Subscribe:

dimarts, 10 de desembre del 2013

NORMALITAT ?

Ja fa temps que havia tingut alguna experiència en el món penitenciari...I ara, fa pocs dies, l'he repetida. Les mestres i la bibliotecària d'una presó de joves ( de 18 a 23 anys), es van assabentar de la meva modesta incursió al món literari i em van demanar si podria anar-hi a fer un taller d'escriptura amb els nois. Jo ja els vaig dir que era mestra i no escriptora, però precisament per això, ho trobaven millor per motivar el jovent, perquè veiessin que qualsevol  persona si s'ho proposava, també podia escriure, ja que es pot fer perquè t'agrada, o perquè ho necessites. Calia que perdessin la por davant del full en blanc. Suposo que van pensar que els podria aportar alguna cosa positiva.Vaig anar-hi tres dies. 



El primer va ser per fer la presentació, perquè sabessin qui era jo i perquè m'agradava escriure. Impressionava una mica veure aquells nois tan ganàpies, escoltant amb atenció tot el que jo els anava explicant. Va durar més d'una hora. La veritat és que vaig quedar gratament sorpresa, en descobrir un joves molt educats i respectuosos. ( Va ser difícil no fer comparacions amb alguns elements que trobes a fora). El fet d'explicar-los- hi que jo vaig estudiar fent molts sacrificis, em va permetre incidir en què si volien sortir del món dels barrots ( fos quina fos la causa), i ser alguna cosa a la vida, s'havien d'esforçar i mirar endavant.
Jo no estic pas d' acord amb això que ara es diu tan alegrement: amb esforç aconseguiràs tot el que vulguis... Doncs hi ha moltes persones que lluiten molt a la vida i no arriben on volen. El que si que els havia de quedar clar , és que sinó s'ho "curraven", les coses no es resoldrien soles. En canvi amb voluntat, podien aconseguir-ne algunes...
Em van fer moltes preguntes interessants i quan vam acabar jo també els en vaig fer, per veure que havien interioritzat. Realment havien entès molt bé el missatge de l'esforç...


El segon dia vam fer el taller d'escriptura amb deu nois i al començament, era curiós veure que no sabien per on començar. Jo els vaig dir que escriguessin el que sentissin en aquell moment, el mateix que explicarien a un amic, però en aquest cas, l'amic, seria el full en blanc. Podia ser una vivència, un petit conte , un record,  un somni, una reflexió...De mica en mica es van anar animant i vaig haver de posar límits d'espai.... Ho vam corregir i fins i tot algun, es va animar a llegir-ho en veu alta ( no va ser fàcil, però).

El tercer dia, van passar a net el què havien escrit, amb molta cura, i algun altre es va afegir a la llista de lectors, suposo que ja hi havia més confiança... En general, van fer uns treballs molt coherents i alguns molt profunds, suposo que la privació de llibertat esperona la  imaginació. 
Recordo que una de les mestres em va comentar d'un noi que tenia moltes coses per dir, però no hi havia manera de què s'expresses per escrit i va ser una agradable sorpresa veure'l treballar amb molta concentració i amb un resultat magnífic pel contingut del seu escrit. No cal dir que per mi va ser molt gratificant.
En acabar em van obsequiar amb un treball manual fet per ells.

Us he de dir que em van fer sentir com si estigues entre col·legues, però al mateix temps, em van tractar amb un gran respecte.  Jo mi vaig sentir molt bé, i em va semblar que ells també si trobaven molt a gust. A tots ens van quedar ganes de repetir l'experiència. Això m'ha fet reflexionar, tenint en compte que en aquests llocs hi ha tot tipus d'històries ( algunes segurament força dures), ja que m'oblidava que estava en una presó, i només s'encarregaven de recordar-m'ho, les reixes que s'obrien i es tancaven al passar.
Moltes vegades parlem de la "normalitat"... No sé si algú  té clar el què és. Jo crec que la forma d'actuar de l'ésser humà està condicionada per moltes coses. De vegades  penso que potser hi ha algun gen que fa que, en la mateixa situació, les persones reaccionem de diferent manera. En tot cas si que crec que ens hem de qüestionar la falta, mai l'individu. 
Bé, el que si us poc dir, és que per a mi, aquesta activitat, ha estat una agradable experiència de vida.

