Aniversari
Hola a tothom. Espero que hagueu passat un bon estiu. No pensava tornar al blog encara, però faré una excepció.
Avui és l'aniversari del naixement del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Va somriure a la vida des de Burjasot el 4 de setembre de 1924 i ens va deixar el 93...
L'amic Victor Pàmies ha proposat que des dels nostres blogs en parlem i com que m'ha semblat molt bé, aquí us deixo un dels seus poemes i un petó de començament de setembre...
GOIG DEL CARRER
La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...
Vicent Andrés Estellés M. Roser Algué Vendrells
Bon homenatge
ResponEliminaBona tria, que passes una bona diada Estellés. M'alegra tornar a llegir-te al blog!!!
ResponEliminaB7s
Ens fa molt de goig retrobar-te, Roser. I et retrobem, com sempre, en el teu estil sentit i alegre, i havent triat un poema d'Estellés adient amb aquesta manera de ser. Gràcies.
ResponEliminaBenvinguda de nou, renoi, quines vacances!!!
ResponEliminaA casa també estem d'aniversaris, ahir el nen va fer 4 anys i avui, a més a més de la festa amb la família, també fa 7 anys que ens vam casar de forma oficial.
Petons i que vagi bé el nou curs blocaire.
Quadern de mots gràcies, una fa el que pot...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Hola Joana, aquest estiu he tingut mono blocaire...espero poder seguir, doncs el dimarts tinc revisió de l'ull, però m'ha fet il·lusió col·laborar en aquest petit homenatge.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
A mi també em fa feliç tornar a ser aquí i retrobar-vos a tots i totes.
ResponEliminaAi l'estil, intento que sigui així... em va costar una miqueta trobar un poema que ho reflectís...
Gràcies per la rebuda i petons,
M. Roser
Hola Gemma, aquest tipus de vacances millor que no!!!
ResponEliminaFelicitats pels 4 anys del teu eixerit nen i també felicitats pel setè aniversari del "casori oficial".
No pensava començar encara, perquè l'ajudant si que ha fet bones vacances, però he volgut posar el meu granet de sorra a aquesta celebració.
Que no farem per un poeta!!!
Petons,
M. Roser
Ben tornada, Roser!
ResponEliminaJo he fallat a la diada estellés... era de cap de setmana i no havia preparat res... però veig que sou molts!
Fins molt aviat, Roser. Una abraçada.
Hola Carme, ben trobada també...jo no pensava començar encara, però el Victor Pàmies em va enviar un correu i vaig pensar que no em costaria gaire col·laborar, tot i que vaig haver de buscar una mica per trobar un poema que fos senzill...És que l'Estellés és un gran poeta però no dels que jo conec més.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Que bé tornar a llegir-te, M. Roser, mentre vivim i revivim la poesia!
ResponEliminaBentornada. Una abraçada gran i dolça!
Gràcies Fanal blau, a mi també em fa il·lusió tornar( o faré de mica en mica)i retrobar-vos a tots i totes per compartir sentiments...
ResponEliminaUna abraçada i un petó també per a tu,
M. Roser
Goig del carrer i goig de retrobar-te, aimada M. Roser
ResponEliminaper cert, quines vacances, xata!!
Hola Gregori el goig també és meu...
ResponEliminaVeig que has fet grans canvis al blog, a mi em fa molta mandra.
I parlant de vacances, segur que no me les hauries canviat, les aparences a vegades enganyen...
Petons,
M. Roser
bello homenaje dulce poeta, muchos besinos de esta amiga admiradora que te extrañaba un montón .
ResponEliminaHola amiga Ozna pues ya ves , otra vez aquí dando la lata...espero no tener que hacer más parones.
ResponEliminaMe hiciste muy feliz con tu artículo sobre este poeta tan romántico y bastante desconocido. Si sabes donde puedo buscar más información, dímelo por favor...
Un beso grande para ti y otro para el hada.
M. Roser
Ben tornada, tot i que hi has estat sempre!
ResponEliminaUn bon homenatge al Gran Estellés.
Des del far una abraçada amb barretina.
onatge
Querida amiga...como veo que ya tienes la foto de Buesa de joven como la que tiene Juli y yo tengo tambien la de ya muy mayor si quieres te la mando por meil para que llegue ...dimelo y sin problema te la regalo...es posible que tengas tu mas información que yo pero si escribes a la cadena S.E.R. es posible que te manden yo las poesias que radiaba Juan Viñas con su explendida voz me lo guardé.
ResponEliminaun abrazo
Marina
Gràcies Onatge , ben trobat també i sí, sempre hi he estat, però d'una manera poc constant, ara ja tornaré al post setmanal...ja sé que és poquet, però així em permet relacionar-me més amb els amics i amigues dels altres blogs( és que sinó "m'estresso").
ResponEliminaEl proper serà un bloc protesta...
Petons cap el far,
M. Roser
Hola Marina, yo tengo fotocopiados los libros Tiempo en sombra y Poeta enamorado...Es curioso ,yo también lo descubrí gracias a una emisora de radio.Incluso tuve un pequeño rollito platónico con el locutor que me recitaba los poemas con una voz varonil y llena de matices. Sabes aquello de enamorar-se de una voz...
ResponEliminaNo hace falta que me mandes la otra foto en esta es un guapo mozo.
Un beso grande.
M. Roser
T'he vist tard, de la tornada del teu silenci. Vaalgui la nova de tornar-te a llegir aamb gust. Anton.
ResponEliminaGràcies Anton , és un plaer tornar a compartir el blog amb gen "maca"...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Amiga te dejo el link ojala con esto si puedas ingresar, guardalo.
ResponEliminahttp://mariposasenmivida-atlantida.blogspot.com/
un besito.
Hola Atlántida, ya encontré tu blog.
ResponEliminaGuardaré el link como oro en paño...
Me preguntaste por mi vista, han hecho todo lo que se podía hacer. Una se conforma con un poco de pérdida de visión de un ojo, que solo el tiempo dirá si se recupera o no...
Muchos besos.
M. Roser