Totes les fotos d'aquest post són fetes per alguna dona de la família: la meva germana, la meva neboda , la tieta Roser...
LA VALL D'ÀGER,
AL MONTSEC
 |
La Roser a dalt de tot del port d'Ager
amb la vista de la vessant sud del Montsec |
 |
L'ermita de La Pertuse amb uns bons estimballs
a banda i banda del corriol. |
 |
| Vull ser lliure, vull ser lliure... |
 |
| El bucòlic poblet d'Àger, al cor de la vall. |
 |
| La torre de la col·legiata d'Àger. |
 |
Una noguera, a la Noguera(comarca)
al peu del Montsec. |
 |
Tres generacions al peu de l'arbre,
la tieta, la neboda i la reneboda... |
 |
| Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí, flors... |
 |
| ...i violes... |
 |
| ...i romaní!!! |
 |
L'ermita de la Pedra un nom que li escau,
enfilada a mitja Serra. |
 |
I en arribar a dalt de tot, sorpresa!!!
La vesant Nord amb el Pirineu nevat, al fons. |
 |
| Preparats... |
 |
| Llestos... |
 |
| Ja!!!!!! |
 |
Vam veure volar més d'un voltor i alguns d'aquests ocells
tan acolorits. Segur que els ornitòlegs, els deuen conèixer... |
 |
| Jo també vull volar!!! |
 |
| Unes cingleres impressionants... |
 |
Això és el principi de l'embassament de Canelles (o la cua)
L'aigua tenia un color blau turquesa que enamorava.
A algun poblet li va tocar pagar peatge. |
 |
Molt a prop, hi ha el petit poblet
d'Alzamora, amb torre inclosa... |
 |
| L'embassament va creixent entre les cingleres. |
 |
| L'observatori meteorològic. |
 |
L'observatori de l'habitació. Per aquesta finestra del sostre, entrava
la claror de la lluna i es veia algun estel. |
 |
| El senderisme té molt de futur... |
 |
Encara que, de tant en tant, bé cal seure
per menjar-se una poma i recuperar forces! |
M. Roser Algué
Unes fotos precioses, d'alt nivel.
ResponEliminaGràcies per compartir.
Moltes gràcies. Es veu que és cosa de família, perquè la petitona també les sap fer molt ben enquadrades...Les meves són les de menys nivell, però així totes juntetes, no es nota la diferència.
EliminaEncantada de compartir.
Però què és aquesta monada de reneboda que tens! Que sí, que tu també surts molt flamenca, eh, però aquesta cara de bitxo que posa és irresistible. Ja veig que veu passar un gran dia, si és que no hi ha res com sortir a respirar un mica en bona companyia.
ResponEliminaDoncs si que ho és de rebonica i eixerida, però també és un bitxet que sempre vol anar a la seva...És mulata perquè el pare és negre africà i és clar la nena és així d'exòtica...La mare que és molt muntanyenca ( ha fet cims força alts), de ben petita l'ha acostumada a anar a la muntanya; fa unes bones caminades per tenir només cinc anys! De fet a tota la família sempre ens ha agradat triscar per les muntanyes!!!
ResponEliminaVam anar-hi els primers dies de Setmana Santa i el lloc és preciós!
Volia posar totes les fotos més grans , però ocupaven molt d'espai i com que si les cliques ja si veuen...
Que tinguis un bon dia.
Unes fotos molt maques que ajuden a respirar fons... i la menuda, preciosa i amb uns ullets vius com una centella,
ResponEliminaMoltes gràcies Carme , no saps quin tip m'he fet de barallar-me amb l'ordinador nou, per a fer aquest post...Sort del "becari"!
EliminaI molt caminadora i això que sembla un fideuet, però no es cansa mai...
Petonets, Carme.
OH! (tot)
ResponEliminaPetons.
Gràcies Montse, el paisatge bé se'l mereix un oh ! com una casa.
EliminaPetonets pert a tu, també.
una molt bona passejada per una zona que també conec una mica.
ResponEliminaTrobo que en aquestes muntanyes, et sents més a prop del cel... Vaig trobar curiós que en una zona bastant gran, no deixen que els pobles estiguin gaire il·luminats perquè es puguin observar bé les estrelles...Però no en vam veure gaires perquè gairebé era lluna plena...Fins i tot en algun indret, no deixen que els cotxes posin les llums llargues...
EliminaBon vespre, Joan.
Elimina
Ostres, Roser, he quedat enamorat… de les fotos, de la passejada, dels teus comentaris, d'aquesta reneboda tan maca… M'has fet dibuixar un somriure després d'un dia atapeït i un pèl tristot.
ResponEliminaConec aquesta zona per reportages però no hi he estat mai i veig que és una delícia! Gràcies per compartir-ho!
