Apel·les Mestres, és un dels meus poetes preferits, avui dono la benvinguda a una tardor plujosa, amb un dels seus poemes!
NOTA DE TARDOR
Apel·les Mestres
M. Roser Algué Vendrells
NOTA DE TARDOR
 |
Històries del vi, Jordi Bru |
Per la vinya vermada i solitària
passava aquest matí:
recargolant-se els pàmpols d'or i grana
deien quelcom de trist.
Dels serments arrugats, caiguts en terra,
ne penjava un gotim;
de cap a cap de vinya, ni una abella,
ni una cançó d'estiu!
De sobte una oreneta endarrerida,
desterrada del niu,
ha passat a frec d'ala per la vinya,
ha xisclat... i ha fugit.
Apel·les Mestres
 |
| Natura (Sant Quirze de Valles) |
M. Roser Algué Vendrells
Eu amo o outono nasci no primeiro dia dessa estação e cada ano traz pra mim um renovo na alma.
ResponEliminaEntão outono , poesia e um bom vinho são fontes inspiradoras.
beijos
Joelma
A mi també m'agrada molt la tardor, perquè vaig nèixer aquest mes d'octubre, encara que aquest any fins ahir que va començar a ploure, semblava que erem a l'estiu...
EliminaJo la poesia si i les vinyes, anar a collir raïm m'encanta, però el vi el deixo pels altres!
Petons , Joelma.
Quina sort que per fi ha plogut! Ara sí que podem dir que la tardor ha arribat.
ResponEliminaApel·les Mestres,un multi-artista: poeta, dramaturg, dibuixant...
Si noi, jo estava ben tipa de calor, tot i que en alguns llocs, la pluja s'ha passat una mica...
EliminaA, i l'Apel·les Mestres m'agrada molt encara que sigui antic, perquè els seus poemes són senzills i entenedors!
Que tinguis un bon dia, Xavier.
Quina sort que t'agradi Apel·les Mestres. De sempre que toco i canto les seves peces, d'àlbums que ja tenia la iaia i que m'ensenyava a cantar.
ResponEliminaAntics són Bach, Mozart... Apel·les té uns lieds preciosos, per cantar en tots temps.
Quina sort que encara tens un blog on es fàcil entrar.
Bon vespre, Roser.
Doncs sí m'agrada molt l'Apel·les i quan dic antic, vull dir del segle passat que no és de l'última fornada, i m'agrada que toquis i cantis cançons seves...
EliminaTens problemes amb els blogs? Jo també n'he tingut, però ara no!
Bona nit Olga, que malgrat tot, tinguis bells somnis!!!
Molt bonica aquesta nota de tardor amb la vinya el cep i el raim, i el bonic poema D'Apel·les Mestres, em recorda de jove anar-hi sovint i el temps de la verema.
ResponEliminaBona tardor M. Roser.
Gràcies Anna, jo recordo que anàvem a una casa a comprar raïm, ens donàven una cistella perquè ens el collíssim nosaltres mateixos i una llesca de pa per acompanyar, el raïm que en podíem menjar tan com volguèssim...Eren uns temps molt bonics!!!
EliminaBona tardor per a tu també...(Esperem)
Es bello ver el otoño a traves de tus versos en donde dejas ver la viña,la uva y esa preciosa golondrina que viaja seguramente hacia México porque sabe que amo las golondrinas.
ResponEliminaBesos, bonita.
El otoño es una estación preciosa, con los colores de las hojas y los pájaros que emigran...
EliminaEsta golondrina lleva en su pico muchos besitos que lloveran sobre ti cuando llegue a México!!!
Coincideixo amb tu: m'agrada Apel·les Mestres i mereix que el recordem. Has escollit un poema preciós, molt adient.
ResponEliminaVaig amb retard, perdona, però aquestes dies entro molt poc al blog.
Molts petonets!
No et preocupis, que aquests dies tenim molts malts de cap i moltes inseguretats...M'agradaria saber com acabarà tot plegat!!!
EliminaPetonets, Glòria.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaBonita poesía dedicada al ala uva que nos da el rico vino; este año la pedrada que ha caído en algunos lugares, ha estropeado totalmente a cosecha y lo siento de verdad, pues me gusta una copita de cuando en vez…
Pero bueno, siquiera que no nos falte el agua... Que también puede que sea un artículo de lujo si no nos llueve pronto.
Perdona mi tardanza, reina: no he podido llegar antes por problemas del ordenador.
Siempre es un placer visitarte, amiga. Te dejo mi inmensa gratitud y estima siempre.
Un abrazo grandote y se muy -muy feliz.
Buenas noches Marina!
EliminaA mi me gusta mucho ir a coger uvas o sea a la vendimia y pisar las uvas con los pies, al estilo antiguo, pero del vino paso...
y la falta que hace el agua y es curioso porque en algunos sitios ha llovido bastante, espereos que el otoño haga lo que tiene que hacer un otoño que se precie: llover!!! bien repartidito.
No te preocupes, cada uno va al ritmo que la tècnica le permite...
Ya sabes que el placer es de ida y vuelta. Muchos besitos para ti, amiga.
És veritat que els ceps després de la verema es queden tristos. Han perdut la verdor de les pampes, els raïms... i sembla que tot s'acabi. Però només és el descans de la terra. I gràcies a això, s'inspiren bells poemes.
ResponEliminaHas anat alguna vegada a fer la verema? És molt divertit...Veig que de les fulles vosaltres en dieu pampes i nosaltres pampols, tenim tota una riquesa de llenguatge!
ResponEliminaDoncs si que n'hi ha molts de poemes sobre la vinya...
ah, ja ens hem posat d'acord amb la portada,uf!!!
Petonets, guapa.
sento arribar tan tard molt bonic el poema i la tardor que s'hi respira ....vaig de bòlit amb tot el que passa i m resta temps de navegar per la catosfera
ResponEliminaabraçada
No et preocupis Elfre, diuen que les coses bones fan de bon esperar i t'entenc molt bé, perquè jo estic que m'enfilo per les pareds...
EliminaPetonets, guapa.
Sensiblement preciós!
ResponEliminaGràcies Roser.
Abraçades.
Moltes gràcies a vosaltres per fer sempre unes amables valoracions dels meus posts...
EliminaPetonets, Olga i Carles.
M'encanta el poema. Jo el recordo per les seves il·lustracions, també molt tendres.
ResponEliminaUna abraçada, Roser.
Jo el conec més com a poeta que com il·lustrador, miraré si en trobo a Internet...A mi els seus poemes m'agraden perquè són senzills i entenedors!
EliminaPetonets, Maijo.