Subscribe:

dilluns, 9 de setembre del 2013

LA  PETITA  INDEPENDÈNCIA

Hi havia una vegada una independència molt petiteta, que estava molt trista, perquè ningú la volia adoptar. Feia temps que anava amunt i avall, però no trobava  un lloc on quedar-se. Va arribar a Barcelona i molta gent parlava d' ella, però ningú no es decidia a fer el primer pas. Es va arraulir en un raconet del barri antic i com que estava cansada, aviat la son li tancà els ulls...

De cop i volta, es va veure des de les altures i és que somniant estava fent un viatge astral i ho veia tot a vol d'ocell. Va fer una ullada i a sota tenia unes muntanyes molt altes, n'hi havia moltes i es donaven la mà, fent una mena de muralla. De tant en tant veia uns llacs d'un verd blavós i pensava que li agradaria capbussar-s'hi. Segur que l'aigua devia estar ben fresqueta, perquè aquí  i allà, s'hi veien clapes de neu molt blanca. Aleshores va pensar que a l'hivern aquelles muntanyes devien estar totes nevades, amb molts esquiadors, com si fossin petits cabirols. Ara  només hi veia algunes persones que feien senderisme.

Enmig dels prats d'un verd fosc, on pasturaven algunes vaques, va poder observar petits rierols que corrien revens muntanya avall, arrossegant troncs i pedres. La gent en gaudia fent esports d'aventura, aprofitant el corrent de l'aigua, fins que arribaven a la plana, on s'ajuntaven per formar rius més cabalosos.

 Aquests passaven serpentejant enmig de grans camps de conreu i petits boscos de ribera. Ara, com que ja s'acabava l'estiu, els camps de la plana eren d'un groc marronós, que és com queden després de la sega. Però pels llocs on passaven els rius, el paisatge tenia diferents tonalitats de verd.

També es va fixar que hi havia llocs on els rius s'eixamplaven molt i formaven embassaments, que permetien regar algunes terres abans àrides i ara força fèrtils. I també va poder veure algun estany i fins i tot uns aiguamolls, on hi havia moltes cigonyes.
A les vessants de les muntanyes hi havia poblets petits amb teulades negres, i va pensar que a l'hivern, devien fer un gran contrast amb la blancor de la neu,  i que el fum que sortia de les xemeneies, segurament s'enfilava cel amunt per jugar amb els núvols. I entremig dels camps de conreu i boscos, va veure moltes cases aïllades, que eren les masies.

A mida que s'anava allunyant de les muntanyes, els pobles que veia eren cada vegada més grans i les cases en lloc de teulades tenien terrats, alguns plens de roba estesa...També va veure algunes indústries.

S'ho passava la mar de bé, perquè tot el que veia li agradava. I badant, badant, gairebé va ensopegar amb unes muntanyes que tenien moltes punxes, és clar, va pensar, són les muntanyes de Montserrat; tots els habitants d'aquest país en parlen molt bé. Seguia volant per sobre unes vinyes amb ceps molt ben arrenglerats, i va veure un poble on la gent feia torres molt altes; es va fer un tip de riure, perquè uns infants, alçaven la mà i li feien pessigolles. Fins que seguint el curs d'un riu molt ample, s'adonà que anava a parar al mar, i que quan hi arribava, feia una forma molt curiosa, com si fos un gran triangle de sorra.

I abans de tornar a Barcelona va voleiar per sobre  la costa fins arribar prop de les muntanyes, on havia començat el seu recorregut i pensava que sinó estigués viatjant cel enllà en somnis, baixaria a jugar amb les ones d'aquell mar tan immens, que al xocar contra les roques, aixecaven una gran polseguera d'escuma blanca. També li van agradar les platges de sorra, més o menys fina, on hi havia mainada que feia volar estels.

De sobte , li  semblà que algú la cridava, però no n'estava segura, fins que va veure una espècie de cinta de color groc que anava de punta a punta d'aquest país que ella trobava tan bonic. Aleshores s'hi va fixar bé...Eren persones que s'agafaven de les mans i portaven la seva bandera i li semblà que deien alguna cosa. Si va apropar una mica i va sentir: in, inde, independencià...Si , si , la cridaven, quina il·lusió, però ai las, el viatge havia finalitzat i ella seguia dormin tan tranquil·la.

