Subscribe:

divendres, 7 de juny del 2013

FANTASIA


De vegades, m’imagino que sóc
la caixa de música del meu tocador.
L’obro suaument, amb compte,
i veig un niu de somnis tendres,
de fantasies i d’il·lusions incomplertes.

Tanco la capsa ràpidament,
perquè penso que si s’escapen,
s’esvairan com núvols de pols.
I si perdo aquest tresor de coses,
tinc por de sentir-me sola i buida,
perquè tot això em fa companyia.

I les lligo ben fort amb llaços de seda.
Però de tant en tant,
sentiments nostàlgics desfan la llaçada
i sense voler-ho, s’escapa una espurna
que va desgranant amb màgiques notes,
tota la dolcesa d’una poesia.

I sento que he perdut alguna cosa,
o potser l’he guanyada?
Perquè si algun caminant solitari
s’identifica amb la meva sensibilitat
i en llegir el poema se sent entendrit,
la meva riquesa serà un nou amic.

L'amiga de, el racó de sa lluna, va ser tan amable de donar-me una sorpresa, posant aquest poema,de Petiteses, al seu blog. Li agraeixo la seva delicadesa i el poso també aquí, perquè
no li tenia. 

 M. Roser Algué Vendrells                                                                        ( Petiteses 2001) 

42 comentaris:

  1. És una fantasia bonica! Ja el vaig llegir a ca la lluneta...

    Sempre és difícil saber què perdem i què guanyem... perquè a vegades passa tot a la vegada, perdem alguna cosa i en guanyem una altra... sovint, sovint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira Carme, que el tenia a punt de ja feia dies, aquest post! De vegades en preparo tres o quatre i els trec quan em sembla adient. He pensat posar-lo igualment perquè per cada blog hi poden passar persones diferents...
      I tant, i sort en tenim que hi ha un equilibri.
      Petonets bonica.

      Elimina
  2. És fantàstic que el que s'escapa d'una capsa de tresors connecti amb alguna cosa que s'ha escapat d'una altra capsa, això és fer-se companyia a un nivell força profund, diria, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que de capses de música n'hi ha moltes i si se n'escapen sentiments i coincideixen pel camí, pot ser molt plaent la trobada , si tenen una bona sintonia...
      Petonets de dessabte.

      Elimina
  3. Jo us posaria totes dues juntes al so d'aquesta música que encara us faria més màgiques. No saps com m'agrada veure aquest bon rollo a la xarxa de blogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, és tota una satisfacció que amb persones que no coneixes sinó per mitjà de la xarxa, es puguin construir aquests llaços de bona harmonia...He tingut la sort de coincidir amb algunes a la vida real, i ha esta un plaer.
      Doncs , apa, posem-hi música!

      Elimina
  4. Les capses de música són màgiques i els teus versos ens ho recorden com si fossin una olor que ens transporta un record enregistrat a la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Consol? de joveneta , tenia com una obsessió que me'n regalessin alguna i no hi havia manera, al final ho vaig aconseguir...Jo penso que si poden guardar records tangibles i també emocions, perquè quan les obris, la música els hi posi llum i color...
      Bon dia Consol.

      Elimina
  5. Es preciós !! ..... posar música als records més apreciats, perquè volin amb ella !! però ben segur que tornen a la capseta un cop i un altre per no ser oblidats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Artur!
      Segurament hi tornaran, quan hagin fet una bona volada, i pel camí, hagin trobat d'altres records, amb qui compartir somnis...I jo, de tant en tant, tornaré a obrir la capseta, perquè els records s'amarin de sentiments...
      Petons.

      Elimina
  6. Quan diu: "I sento que he perdut alguna cosa, o potser l’he guanyada?" em fa pensar en l'acte d'escriure, que un cop acabat un poema o un escrit ens sentim com si deixéssim una part nostra i d'alguna manera la perdéssim perquè ja no tornarà en la mateixa forma, però que si és llegit s'enriquirà del lector i els sentiments es faran més forts. És una metàfora molt bella la de la capsa de música i el poema és preciós, enhorabona perquè el poemari n'està ple. Bon cap de setmana, sense platja pel que sembla. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Sílvia, sembla que allò que has escrit, ara ja no et pertany, però si el sentiment que hi has posat fa que algú s'hi senti identificat, aleshores tot plegat és molt gratificant , perquè et retorna, com dius tu , amb sentiments nous...
      Moltes gràcies per les teves paraules, sovint no hi ha manera de trobar imatges que t'ajudin a reflectir el que vols transmetre, però de vegades les coses surten soles, només cal un paper i un llapis ( jo,que sóc de l'escola antiga), per poder-les plasmar .
      Una abraçada també per a tu i potser demà podràs anar a la platja, que ara fa un bon sol.

