ELS FRUITERS D' AITONA
Paisatge brodat
amb fils color natura;
paisatge florit.
Els presseguers
com erugues rosades,
van fent fileres.
Flors, banderoles
penjades a les branques,
que al cel s'enfilen.
Cauen els pètals;
papallones que volen
quan ve el capvespre.
Camps de pereres,
desafiant vents glaçats
i gelades tardanes.
Les flors llueixen
les seves millors gales,
per les abelles.
Aquest cap de setmana tinc previst fer una passejada que espero que em permeti fer fotos tan boniques com aquestes. Sobre els poemes ja no prometo res...
ResponEliminaSegur que amb les fotos faràs la competència a ma germana...No sé si encara trobaràs arbres florits. Els poemes, només cal que t'ho proposis!
EliminaBon vespre, XeXu.
Aquests dies aquesta part del Segre és el jardí de Catalunya.
ResponEliminaQue bé s'hi escauen els haikus que has fet M. Roser. Tot plegat fa primavera.
Realment si que ho és i un jardí preciós...No et pensis m'ha costat una ica fer els haikus perquè no s'assemblessin entre ells...Primavera ben florida!!!
EliminaBon vespre, Xavier.
Una preciositat, tot plegat... fotos i poemes.
ResponEliminaQuan has vist aquest jardí immens, t'ha quedat dintre del cor, per sempre.
Moltes gràcies, Carme.
EliminaRealment, contemplant tanta bellesa, et sents tan insignificant...
I tens raó, no s'oblida i ho pots reviure cada dia, amb la imaginació!
Petonets.
Per les abelles, sí, i, indirectament, per a nosalres també, que gaudim de la seua bellesa natural inigualable.
ResponEliminaDoncs sí, també per nosaltres per tanta bellesa i per la mel que les abelles ens obsequiaran, ( més aviat els hi prendrem)xuclant el nèctar de les flors.
EliminaPetonets.
Quin recull visual i poètic de la nova primavera. Preciós, gràcies per permetre'm veure aquests paisatges que donen vida.
ResponEliminaBona nit
En aquest cas la meva germana ha fet les fotos i jo hi he posat una mica de poesia...
EliminaTens raó, aquests paisatges ajuden a viure si tens la sensibilitat a flor de pell.
Petonets, Marta.
Felicita a la teva germana per les fotos, són esplèndides!! I la teva part poètica no es queda curta... felicitats a les dues!!
ResponEliminaMoltes gràcies Rafel, va fer tantes fotos que triar-ne unes quantes va ser tota una feinada...Els haikus també em ven fer pensar perquè no volia que s'assemblessin!
EliminaT'he de dir que per comentar els teus posts em faig una mica d'embolic, quina és la millor manera???
Petonets.
Bona nit Roser, els comentaris del meu bloc els tinc desactivats. Però per comentar-los només cal anar el meu perfil de Google i ja està! gràcies!!!
EliminaM. Roser quanta bellesa en les teves paraules i les imatges.
ResponEliminaBona nit
Moltes gràcies Alfonso, suposo que la primavera és una bona inspiradora...
EliminaBon vespre.
LA NATURALEZA SIEMPRE PRODUCE BELLA INSPIRACIÓN.
ResponEliminaABRAZOS
LLevas razón, sólo con mirar los campos en flor o escuchar el canto de los pájaros, la inspiración nos visita, siempre que tengamos sentimientos poéticos...
EliminaPetonets.
ResponEliminaL'estació primaveral ens desperta del llarg hivern gràcies a la lírica subjacent en les imatges. Bonics poemes, M Roser. Imatge i suggeriment d'una vida que es renova.
Abraçades, des de El Far.
Tot i que l'hivern també ens regales imatges poètiques, la primavera ens mostra el renéixer de la natura, que sempre és d'una gran bellesa...
EliminaGràcies per les teves paraules, Jordi.
Petonets de primavera van camí d'El Far.
Preciós, una col·lecció de fotografies i haikus inspiradíssims!
ResponEliminaLa Natura llueix esplendorosa amb aquesta magnífica florida.
Petonets, M. Roser!
Moltes gràcies Glòria, bé calia donar la benvinguda a la primavera que ens obsequia amb tanta bellesa...
EliminaPetonets.
La Roser és una fada
ResponEliminapetita, entremaliada,
que es perfuma dels fruiters
que tenen més bells colors
i acaricia aquells camps
que floreixen de l'amor
que encomanen els amants.
Una abraçada,
Olga X.
Oh, doncs si que la pintes bé la Roser i quines coses més boniques que fa...Els camps curulls de bells colors, són ben propicis per viure una primavera plena de bells amors!!!
EliminaMoltes gràcies Olga,
Petonets.