L'endemà , la van despertar els mateixos crits: in, inde, independencià, tot era una festa, la gent corria pels carrers embolcallada amb la seva bandera, la senyera. Ara li havien pintat l'estel de la llibertat i li deien l'estelada. I era igual que el vestit que duia ella. De cop i volta , uns nens la van veure i tothom l'abraçava i ella estava molt contenta i la gent cridava: Visca Catalunya lliure!!! La petita independència, ara ja  sabia que aquell país tan petit i tan bonic, que l'havia adoptada, era Catalunya. I des d' aleshores, va ser un país de progrés, on la gent era feliç i lliure, perquè tothom convivia en pau i harmonia. I la petita independència, estava molt contenta, perquè Catalunya, seria el seu país, per sempre.



He enllaçat una mà amb el Pep, i ara enllaçaré l'altra, amb la Thera.

M. Roser Algué Vendrells

62 comentaris:

  1. Bonica història d'aquesta nostra, petita, volguda i tan desitjada independència.

    Bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que algú la va adoptar, Carme...A veure si és veritat.

      Petonets i bona diada també per a tu.

      Elimina
  2. i a vegades els contes, nens i nenes, es fan realitat !! ;-)

    molt bé mestra ! abraçadetes ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Joan, després de pensar i pensar, em va semblar que era una bonica manera fer un petit conte, perquè com dius tu, de vegades també es fan realitat...A veure si és el cas!

      Petonets , Joan.

      Elimina
  3. Olá minha querida,
    Que belo retorno!um texto muito agradável e significativo.
    Aqui no Brasil no dia 7 de Setembro comemoramos a Independência do país, (na teoria) porque na prática só somos um país independente se o nosso crescimento não incomodar "alguns" países.Desde a colonização do nosso país sofremos com a corrupção, a mentalidade que se seguiu principalmente na área política é que a lei deve ser cumprida se for para ter benefícios próprio, caso contrário ela pode ser burlada principalmente por quem está no poder.
    Cada país uma história ...pena que não são histórias com finais felizes para os personagens mais importantes (os cidadãos comuns)
    Beijos e é bom tê-la de volta.
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joelma,
      Ja veus que he tornat amb ganes de reivindicar les llibertats del nostre país, com et vaig explicar. No sé si ho aconseguirem, però entre tots farem un gran esforç perquè aquest somni es faci realitat.
      I tens raó, cada país és una història...I estaria bé com dius tu, que totes tinguessin un final feliç pels ciutadans...
      Petons i somriures, amiga.

      Elimina
  4. L'adoptem, l'adoptem, nosaltres ja l'estimem, ja l'estimàvem des de molt temps abans que arribés.

    In, inde, independència!!! Vine aviat!!! :D

    Molt emocionant, M Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que estava tan soleta perquè ningú li feia cas...A més, vaig pensar que la mainada també es mereixia una versió infantil... S'han de començar a il·lusionar amb el país que volem per a ells.

      Petonets pre-Via, Carme!!!



      Elimina
  5. Tant de bo adoptem aquesta noieta. Ben tornada siguis, Roser!

    Des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Jordi? He volgut tornar en un moment d'il·lusió reivindicativa, bé valia la pena!
      La paperassa ja la tenim resolta, ara només falta portar la criatura cap a casa...
      Petonets, de llibertat.

      Elimina
  6. M'ha encantat, M. Roser! Encara ric, amb les pessigolles dels enxanetes. :-)

    PETONS!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar, estic contenta que t'hagi agradat...els enxanetes bé hi havien de tenir un paper important...

      Petonets i amunt, com els castells!

      Elimina
  7. Juraria que la vaig veure mentre estava caminant pels Pirineus! I tant que si! Vaig alçar la mà per saludar-la i per quedar amb ella aquesta Diada!

    I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte esdevindrà realitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, quina sort, perquè devia semblar un ocellet...Però vaig pensar que havia de conèixer el país per saber si li agradava...I veig que sí, que està molt contenta...
      I tant, si ho volem amb totes les nostres forces, es farà realitat!
      Petonets, muntanyencs.

      Elimina
  8. Material pedagògic de primera per als nostres infants, encara que "els altres" el titllaran de "subversivamente peligroso" ;-) i faran tot el possible per encalçar-te i fotre't a la presó... No t'hi amoïnis, que els teus col·legues ens aplegarem per rescatar-te de les tètriques fosques i húmides masmorres enemigues... i guanyarem la batalla, si senyor!
    Endavant amb les atxes.
    Una cadena de petons i abraçades!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que vaig pensar que els nens i nenes tenien dret a escoltar-ne una versió adequada als seus caparrons...Deformació professional, noieta.
      És que jo els vull acabar de catalanitzar, i el que no li agradi, que si posi fulles! A la presó? He, he, els organitzaria unes jornades independentistes tan sonades, que al cap de quatre dies, em ferien fora amb una puntada de peu al cul...De totes maneres, l'ajuda dels col·legues sempre seria d'agrair!
      Fixa't, jo dic: endavant les atxes...