Has vist? És que les dones de la família, som unes artistes (unes més que altres)...Fins i tot aquesta reneboda tan eixerida, enquadra les fotos molt bé.
ResponEliminaTota la feina que he tingut per fer aquest post , la dono per bona si t'he fet somriure...Tots en tenim de dies grisos...
Val la pena, perquè és un lloc preciós. La propera vegada em faria il·lusió volar amb parapent, encara que sigui amb alguna Biodramina coll avall...
Bon vespre, August.
Una estada preciosa en un paratge preciós i amb bona companyia, què més es pot demanar? Aquest lloc també l'he visitat i en vaig quedar encisada.
ResponEliminaI tant Consol, tot i que jo no estava al cent per cent, també en vaig gaudir...Realment és un indret per passar-hi uns quants dies i visitar tots els raconets tan bonics que ens regala...
EliminaPetonets.
"Quien va al bosque y no coge romero es que no tiene amor verdadero", m'hi has fet pensar!
ResponEliminaHe,he, veig que també ets refranyera tu...Realment hi havia flors de tots colors, violes ( tot i ser un lloc sec) i romaní!!!
EliminaPetonets.
ohh quin post més preciós!!!! i la nena és una nina! Felicitats Roser!
ResponEliminaGràcies Núria, el vaig fer amb molta cura...La mare i la nena venen sovint a Taradell. El dia de Sant Jordi no sé si vas veure un casament, doncs hi eren i també ma germana i el meu cunyat. Els nuvis viuen prop de casa teva, i ja tenen dos fills!!!
EliminaPetonets.
ResponEliminaEmbadalit en contemplar la poètica de les imatges i poder de manera virtual compartir l'excursió amb tu.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies Jordi, venint de tu , tot un expert en fotografia , és tot un honor el comentari...Jo encantada de tenir la teva companyia!
EliminaPetonets, camí del Far.
Quina excursió tan bonica! Quin país! I fer-la amb bona companyia no té preu. Per molts anys!
ResponEliminaTens raó Teresa, és un lloc preciós, la veritat és que no cal anar a països llunyans...El nostre, encara que petit, te racons encantadors...
EliminaGràcies bonica!
Ara m'has fet venir ganes d'anar d'excursió, això que sóc urbanita cent per cent. La nena és guapíssima
ResponEliminaDoncs apa , animat, tot és començar i et sents tan bé en plena natura....Veus, jo sóc camperola...Si que és bonica i trapella, quan fa alguna rebecaria jo dic que és la crida de la selva!!!
EliminaPetonets.
Apa, M.Roser, pots presumir! Les fotografies molt maques totes i la família preciosa, en especial aquest bombonet de reneboda que tens.
ResponEliminaVeig que vas gaudir d'una excursió molt bonica i ben aprofitada.
Petonets!
Moltes gràcies Glòria, és que som unes artistes, he, he. Veiessis la petitona com enquadra les fotos. És un lloc preciós i tot i que estava feta pols, també en vaig gaudir...
EliminaPetonets, bonica.
Quina excursió més completa!
ResponEliminaL'ermita de la Pertusa està en un lloc excepcional.
Esglaia quan veus els valents que es llancen amb parapent o ala delta...
Has vist, té fet la competència amb aquest post ...Sí però hi ha molt malt camí, hi ha moltes pedres i és força perillós, perquè és estret i amb molts estimballs sense protecció, però hauries d'haver vist la petita com grimpava...Al final baixàvem a cops de cul. Jo tinc ganes de tornar-hi per volar, ja que ho has de demanar amb temps...De coses tan difícils ja n'he fet, l'únic que em fa por és marejar-me, però per això estan les Biodramines no?
EliminaBon vespre, Xavier.
Quina meravella de fotos! Preciosíssimes.
ResponEliminaMoltes gràcies Novesflors, es veu que les dones de la família som una mica artitstes ( unes més que altres)... Al natural et puc dir, que val molt més a pena!
EliminaPetonets.
natura, família, paisatges bellíssims....que més es pot demanar? si unes senyores fotos!
ResponEliminaSi noia trobo que és una bona selecció per gaudir de la vida, tot i que jo estava una mica pioca...Doncs sí, les fotos, no estan pas malament...Gràcies!
EliminaPetonets.
He gaudit molt mirant aquestes fotos, tant pels bonics paisatges com les persones; la reneboda preciosa. Saps que per un moment he pensat que erets tu qui pujaves al parapent i volaves.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser
Anna, tu ja hi estàs acostumada a veure paisatges espectaculars...La nena bonica però és un bitxet amb molt de caràcter!
EliminaAi , ja m'hagués agradat , però t'havies d'apuntar amb temps, un altra dia...
Molts petonets, Anna.