M. Roser Algué Vendrells

(Quan m'enviïn els treballs en posaré algun)

52 comentaris:

  1. Ets admirable. I ells també, pel fet de mostrar-se tal com són en el paper.

    Salut, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cantireta, però pensa que va ser molt gratificant per mi...
      Petonets i bona setmana

      Elimina
  2. Sempre seràs una gran mestra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, no sé si gran o petita, però si que sempre seré una mestra. Gràcies!
      Petonets i somriures.

      Elimina
  3. Segur que van aprendre molt amb tu! Per sortir de qualsevol presó la literatura és sempre una bona companya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, el meu objectiu és que aprenguessin a fer us de l'escriptura, com a teràpia o, simplement, per gaudir-ne...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  4. Quina experiència, Roser !!....sempre ens acabes deixant amb la boca oberta.... segur que els hi vas donar bons consells !.... renoi, quina MESTRA !!!
    Una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Artur, tota una experiència gratificant...Jo vaig intentar, sobretot, que entenguessin la importància de l'esforç, em van escoltar i em van entendre, el difícil és saber si ho posaran en pràctica...
      Sort que ningú em veu, perquè em sembla que m'he posat vermella...Gràcies!
      Petonets i bona setmana.

      Elimina
    2. Molt bé, Roser ! A la fi em pogut llegir sencer aquest post entremaliat, hehehe... i com et deia en l'anterior comentari, ha resultat ser una bona experiència, tant per tu com per a ells....segur que et recordaran amb satisfacció !!
      Bona setmana i bones festes !!!!

      Elimina
    3. És que no els deixaré pas que m'oblidin...El tracte és tornar-hi per Sant Jordi, per fer poemes, és clar...Pesadeta , jo!
      Tot el millor del món per aquestes festes...

      Elimina
  5. Sort que has publicat aquest altre avís!!! Realment aquest post no l'havia vist a la meva llista. I m'hagués sabut greu perdre-me'l, perquè m'ha agradat molt. aquest punt de vista de mestra que em va tant bé. Penso que si a mi m'ho haguessin demanat segur que m'hagués complicat massa la vida, preparant coses que no sé si haguessin estat útils o inútils, però aquests tres dies que ens ha explicat d'una manera tan clar a i tan senzilla, ha estat un enriquiment molt gran per a mi. i per a ells, i pel que dius també per a tu. Doncs gràcies per compartir-ho, M Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme...Saps què em va passar? que l'estava fent i vaig clicar publicar enlloc de desar i el vaig treure ràpidament perquè una amiga em va avisar, i quan l'he volgut penjar aleshores no sortia...Un desastre de la informàtica, jo!
      Jo vaig preparar poques coses, a part de quatre nocions bàsiques, perquè el més important era contactar amb ells emocionalment...I estic contenta perquè això em sembla que ho vaig aconseguir. A la primavera ja hem quedat que hi tornaria i faríem poemes!
      Penso que si el fet d'escriure, encara que sigui d'una manera senzilla, permet sintonitzar i donar un cop de mà al jovent que més ho necessita, és tot un plaer...
      Molts petonets, Carme.

      Elimina
  6. Poder posar un granet de sorra per ajudar a redreçar aquests nois sempre ha de ser gratificant. Ben fet, entre tots hem de construir la convivència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Joan, tot i que també hi ha una mica d'egoisme, perquè reps més del que dones...Encara que sembli un tòpic.
      Petonets de dilluns.

