Petiteses

divendres, 30 de gener del 2015

PAISATGE MARINER
(Publicat al bloc, el 25 de gener del 2010)

És un capvespre fred de la hivernada,

davant la mar, plana com un mirall;

un estol de gavines, m'acompanya

i la boirina em serveix d'embolcall.

Les ones venen a besar-me els peus

i el sol, com una bola feta flama,

sembla que vol donar-me el darrer adéu,

quan la mar se l'endú amb una abraçada.

Enmig de tanta calma i serenor

unes barquetes onejant les veles,

són com banderes de pau a l'horitzó;

i quan la nit estengui el seu vel negre,

s'albiraran enmig de la foscor,

com irreals lluernes marineres.

Posta de sol a l'Escala, (27 de gener) LLuís Roure.

Dedico la foto a Sa lluna, perquè està feta el dia del seu aniversari!

M. Roser Algué Vendrells.

divendres, 16 de gener del 2015

LES FANTASIES DE LA RITA

(conte infantil)

Collage d'Olga Xirinacs

La Rita era una nena bonica i eixerida i, sobretot, molt somniadora. Es passava el dia explicant, a tothom qui la volgués escoltar, històries fantàstiques. La gent somreia i ella estava tant contenta que fins i tot se les creia.

Sempre deia que li agradaria ser molt remenuda per poder observar el món d’una manera diferent, com si fos una petita fada, viure al bosc i enfilar-se als arbres per jugar amb els esquirols, saltant de branca en branca. I tant ho va desitjar que, de sobte, es va veure envoltada d’arbres gegants i animalons grans, i li havien sortit unes petites ales, perquè s’havia fet realitat el seu somni. Al principi es va endur un petit ensurt i estava una mica espantada, però de seguida es va adonar del que li passava i va estar tan contenta que va començar a jugar amb els animalets més petits, que estaven molt contents de tenir una companya de jocs tan eixerida.

Al cap d’una estona, quan ja estava molt cansada de saltar i córrer, es va enfilar a un d’aquells arbres tan alts, que ara eren els seus amics, i es va asseure en un tany, la qual cosa li va ser fàcil, només va haver de fer una petita volada, i va pujar tan amunt, que fins i tot veia el mar allà lluny.

Tot baixant de l’arbre, va veure unes sabates molt boniques, de nena. Se les va posar, però li anaven molts números grans, i va ensopegar amb una maduixa gegant que gairebé la va fer caure. De fet, era una maduixa normal, però com que ella era petitona

Quan va voler tornar a casa va reunir a tots els seus amiguets del bosc i van fer una festa per acomiadar-se. Van ballar i es van cruspir la maduixa.

En sortir del bosc es va tornar a emprovar les sabates i ja li anaven bé. Tornava a ser una nena d’estatura normal i, fent saltirons, se’n va tornar cap a casa, a buscar algú disposat a escoltar la seva historia que, ves per on, en aquest cas li havia passat de veritat.

M. Roser Algué Vendrells

(Si us ha agradat, podeu comentar-lo al bloc conjunt "Roda al món i torna al bloc")