      I l'enllaçada que sigui alterna: petó, abraçada, petó, abraça...Que queda més estètic!!!

      Elimina
    2. Ho he escrit malament, efectivament és com tu dius i jo també sempre havia dit: Endavant les atxes!
      Petó, abraçada, petó, abraçada... Gràcies mestra!

      Elimina
    3. No era cap crítica, eh? És que de vegades d'una mateixa dita n'hi ha versions diferents...

      Elimina
  9. Tard o d'hora això serà una realitat. Tots units fem força-

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Joan, cal anar preparant la mainada, amb explicacions al seu nivell...I com que els contes també es poden fer realitat...
      Petonets de llibertat.

      Elimina
  10. Jo l'he vist passar ràpidament, tota contenta quan anava cap el Sud!!... la veritat és que ara ja no és tan Petita!! :-))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que sí que alguns l'han vist, que bé!
      Em sembla que cada vegada que apareix un post enllassat, creix una mica més...I amb la Via, es farà molt GRANNNNNN...
      Petonets estelats.

      Elimina
  11. Oooh quin conte més bonic el de la petita indepedència!, si vine que aquí et volem i que creixis contenta i feliç.

    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta...I creixerem amb ELLA, contents i feliços, tots els que estimem la nostra terra i la volem lliure...

      Petonets estelats.

      Elimina
  12. Quin país tant bonic que som (serem)! En tenim tantes ganes!
    Bona Diada M. Roser

    ResponElimina
  13. De fet ja ho som un país bonic, per això a la petita Independència li ha agradat molt, però ara a més, volem ser un país lliure...

    Bona diada també per a tu, Loreto.

    ResponElimina
  14. Felicitats, un conte reivindicatiu que arriba al cor.

    Salut i Bona Diada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, es que penso que algú havia de pensar en els més petits, perquè entenguessin la nostra lluita per aquest país, que esperem que ells ja en puguin gaudir en llibertat...
      Petonets i bona diada també per a tu.

      Elimina
  15. Molt bonic!! Tots junts ho farem possible. Bona diada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Thera. I tant que sí, sovint els contes es fan realitat!
      Molt bona diada a tu també.

      Elimina
  16. Ací, al sud, ni tan sols ens deixen la possibilitat de manifestar-nos, els subdel·legats del govern a les tres províncies del PPVV les han prohibides.
    Us desitge tota la sort del món i els major dels èxits demà i en la possibilitat de poder-vos expressar en una votació.
    Ànims i molta força des d'ací baix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que després de la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, no han tingut...nassos d' intentar prohibir la Via.
      Però això només és la clau que obre la porta a un gran esforç, que hem de fer tots, per intentar fer possible el nostre somni!
      Moltes gràcies per la teva solidaritat, Gabriel...Segur que la vostra força ens ajudarà, tots els ànims, són d'agrair.
      Petonets.

      Elimina
  17. Un conte bonic, un somni que es pot fer realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de les que penso que els contes es poden fer realitat i si tots estirem del carro, potser arribarem on ens proposem...
      Ptonets, estelats.

      Elimina
  18. Els somnis, igual que els contes, moltes vegades esdevenen realitat. Esperem que aquests s'aconsegueixin.
    Bona tornada amb aquest bonic conte.
    Petonets entrellaçats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar que amb tanta variació de posts enllaçats que hi hauria, bé hi tenia lloc un conte, que comenci a conscienciar als infants, que potser ells podran gaudir d'un país més lliure...
      Petonets estelats, Anna.

      Elimina
  19. Bonic conte.

    Bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, JP...De vegades els contes, són un fidel reflex de la realitat...Esperem que en aquest cas, també.

      Petonets i bona diada també per a tu.

      Elimina
  20. Preciós conte, nina!! Fem-ho real!!

    Bona diada!!
    Bessets petits i dolcets :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluneta...Això és cosa d'e l'infant que tots portem a dins (això diuen)...
      I és clar, va sortir un conte, que si ens ho proposem, es pot fer realitat...

      Petonetes estelats i bona diada també per a tu.

      Elimina
  21. Que sigui aquest un conte fet realitat, bona diada Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho esperem, només cal que ens ho creiem i ens hi esforcem...
      Bona diada a tu també, Gemma.
      Petonets, estelats.

      Elimina
  22. Molt bona diada, M. Roser! Si ho desitgem amb tota la força, et teu conte es farà realitat un dia, i tant que si! M'ha ha agradat moltíssim!
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona diada també per a tu Montse! ui, si tot depengués de la força amb que desitgem el nostre somni, segur que és faria realitat!
      Gràcies noia, és que a mi em tocava fer la versió infantil, he, he...
      Estic preocupada per la Via, aquí plou amb ganes, què hi farem!
      Petons de llibertat.