Un dia de luxe!!, bona companyia, solet, entorns de calma, aire fresc...
ResponEliminaUna menuda molt bonica! i tu també surts estupenda :-)
Abraçada!
Bé, van ser dos dies, perquè és una mica lluny, però sí ens va agradar molt...
EliminaLa petitona molt eixerida, però la tieta ja és una altra història, ara que si diuen que l'arruga és bella...
Molts petonets, Audrey
Boniques imatges! Sí, els ornitòlegs coneixem prou bé el Montsec i el munt de voltors i àguiles que es deixen veure... Montsec és tot un referent en el nostre món ocellaire, amb el congost de Montrebei com a la nineta dels ulls... tot un espectacle paisatgístic!
ResponEliminaMoltes gràcies Ignasi ...D'ocells en vam veure molts i de ben a prop. Era bonic veure 'ls volar en bona companyia amb els humans, aquests ben acolorits...
EliminaAbans, per anar al congost de Montrebei, el cotxe et deixava ben a la vora, ara has de caminar més d'una hora fins el començament, pel cantó del Pont de Muntanyana...Aquest poble és la meitat d'Aragóp i la meitat de Catalunya!
Preciós tot plegat.
Bon diumenge.
Aragó...Ai aquest teclat!
Eliminapreciós Àger ! Bon dia, M Roser , només volia posar-me al dia dels blogs i saludar. Em sap greu que no tinc tant de temps com abans per comentar-vos, però us vaig llegint !
ResponEliminaRecords!
joan
Bon dia Joan,
EliminaNo et preocupis, cadascú fa el que pot, ja saps que sigui molt sovint o de tant en tant, sempre ets benvingut...
Petonets.
I quin pais més maco que ens ensenyes, Roser! Per un moment m'he pensat que els ocells de colors éreu vosaltfres. Vaaaa, que la reneboda, cara de pillina, també vol volar.
ResponEliminaÉs un indret preciós, jo hi havia estat però de passada...Doncs no anaves pas desencaminada, perquè les ganes de volar ja hi eren, però s'havia de concertar abans, què hi farem un altre dia serà...I tant que hagués volat la nena, doncs és molt decidida...Semblaria un angelet negre, com els d'en Machin!!!
ResponEliminaPetonets Teresa.
¡Hola Mª Roser!!
ResponEliminaVaya reportaje hermoso que habéis hecho las tres generaciones: me alegra que lo hayas disfrutado como si fuera yo misma.
Debe haber sido un lujo visitar tan bellos lugares entre montañas y paisajes de ensueño, esa ermita allá en lo remoto alto mirando al lago o, al mar. No sé muy bien… si es mar o lago. Lo que me parece es que debe ser un lugar muy atractivo con vistas preciosas.
Todas las fotos son bellísimas, la capilla incrustada en la piedra, el lago con el agua azul turquesa, ¡que bonito es! Todo, Roser. Y luego el vuelo en parapente allá en las alturas, bueno debe haber sido un todo una maravilla.
Te dejo mi felicitación y mi estima.
Un abrazo y feliz día.
EliminaPues si, fueron tres dias muy agradables( los primeros de la Semana Santa)...
A veces queremos viajar muy lejos, sin pensar que cerca, tenemos paisajes preciosos...La ermita mira a las aguas de un rio que se convierte en pantano,
I el agua tenia una tonalidad turquesa como no vi nunca. Hay unos precipicios
no aptos para quien tenga vértigo! Yo, como salgo poco, lo disfruté mucho.
La capilla pegada a la montanya se llama, La Piedra, un nombre muy apropiado, y no pudimos volar en parapente, porquè habia que contratar el
vuelo con tiempo, y nos quedamos con las ganas, quizàs otro dia, porquè yo
una vez salté en paracaídas y fue precioso...
Has visto que linda és mi sobrina nieta? La mamá es blanca y el papá negro africano, por eso la niña és mulata. Tiene solo cinco años y anda que da gusto, por el monte...
Besos cariñosos para ti.
Quin passeig més florit, he acabat sobrevolant la primavera! I que ben acompanyada que estàs, M. Roser. Celebro que comparteixis amb nosaltres aquest temps tan valuós.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo , com que no surto gaire, quan vaig a algun lloc ho gaudeixo molt, i realment és tot preciós , les vistes, les ermites envoltades de cingleres, els colors de l'aigua de l'embassament, aquests ocells de colors i àguiles i voltors reals...Trobo que això de les tres generacions fa bonic!
EliminaM'agrada compartir les coses agradables de la vida.
Molts petonets.
Hola Roser:
ResponEliminaQuin Post més bonic i la nena es preciosa.
Sapiguer gaudir de la natura es un regal.
Reb molts petions desde Valencias, Montserrat