Totes les fotos d'aquest post són fetes per alguna dona de la família: la meva germana,  la meva neboda , la tieta Roser...

LA  VALL  D'ÀGER,

AL  MONTSEC

La Roser a dalt de tot del port d'Ager
amb la vista de la vessant sud del Montsec

L'ermita de  La Pertuse   amb uns bons estimballs
a banda i banda del corriol.

Vull ser lliure, vull ser lliure...

El bucòlic poblet d'Àger, al cor de la vall.

La torre de la col·legiata d'Àger.

Una noguera, a la Noguera(comarca)
al peu del Montsec.

Tres generacions al peu de l'arbre,
la tieta, la neboda i la reneboda...

Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí, flors...

...i violes...

...i romaní!!!

L'ermita de la Pedra un nom que li escau,
enfilada a mitja Serra.

I en arribar a dalt de tot, sorpresa!!!
La vesant Nord amb el Pirineu nevat, al fons.

Preparats...

Llestos...

Ja!!!!!!

Vam veure volar més d'un voltor i alguns d'aquests ocells
tan acolorits. Segur que els ornitòlegs, els deuen conèixer...

Jo també vull volar!!!

Unes cingleres impressionants...

Això és el principi de l'embassament de Canelles (o la cua)
L'aigua tenia un color blau turquesa que enamorava.
A algun poblet  li va tocar pagar peatge.

Molt a prop, hi ha el petit poblet
d'Alzamora, amb torre inclosa...

L'embassament va creixent entre les cingleres.

L'observatori meteorològic.

L'observatori de l'habitació. Per aquesta finestra del sostre, entrava
la claror de la lluna i es veia algun estel.

El senderisme té molt de futur...

Encara que, de tant en tant, bé cal seure
per menjar-se una poma i recuperar forces!

M. Roser Algué

VES  A  SABER (fragment)

“Potser algun dia,

ves a saber quan

ves a saber per què,

convisquin dues banderes,

una d’estelada, lliure com el vent,

i una altra de quatre barres,

origen i plenitud d’aquest país

des de l’antiguitat del temps”.

            Joan Verdaguer

M. Roser Algué Vendrells                                                 

 

ROSES  LITERÀRIES

Al vell mig de la primavera, com cada any, arriba Sant Jordi i ens retrobem amb els llibres, les roses, els poemes, els enamorats...
I quina contradicció, continuem celebrant el dia del llibre, quan es diu que cada vegada es llegeix menys ! És clar que això són punts de vista i jo no hi estic massa d’acord. Sí, ja sé que hem passat del món del llapis i el paper, al dels ordinadors i el “ciberespai”, però ...

Diuen que ara ,els nens i nenes, naveguen per les autopistes virtuals i s’obliden dels llibres... Però no us heu fixat mai en les cares d’alguns infants, que resten embadalits escoltant o llegint contes? Contes que els parlen de fades bones, de pirates aguerrits, d’extraterrestres amb antenes, de bruixes avorrides, de bruixots com els de Harry Potter...
Penseu que els llibres els permeten navegar, en aquest cas, per les autopistes de la imaginació i la fantasia.

Si, malgrat tot, no ho veieu clar, potser que posem fil a l’agulla i comencem, entre tots, la nostra tasca engrescadora, ja que crec que les dues coses són ben compatibles.
Jo, a cada infant que comencés l’escola, li regalaria un llibre en blanc que portés per títol “La rosa de cent fulles”. Cada fulla d’aquesta rosa metafòrica, seria un full on podrien plasmar els sentiments que els provoqués qualsevol lectura amb la qual hagin gaudit. Potser, fins i tot, amb el temps, arribarien a tenir un petit pom d’aquestes roses, i és possible que els agradés compartir la seva sensibilitat amb els altres.

Roses de cent fulles. Blog Torrecabota, turisme i paisatge.

Un desig per a tothom: que us regalin moltes roses oloroses i literàries, perquè això voldrà dir que hi ha persones que us estimen. 

        QUE TINGUEU UN BON SANT JORDI

Aquest escrit, va sortir el dia de Sant Jordi del 2008 a la revista, "El Pont D'esplugues.

M. Roser Algué Vendrells      

Si algú te ganes de venir, ja ho sabeu. El què passa que el meu amic s'ha passat una mica, jo no hi vaig com a poeta. Faré la presentació del llibre, perquè vaig fer-ne el pròleg. No sé com em sortirà perquè mai he fet una presentació, és una nova experiència.

M. Roser Algué Vendrells

El mes de març, el meu bloc va fer 7 anys, abans deien que a partir d'aquesta edat, ja es tenia us de raó (?).... i resulta que l'ordinador que ja en tenia nou, ha dit, fins aquí...Si no meu vist per casa vostra, és perquè n'he comprat un de nou i no me l'han dut fins aquesta setmana. Espero tornar a tos els vostres blocs de mica en mica...Per cert que aquest ordinador és una mica diferent i he de fer el rodatge...

Posaré alguns posts dels primeres anys quan encara no tenia gaires amics blocaires. El primer que posaré , és el perquè del nom Petiteses...Intentaré que surti dissabte. Espero que m'hagueu trobat a faltar una micona!!!

PER QUÈ  PETITESES ???

Foto Roser.

Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.
A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix, deixant una estela de polsim de nostàlgies.
Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides.

Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint, per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Unes vegades en prosa i d'altres en forma de poema, segons el que el cor ens dicta en cada moment...

I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:

“ APRENDRE A MIRAR, 
ÉS APRENDRE A ESTIMAR “ 

Curiositat, Ramon Mas

M. Roser Algué Vendrells                                                                                             (  Abril, 2008 )