      Elimina
  7. Per com ho expliques, ja es nota que va ser una experiència molt gratificant. Probablement encara et va omplir més per l'ambient en el que estaves, que convida a no tenir massa fe en el que pot sortir d'allà, encara que comentes que ja havies tingut alguna altra experiència en ambients així. Val la pena donar-los aquestes oportunitats. Jo no et sabria dir què és la normalitat, però tractar-los com empestats segur que no ho és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó XeXu, sembla que algú podria pensar que no hi ha res a fer, doncs jo diria que pots tenir moltes sorpreses agradables, malgrat la causa que els hagi portat allà, tots tenen el seu "corazoncito" i de vegades només cal que sàpiguen que els seguim respectant com a persones.
      Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  8. Es parla molt de la reinserció però sempre em pregunto si es fan les coses necessàries perquè es doni.
    Crec, sincerament, que la teva tasca ha estat genial. Donar eines per obrir les portes.
    Enhorabona i gràcies per compartir-ho!

    Aferradetes i bon dia! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb sinceritat Lluneta, jo si que crec en la reinserció, però amb els mitjans necessaris per fer-la bé. Els equips de persones que treballen amb aquest jovent fan el que poden, però amb la bona voluntat, penso que no n'hi ha prou i hauria d'haver més professionals per poder fer una dedicació més personalitzada...A justícia passa com a ensenyament, a sanitat...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  9. ¡Hola -Roser!!!

    Creo que has hecho una buena obra: si mal no entiendo!!!!!!!!!!!!! Porque me cuesta entender tu idioma... Esos chico se merecen que alguien les enseñe y también motive para salir adelante en esta vida un tanto difícil.
    El otro día, yo pinché en tu nombre, cosa que hago siempre para entrar aquí y... bueno te deje un comentario, ¿entonces no era tu página? Lo siento, me hago un lío y es por no entender bien la lengua catalana. Igual digo lo que no viene al caso alguna vez...

    Perdona si es así.

    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre. Y te dejo un fuerte abrazo colmado de mis mejores deseos para estas fiestas que se nos avecinan.
    Y que el 20014, cumpla con nuestros mejores deseos también, de paz salud amor y felicidad.

    Chauuuuu

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡ Hola Marina!
      Sólo por el empeño que pones en entenderme, ja tienes todo mi agradecimiento...
      I no entiendes nada mal, estos chavales necesitan afecto y comprensión , a pesar de lo que hayan hecho, pues todos estamos expuestos a dar algun mal passo en la vida,
      És que tenemos un blog conjunto, donde publicamos varias personas y aquel poema no era mío, però tranquila, no passa nada. Tu en vez de "pinchar" mi nombre, vete a Petiteses y seguro que no te confundes.
      ¡Nada que perdonar!

      Recibe tamién mi cariño con un abrazo grandote y mis mejores deseos para estas fiestas i el año venidero.
      Besos y sonrisas.

      Elimina
  10. Me n'alegro moltíssim per a tu, d'aquesta experiència que tantes coses bones et va aportar, i me n'alegro també per als teus alumnes, per als quals vas ser, sens dubte, un àngel senzill, menut però d'una grandesa impressionant. No t'oblidaran, M. Roser, ni tu els oblidaràs a ells. Saps?, d'això també se'n diu estimar...
    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que sí Montse, hi ha moltes maneres d'estimar i cadascú tria la que se li dóna millor...Un àngel menut i esmirriat, si de cas, he, he...I amb ganes de tornar-hi. Vam fer una foto de grup perquè jo la poses al porta-retrat fet per ells, que em van regalar i un va dir: yo aquí, al lado de mi tía...Ja ho veus!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  11. Quina experiència!!... M'ha agradat molt llegir-la!!...
    Sempre he pensat que les persones són bones per naturalesa i que de vegades es veuen obligades a delinquir perquè és l'única manera de subsistir que han conegut en el seu entorn des que han nascut, i la vida no els regala res. (altre cosa són els que tenen delictes de sang, això ja no arribo a comprendre).
    Me n'alegro quan veig que se'ls donen oportunitats per poder descobrir-se noves aptituts que els poden ser útils per quan abandonin la preso.
    Pel que expliques, veig que la trobada i el teu treball ha estat tot un éxit!!... Et felicito!!
    Gràcies per compartir-ho.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que hi ha de tot Montse, perquè segurament algunes de les seves històries ens posarien els pels de punta, però també és veritat que en les mateixes circumstàncies, alguns tiren cap el cantó més " fàcil" a curt termini i d'altres intenten camins diferents, és complicada la naturalesa humana...
      N'he conegut algun , que al veure'l, diries que no pot ser que hagi fet el que diuen, però...
      Això sí tots es mereixen que se'ls ajudi, sinó mai sortiran del pou.
      Gràcies a tu pel comentari, noieta.
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  12. bravo i tres hurres! és la meva manera de dir-te que ho trobo una molt bona experiencia, gràcies per compartir-la ( per cert no ho entén que dius que t'havies equivocat ...vols dir que l'havies programat el post?