      Elimina
  7. " Perquè si algun caminant solitari
    s’identifica amb la meva sensibilitat
    i en llegir el poema se sent entendrit,
    la meva riquesa serà un nou amic".

    I aquí em tens, perquè només veure'l em vaig identificar amb la teva sensibilitat.
    Aferradetes agraïdes!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta, és una sort trobar persones com tu, amb les quals poder compartir sentiments...I és curiós perquè de vegades els qui tens a la vora passen una mica i en canvi a la xarxa, t'identifiques amb persones que no has vist mai...
      L'agraïda sóc jo, per la teva delicadesa.
      Molts petonets, bonica.

      Elimina
  8. me sembla bonic guardar en una capseta somnis tendres... però també fantasies i il·lusions incomplertes. me crida molt l'atenció, roser. me sembla especial. guardar-les amb carinyo per tu mateixa, com confidències que compartiu tu i la capseta, potser amb una certa recança, però sense dixar que el sentiment principal sigue un malestar, sinó posant-les juntament amb els somnis tendres... d'alguna manera cuidant tot lo que et guardes a dintre i que forma part teua...

    i que a vegades siguen los mateixos sentiments qui "desfan la llaçada", obrint la capseta... en part, "se t'escapen", i en part t'adones que ets tu mateixa qui els dixes anar...

    me sembla molt tendre com mos ho expliques ensenyant-mos què et passa amb esta capseta de música :)

    bona nit, carinyeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iruna, caram quina bona dissecció que has fet del poema...És que en una capseta si poden guardar moltes coses, sobretot de sentiments ni caben molts. I no sempre són plaents, però com diu tu, mai són amargs, perquè en contacte amb els somnis tendres, es tornen nostàlgics i tots plegats són un petit tresor.
      És que compartir-ho amb la capseta, és com fer-ho amb un mateix, encara que embli una mica absurd.

      I no sé si de vegades s'escapen, o es deixen anar dissimuladament, per veure si troben d'altres sentiments amb alguna afinitat, i amb els quals enriquir-se. I al final t'adones de com n'és de bonic, tot el que guardes.

      Petonets, noieta i que tinguis un bon diumenge..

      Elimina
  9. No tinguis por d'obrir la capseta, es compartin que es fan amics. Encara que a vegades siguin llunyans i despistats o massa enfainats :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, quina alegria tornar-te a veure per aquí...
      Tens raó Montse, però de vegades costa una mica compartir, per això posant-li una mica de fantasia i explicant-li a un full blanc, sembla que és més fàcil...

      Molts petonets noieta.

      Elimina
  10. Infinitas gracias mi querida y admirada poetisa por acariciar nuestra alma y nuestros sentidos con la suprema belleza que nos obsequias en letras.
    Miles de besinos de esta amiga que te desea feliz tarde de domingo con inmenso cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna, muchas gracias por tus amables palabras. Tus historias son también un precioso regalo que nos emociona, al leerte.
      Muchos besinos también para ti y una semana llena de momentos felices.

      Elimina
  11. Hola M. Roiser.
    Ja n ' és de bonic aquest poema!
    Saps M. Roser amb fas sentir com una nova amiga.

    De moment no he cambiat el perfil perque amb fa por perdre coses, ja que l´obció era tornar al perfil de blogger limitado i conque la gent que vol comentar també d´una manera o altre entren en el blog de sempre.
    El meu fill mitxá diu que m´esperi que ja mo mirará i amb dirá si val la pena
    Molt agraida per la teva explicació.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, jo també et considero una bona amiga...
      Si em dieu tantes coses agradables dels meus poemes, al final m'ho creuré, he, he...

      Tu mateixa, has de veure que et resulta més pràctic. Això de tenir algú que t'ajudi va molt bé. El noi que ve a casa, va començar amb setze anys i ja en fa tres que m'ajuda...Gairebé sembla un net meu.

      Molts petonets, Montserrat.

      Elimina
  12. Preciós!
    Dimecres posaré el teu poema a "El que em passa pel cap"
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, estaré encantada de llegir-lo al teu blog...
      Per cert, vaig patir per vosaltres quan vaig veure ploure a bots i barrals, com us va anar per Sudanell?

      Molts petonets, Glòria.

      Elimina
  13. Quina fantasia més bonica M. Roser, guardar somnis i il·lusions dins una capseta de música, i que de tant en tant se'n escapi algun...i es connecti, amb un nou amic.
    Petonets de bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, ja ho veus , la Roser que és nostàlgica i enyoradissa, vol guardar tots els sentiments, per recordar les coses que en algun moment l'han fet somniar (desperta o adormida), però penso que, de vegades, els deixa sortir dissimuladament, encara que ella digui que s'escapen...
      Molts petonets.