Quina bellesa, M. Roser, els arbres fruiters en flor! Aquest any, gràcies a les pluges, l'espectacle ha estat espectacular. I gràcies a les bellíssimes imatges i als teus versos, en podem gaudir una estoneta més, encara que estiguem lluny d'Aitona!
ResponEliminaUna abraçada, bonica1
Moltes gràcies Montse, realment davant d'aquesta natura tan florida, ens embadalim i ens abelleix gaudir d'aquest regal de la natura que bé es mereix l'esforç d' uns quant poemes que li facin companyia...
EliminaPetonets, Montse.
ens has regalat un fragment bellíssim de primavera esclatant Roser ...motes gràcies!
ResponEliminaabraçada de març
Gràcies a tu per venir a la meva caseta i contemplar aquesta primavera feta de flors i versos...
EliminaPetonets, Elfre!
Quin esclat de primavera M. Roser, tan per aquests bonics paissatges i colors com pels bells haikus amb que els acompanyes. Felicita a la teva germana per les imatges.
ResponEliminaPetons!
Moltes gràcies Anna, primer vaig donar la benvinguda a la primavera marinera i ara a la primavera de terra endins...
EliminaPetonets, Anna.
Hola M Roser.
ResponEliminaSon unes fotografíes precioses, amb l´alegria del seuy color i m´encanta com les descrius.
Petons, Montserrat
Moltes gràcies Montserrat, sempre fa il·lusió que agradin les coses que es fan amb el cor!!!
EliminaPetonets, guapa.
Quin bé de Déu per a la vista, Roser! I encara hi falten les pomeres, els ametllers i els cirerers. Els camps a la primavera són una meravella que convida a ser mirada i admirada.
ResponEliminaPetonets!
Noia, tu ho vols tot! Suposo que la meva parentela ven ser els únics arbres fruiters que van trobar per aquells indrets...
EliminaTens raó la primavera és un esclat de flors als camps , als jardins, al meu terrat, fins i tot a la taula de la cuina!
Petonets a tu també.
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponEliminaPerdona mí demora, reina: voy con mucha calma, me agarré una fuerte gripe que me trae baldada.
ResponEliminaQue preciosidad de fotos de los árboles frutales, la primavera borda los campos y también los bosques que expanden fragancias cuando caminamos por sus veredas de senderismo, para deleite de nuestros pulmones que se ensanchan: es una gozada esta entrada tan florecida y tus versos le cantan con mucho gusto y armonía.
Me ha encanto y ha sido un inmenso placer pasar por esta tu casa.
Te dejo mi gratitud y mi estima. Un abrazo y se muy -muy feliz.
Hola Marina!
EliminaI que es lo que te tengo que perdonar... Mira que ya es tener mala suerte, con lo contenta que viniste del viaje a las Canarias y ahora un virus quiere hacerte la pascua y no me refiero a la pròxima Fiesta...
Como mi cuñado nació por estas tierras, les hizo ilusión a él y a mi hermana ir a verlas ahora que son como un vergel florido y de paso dejar constancia para los que como yo, somos menos viajeros, además los dos són muy aficionados a la fotografia...
Realmente la naturaleza, en cada estación nós regala con lindos paisajes. Celebro que te gustaran mis haikus de homenaje a las flores.
Ya sabes que aquí siempre eres bien recibida. Cuídate mucho, a ver si en Semana Santa ya puedes dar brincos por donde a ti te guste.
Muchos besitos de primavera, y un ramillete de felicidad.
Doncs heu fet un gran duo la teva germana amb les fotos i tu amb els poemes. Preciós.
ResponEliminaSi noia i així tot queda en família. Realment aquests paisatge amb tanta variació de colors , són esplèndids!
ResponEliminaPetonets Mari.
A la vora del riu,
ResponEliminaa l'altre costat
on la plana creix
i vol ser turó,
un matí primerenc
omple de color la costa,
florint els arbres
que han estat dormint
entre llençols de boira
i glaçons de gebre
com un batut
per encetar
una primavera
que neix poc a poc
amb rajos d'un sol tebi,
i mantell de núvols
que van i venen
dansant
des de les crestes
del Montsant.
Com papallones fetes de fil
van caient les flors
després de la constant visita
d'abelles belles,
pol•linitzadors insectes,
per fer del mantell rosat
una taula parada
de fruites que van creixent.
Arriben flaires
de l'altra vora del riu,
que fan somiar
amb vespres d'estiu
gaudint plens de joia
del descans,
entre amics i ressò de cants,
esperant de la nit,
la fresca que el riu duu silent
sota la blanca mirada
d'una lluna endormiscada.
Perdona , però no l'havia vist...
EliminaGràcies per regalar-me aquest poema que ja em va agradar molt quan el vaig llegir al teu blog...
Petonets.