,

el garbí se l'endugué. 

Moment efímer.

Aquest post el vaig programar per error ja fa un temps, ara l'he recuperat i l'aprofito per acomiadar-me fins el setembre, ja que el blog em demana vacances, però jo aniré passant per casa vostra. 

Bones vacances a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

EL  NÚVOL JUGANER

Mentre navego per internet , si aparto un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, veig el cel, i avui que hi ha uns nuvolets petits, he recuperat un poema infantil dels primers anys del bloc. Recordo que una blocaire amiga, em va dir que l'ensenyaria al seu nen:

Quan surto de casa,

veig al cel un núvol

que sembla un trapella.

Si ell em veu s'amaga.

Si me'n vaig em crida.

I com que m'enfado,

em diu:-Feia broma!

I em pica l'ullet.

M. Roser Algué Vendrells

EL  ROSSINYOL

Segons Josep Pla: "el rossinyol ha creat un volum enorme de poesia. Aquest ocell negre, petit, petitíssim, nerviós, sec, eixut, fugisser, fàcil de veure, difícil d'agafar, indomesticable, lliure, amagat sempre en els arbres ombrius, tingut per les persones enamorades en gran estima i per les persones establertes, com un testimoni de la recança dels somnis perduts, ha produït delicades reflexions, meditats treballs i esforços vius".

A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta, que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucells,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.

Jacint Verdaguer

"El Rossinyol, un ocell que inspirà  la poesia de Verdaguer" i de molts altres poetes...

"El cirerer és l'arbre del rossinyol, i, sobre les cireres, hi projecta el bec amb una força extraordinària" ,diu Josep Pla.

-Voleu escoltar el seu cant encisador?

M. Roser Algué Vendrells