      Elimina
  14. Si s'obre mai sobra res. Perquè el que et pensaves que era teu també és dels altres, en obrir la capsa. Guanyes complicitat i paraules, perds el neguit que t'ofegava en tenir-la tancada.

    M'agrada... Bon dia, xiqueta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquest joc de paraules...És possible que hi surti guanyant, perquè hi entraran sentiments nous , que potser també hauran fugit de la capsa d'algú, amb un tarannà semblant...Tens raó mai sobra res, tot suma.

      Gràcies Montse, i petonets voladors cap a terres segarrenques.

      Elimina
  15. ¡Hola Roser!!!

    Por lo poco que entiendo de catalán, intuyo que se trata de una caja de música donde guardas un nido de sueños, fantasías e ilusiones, la cierras porque temes que se escapen.
    Has creado un bonito poema que suena mágico, nostálgico y abrazado a los más dulces sentimientos y sensibilidad que enriquece los corazones y también tus letras.
    Gracias por compartir este bello poema.
    Te dejo un cálido abrazo y mi estima siempre.
    Feliz semana, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caramba Marina, no seas modesta, has entendido el poema perfectamente...Es que en lo referente a nostálgica, yo me llevo la palma! Però tal vez si los suelto, mis pequeños tesoros me traerán sentimientos como regalo...Y si me sigues diciendo cosas lindas, me pondré más colorada que una amapola.

      Gràcias a ti bonita, por tus amables palabras.
      Un beso grande y cariñoso.

      Elimina
  16. De segur que en tens molts, d'amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Novesflors, benvinguda...

      No et pensis, tinc molts coneguts, però amics, amics, poquets, que sempre he anat molt per lliure jo, ves per on, jo sempre dic que sóc d'una espècie en vies d'extinció! Però sempre que calgui fer un favor...

      Petonets.

      Elimina
  17. Molt bonic M Roser, de ben segur que els teus tresors ja fa temps que es van escampant i fent companyia a gent sensible com tu

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan, espero que hagin anat a parar a mans sensibles, perquè un cop s'ho ha endut el vent, no se sap mai...
      Ja m'he assabentat que veu tenir un dia fantàstic, a Sudanell, amb cigonyes incloses, m' n'alegro molt.

      Petonets de cap al tard.

      Elimina
  18. Hola M.Roser,.
    Jam´he atrevit i m´ho he arreglat jo sola, bueno amb les teves instruccions i d´una altre amiga, que amb guiaba a través del tfno.
    Per fi tinc el meu perfil de blogger. Això si tinc feina a actualiutzarlo doncs s´havian perdut datos.
    La questió que ja no suten els cercles.
    Gràcies per tot una abraçada.
    Ara si que siu vols provar de clicar el costat de la foto del comentari, sortirás el meu perfil i desde I els blogs, mONTSERRAT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé Montserrat, de vegades no gosem arreglar les coses per por d'espatllar-les més, per ja veus que ens en podem sortir. Estic contenta d'haver-te pogut ajudar una micona...
      Ja ho he provat i veig que tot està molt bé.
      Molts petonets, bonica.

      Elimina
  19. Posso sentir a suavidade da música assim como toda a doçura da tua poesia, que só nos faz ganhar uma gama de emoções uma verdadeira riqueza para nosso dia.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves amables paraules, Joelma. Si la poesia desperta sentiments, que són com una cançó dolça que fa més agradable la vida, val la pena haver-la escrit.
      Beijos e sorri.

      Elimina
  20. Hola mi linda amiga, te cuento que ha sido un triunfo para mi poder dejarte mi saludo, seguramente es problema de mi ordenador.
    Agradecerte tus visitas y tu compañia en mis textos.
    y decirte que este post es hermooso y me he identificado mucho con el, resalto unos versos que me han fascinado.

    Cierro la caja rápidamente,
    porque pienso que si se escapan,
    desvanecerán como nubes de polvo.
    Y si pierdo este tesoro de cosas,
    tengo miedo de sentirme sola y vacía,
    porque todo esto me hace compañía.

    Un gran abrazo y mi cariño queda para ti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Atlántida, a veces la tecnologia nos juega malas pasadas, y no te preocupes les hago compañia a tus textos, con mucho gusto...

      Celebro que te guste el poema, pienso que cuando nos identificamos con las palabras de alguien, és porquè compartimos sensibilidad.

      Un beso grande, linda amiga.

      Elimina
  21. Esta amiga que te quiere y admira un montón querida poetisa visita tu morada para darte infinitas gracias por visitar la mía y obsequiarme siempre bellos comentarios.
    Miles de besinos y feliz tarde te deseo con inmenso cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna, tu sabes que la admiración és mutua. Me gusta dejar comentarios, que no siempre salen como una quisiera, depende del estdo de ánimo del momento.

      Muchos besinos cariñosos, también para ti.

      Elimina