    ResponElimina
  13. Gràcies pel bravo i els hurres... Doncs si que ha estat una bona experiència, sí...
    Mira, jo estava fent el post i com que no tenia temps d'acabar-lo, el vaig desar ( això és el que jo pensava), per acabar-lo un altre dia. Però resulta que sense adonar-me'n vaig clicar publicar i va sortir a mig fer. Una companya em va avisar i el vaig treure ràpidament. Un cop acabat, i penjat, resulta que no sortia a la llista general i per això he posat la noteta, que sí que ha sortit. I és que a mi la informàtica no m'estima, he, he...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  14. Treballar amb aquest col·lectiu sempre és una gran experiència. Ho viuen tot molt intensament, tant les coses bones com les dolentes i no ho dic només per la situació sinó també per l'edat que tenen. He realitzat alguns tallers d'intel·ligència emocional amb ells i, malgrat hi ha de tot, la majoria de vegades ha estat bonic per les dues bandes. Segurament els nois van copsar com t'estimes la poesia i van respondre amb coherència.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Loreto, el fet d'estar tancats entre quatre parets( és un dir), fa que tot es magnifiqui i és clar, estan a l'edat de gaudir plenament de la vida...Jo diria que el què em va apropar a ells, va ser el fet de sentir-se tractats com a joves que són i ser valorats com a persones, i els sentiments van aflorar molt positivament...
      Petonets de bona nit

      Elimina
  15. Es llegeix amb molt interès. L'experiència suposo que s'ho valia. Valuosa i valenta. Difícil. T'imagino en els dies anteriors, preparant-ho tot, i comparant-ho amb l'altra vegada.
    Ho has explicat d'una manera clara i polida; estic convençut que són poques, més aviat poques, les persones capaces de portar-ho a terme.
    Se us ha de felicitar molt i molt. I doblement, per les dues bandes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que s'ho valia Jordi( per a mi, és clar)...Doncs no et pensis que m'ho vaig preparar gaire, em va semblar que com més espontani fos seria millor, perquè em sentissin més propera...
      Suposo que això de clar i polit, és deformació professional...
      Si que hi ha algunes persones voluntàries que hi van a impartir classes de batxillerat...però massa habitual no ho és i solen ser homes.
      Gràcies per la felicitació.
      Bona nit, Jordi.

      Elimina
  16. Vaja, sí que hi ha hagut problemes, este post no l'havia vist, i això que estos dies he entrat més d'una vegada ací...

    Bé, sort que al final l'he pogut llegir :) Perquè m'ha agradat molt, no només la experiència en si, que segur haurà ajudat a més de'un (expressar en un paper allò que u porta dins no és fàcil, i és molt alliberador, és una bona eina per a construir, o reconstruir la pròpia vida), sinò també per la manera que ho contes, plena de respecte. És això que dius: "En tot cas sí que crec que ens hem de qüestionar la falta, mai l'individu."

    Les reflexions que fas sobre la "normalitat" estan molt en la línia del que jo també penso... Mira, de vegades jo veig la normalitat del carrer, del dia a dia com una mena de presó, molta gent va per la vida com si arroseguaren cadenes, obligacions, resignacions...