      Elimina
  23. un conte preciós! bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, ara toca fer-lo a la realitat...
      Petonets i bona diada també per a tu.

      Elimina
  24. Que tingueu sort.
    BONA DIADA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesflors, els nostres somnis es faran realitat i la llibertat serà el nostre estel, que brillarà arreu...
      Petonets estelats i bona diada també per a tu.

      Elimina
  25. Respostes
    1. Moltes gràcies Victor, bona diada a tu també! Encara que sigui sota la pluja...

      Elimina
  26. Us segueixo des de Suïssa per mitjà de TV3 a la carta: la movilització fa posar la pell de gallina! Que emocionant!
    Molt bona diada i bona VIA!!!
    Dolors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dolors, acabo de venir de la Via, però segur que tu l'has vista millor que jo, perquè tenies una visió de conjunt...Espero veure -ho també per TV3, m'ha fet molta il·lusió veure que ens podem ajuntar, per aconseguir els nostres somnis.
      Moltes gràcies per la teva visita.
      Petonets estelats.

      Elimina
  27. He tingut la sort de veure per TV3 a casa d'una amiga (que té ONO, perquè si no per ací per Castelló lo de veure TV3 encara és complicat) les imatges de la cadena humana, en directe, des de les cinc fins a les cinc i mitja de la vesprada, i la veritat hi ha hagut moments que m'he emocionat.

    T'he de confessar que jo tot això m'ho veig amb una mica de distància, perquè no sóc nacionalista (ni català ni espanyol) però és bonic veure a tanta gent unida en pau per tal d'aconseguir un somni que porten cuidant tant de temps a dins seu.

    M'ha agradat llegir el teu relat-somni :)

    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, suposo que tu et deus considerar Valencià i em sembla fantàstic, però si dius que no ets espanyol, també ets nacionalista, no? i de veritat mai has tingut un somni de formar part d'un país que es pugui auto-gestionar? Si fins i tot dius que et vas emocionar veient la nostra Via...Jo vaig anar-hi, però per fer-me'n una idea de com era, vaig haver de mirar el resum. I sí, és bonic veure com amb l'esforç de tothom i d'una manera tan cívica, es pot arribar a entreveure una mica de claror al final del túnel, encara que ens quedi molt camí per fer.

      Estic contenta que t'hagi agradat el conte, Es tracta d'anar motivant els xiquets, que al cap i a la fi, és el seu futur.

      Petonets.

      Elimina
  28. Molts original l'enfocament, com de conte per a nens. Us desitjo, a tu i a la petita independència, una llarga i pròspera vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans de contestar el teu comentari, he visitat el teu blog...Això són paraules majors, que diuen! Moltes gràcies pel comentari.
      Vaig pensar que ningú escriuria un conte i jo per deformació professional...Bé hem d'anar motivant la quitxalla, al cap i a la fi, és el seu futur.
      Petons estelats.

      Elimina
  29. Estava fent un tomb per la cadena de blocs i he topat amb el teu meravellós conte. M'ha agradat molt, esperem que l'adopció de la petita independència se segelli ben aviat.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, per les teves amables paraules, vaig pensar que era una visió diferent de les que faria tothom. Jo també espero que pugui ser ben feliç en un país lliure i solidari.
      Em sembla que aquests dies, amb això dels blogs enllassats, tots n'estem descobrint que no coneixíem...Ara passaré per casa teva.
      Petonets.

      Elimina
  30. Un conte molt bonic, d'aquests que és bo explicar a les noves generacions.
    Si continuem enlleçats farem possible el nostre desig, no hi ha retorn.
    Una abraçada, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola noieta, i què havia de fer la Roser , sinó un conte? Suposo que és deformació professional...Penso que a la mainada se'ls ha d'explicar d'una manera entenedora, al cap i a la fi ens hi juguem el seu futur, que espero que sigui millor que el nostre...
      Petonets estelats, Consol.

      Elimina
  31. m'has enternit Roser !!
    la manera en que explicaves el nostre petit pais m'ha emocionat i sapiguer que ella es queda amb nosaltres es un bon auguri

    la ajudarem a creixer a a esser feliç entre nosaltres

    mil petons, noieta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica,
      Jo estic segura que els contes, moltes vegades es fan realitat, només cal que ajuntem les nostres forces i ho desitgem amb tota l'ànima...
      Mentre vagi creixen, nosaltres ho farem amb ella, i tindrem un poble on tothom podrà ser feliç...

      Petonets estelats.

      Elimina