    En fi: moltes felicitacions :)

    Un abraç ben fort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant em despisto, què hi farem!
      I a mi m'ha agradat molt el teu comentari; jo els vaig explicar això de la teràpia del boli, que moltes vegades no gosen explicar un problema i escrivint-lo es poden sentir alliberats de les seves angoixes...Això sí, el respecte, que no falti mai, perquè ningú pot tirar la primera pedra!
      Tens raó, hi ha moltes persones que van pel món com si portessin un gran pes a les espatlles, que no els deixa ser lliures...
      Moltes gràcies Ximo, i petonets.

      Elimina
  17. Bona nit M. Roser.
    T´haig de felicitar, per aquesta tasca i la boina acullida que t´nba fet aquestes persones privades de llibertat. N´estic segura, que quan vas acabar les classes tenían tots l´autoestima més alta.
    Quan s´ajuda a les persones i més a les qu´estan marginades, de vegades l´agraimen que es veu en les seves mirades es un regal per l´esperit.
    Parlan d´un altre cose. Es que en el teu perfil al veurer en els teus blogs PETITESES e ITINERÀNCIES POÉTIQUES, pensava que el segon era solsament teu.
    Ara ja li faig comentaris a la Carme.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit Montserrat,
      Moltes gràcies, són activitats on sempre reps més del que dones...El fet que algú els dediqui voluntàriament una part del seu temps, ho agraeixen molt i si a sobre ens ho passem bé tots plegats...

      No et preocupis, no passa res...Les Itineràncies Poètiques és un blog compartit per moltes persones, que s'obre de tant en tant per activitats específiques.
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  18. Quina gran feina que vas fer en aquests tres dies que els hi vas dedicar! Qui sap si algun d'aquest xavals trobarà en l'escriptura el que li faltava per redreçar el seu camí...
    Ets una bona mestra, M.Roser, i una millor persona!

    Estic segura que vaig deixar un comentari, però com que ara no el veig, hi torno. No devia verificar que no era un robot..:(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves a saber Glòria, de vegades amb una mica de motivació els pot ajudar a tirar endavant...Diuen que ja m'esperen per Sant Jordi, i m'agradaria que féssin poemes.
      Ai que em posaré vermella, he, he; pensa que per a mi també és com un regal...
      Aquest post ha estat tota una aventura, primer surt sense acabar quan no tocava, quan el penjo la gent no el veu, he de posar una nota...Uf!

      Petonets de bona nit.

      Elimina
  19. Suposo que ha estat una experiència molt enriquidora, M. Roser, tant per tu com per aquests nois. Segur que no obliden el que els has ensenyat.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna,
      Doncs si que ha estat una bona experiència; per mi segur i suposo que per ells també. És com posar un granet de sorra, per la gran platja que ha de ser el seu futur...Ja penjaré algun treball quan me'ls enviïn, alguns eren molt creatius!
      Molts petonets.

      Elimina
  20. Este teu grande coração nos emociona com atitudes tão nobres, já disse Jesus quando visitasse os enfermos e os presos estavas visitando a mim...
    O que mais tenho a te dizer??? apenas que é sempre um prazer te ler, e uma honra fazer parte do teu mundo mesmo que esse mundo seja apenas virtual.
    Desejo-lhe um natal cheio de luz e carinho de quem você ama.
    Um ano novo cheio de realizações muito sucesso em seus projetos.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Joelma, les teves paraules m'han arribat a l'ànima...Per a mi va ser molt agradable i els nois m'ho van agrair molt. Segurament hi tornaré a la primavera.

      L'honor és també meu de poder compartir sensibilitats, amb tu.
      Que tinguis també unes Bones Festes i que l'Any Nou et regali molta inspiració per fer aquestes coses tan boniques i també molts moments de felicitat.
      Petonets i somriures.

      Elimina
  21. Les petites experiències són les que ens van fent més grans. Felicitats, M. Roser.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Consol i ens van enriquint el nostre bagatge d'emocions, i encara que no ho sembli, rebem més que donem.
      Petonets nadalencs.

      Elimina
  22. tota una lliço d'humanitat m roser, ets una gran mestra !
    bon nadal i feliç any !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, però penso que aquestes petites accions que fem, ens omplen la vida ...I n'hi ha tantes de coses per fer!
      Bon Nadal també per a tu i un Any Nou molt poètic.

      Elimina
  23. Quina experiència més interessant, Roser i ja veig que gratificant per les teves paraules. La paraula 'normalitat' és un concepte estrany..., allò que surt de la normalitat estandard té tants matisos, oi?.

    Bones Festes, Roser!.

    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noieta una petita, gran experiència i jo dic que també un regal de Nadal...
      A mi no m'agrada gaire aquest concepte de normalitat, per això mateix, hi ha tants matisos com persones i situacions. Penso que no és bo posar etiquetes.

      Que tinguis un Bon Nadal tu també, i un Any Nou ple de sorpreses agradables.

      Elimina
  24. Magnífica experiènca, de les que marquen. Diu molt i molt bo de tu, tota una reflexió sobre el que acostumem a anomenar "normalitat", segur que han après ells i tu, sense dubtes. Convençut de la teva gran professionalitat, honores la paraula "mestra", tan malament vista últimament per alguns; em sent content de ser col·lega de professió i de devoció.
    Tots els meus millors desitjos d'instants de felicitat per aquestos dies tan especials, en molts sentits, i que 2014 carregue els teus somnis de realitat tangible. Una abraçada i un petó ben fort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, que són tot un regal per mi, Gregori, jo sempre he estat, mestra de vocació i de devoció i és clar, de professió...
      Espero que els aprenguessin alguna cosa, jo segur que sí!
      Que tinguis també un Bon Nadal i que l'Any Nou et regali molt de temps per poder investigar, i gaudir de les teories matemàtiques...
      Petonets nadalencs.

      Elimina
  25. Una lliçó que hauríem d’aprendre molts i moltes, doncs vivim en un món on cada dia es desarrela més el sentiment i l’origen de les persones. Estem etiquetats allà on anem i responem a toc de números en un cartell lluminós. Es perd el cognom i, moltes vegades, la paraula s’esborrona. Magnífic, M. Roser.
    Et desitjo unes bones festes a poder ser amb la companyia de la calidesa, l’alegria, la pau i l’harmonia entorn la teva taula.
    Abraçades d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Papallona, que bé tu et revifes amb el fred...És clar que sempre et pots posar a prop del caliu de la llar , si és un hivern cru!
      No, no, no vull pas donar lliçons a ningú, pobre de mi, cadascú ha de fer el que`el cor li digui, i segur que moltes persones fan coses especials, encara que no les sabem. Estic d'acord que res de posar etiquetes.
      Que tinguis un Bon Nadal i que l'Any Nou et permeti fer grans volades pels camins de la felicitat.
      Petonets de tornada.

      Elimina
  26. Roser, t'escric el comentari aquí, que més aviat tocaria a l'últim post, perquè tot el que has escrit sobre aquesta experiència és molt interessant i ha de ser també molt gratificant viure-ho. He llegit el teu comentari d'avui i et deixo ser el que vulguis, con tal que siguis capgròs, però em sembla que no tindré gaire feina a convencer-te, oi? Avui he rebut els teus llibres. Bon Nadal i una gran abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, de vegades tens ocasió de fer coses i t'endus una sorpresa en veure com en són de gratificants...Es que els veus a la flor de la vida i se't trenca el cor i són tan agraïts...
      L'he trobat molt original el teu post, i no, no et costarà gens, perquè ja n'estic de convençuda. Cal que conservem la il·lusió.
      Sota un vel de cendra, està exhaurit i com que l'editorial va plegar, ara faig còpies, que com pots veure, queden força bé. El de poemes, que tampoc en tenia, vaig trobar per Internet un lloc on te'ls publicaven sense fer gaires despeses, i el vaig redissenyar, tant la portada, com la maquetació. La foto de la vaig fer jo.
      Que tinguis també un Bon Nadal i un Any Nou ple d'esperança.

      Elimina