BARCA I LLUNA

Una amiga meva molt "lletraferida" un dia va llegir els meus poemes i em va dir molt diplomàticament:- vols un concell? escriu prosa. I és que de cada una de les meves poesies, se'n pot fer una petita història. De fet, a mi m'agrada molt la prosa poètica. Però un dia, experimentant amb els versos, em van sortir aquests dos petits poemes i em fa il.lusió compartir-los amb algú que es despisti i passi per aquest corriol informàtic
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

PENSAMENTS

El sol il.lumina amb força
i es reflecteix al mar,
que li fa de mirall.

Les onades em fan companyia
quan, asseguda a la barca,
somnio fantasies amb gust de sal.

--------------------------------------------
LLUNA

Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s'adormen.

A la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats.
---------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells

VOLDRIA SER...

Aquest és el primer dels meus poemes que
la Pepita Llunell va recitar a Catalunya Radio.

Va ser una "sobredosi" d'autoestima per a mi.

--------------------------------------------------

Voldria ser la pluja
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç
i posar-me en els teus llavis,
quan estàs sol.

Voldria ser el teu somni...
perquè quan et despertis de matinada,
pensis en mi.

_______________________________

M. Roser Algué Vendrells

REVETLLA

Com que aquests dies és Sant Joan, una de les festes més arrelades del nostre petit país, el diumenge abans, al programa "el suplement" de Catalunya Ràdio, " l'excel.lent rapsoda Pepita Llunell esposa del que va ser un gran compositor de la nostra música Félix Martínez Comín, recitarà el meu poema "la nit de Sant Joan". Ella és professora de música i també compositora de sardanes.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El poema diu així:

Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon "xampany"
la més alegre la de més insomnis,
la més curta de totes les de l'any.

Dies ha que les colles de vailets
han anat recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.

També llencem en aquesta foguera,
allò que durant l'any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angunies,
amb la màgia de la nit de Sant Joan.

Diu la llegenda que aquesta diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat.

Bona revetlla a tothom i vigileu amb els petards...


M. Roser Algué Vendrells

FRASES AMB MISSATGE

A mi m'agrada, quan llegeixo, guardar les frases que són especials i que m'aporten alguna cosa, siguin de persones conegudes o anònimes. Algun dia n'escriuré un llistat per compartir-les amb qui li agradi captar-ne el missatge.
Si en sabeu alguna, i sou tan amables d'enviar-me-la, en un comentari o per email, l'afegiré a les que ja tinc i les posaré totes al bloc. I el llistat pot anar creixent...

Avui, com que és primavera, us en regalo dues de florals.

• No cullis les flors i elles alegraran el teu camí... (i el dels altres)

• Cada cop que somrius, neix una flor al jardí de l'alegria. (aquesta és de collita pròpia)

MATINADA

És a trenc d'alba d'un dia de primavera que ja s'endevina màgic. Surto de casa deixant enrera el poble, mig adormit encara. Passo vora una masia i els lladrucs dels gossos que em miren encuriosits, em donen el bon dia. M'endinso en la verdor. El camp és com un gran mar, on treuen el cap infinitat de flors, com les primeres violetes, que escampen arreu la seva olor. M'assec damunt l'herba. Tinc les mans xopes de la rosada que brilla amb els primers raigs de sol, talment un gran mirall sortit de l'encantament d'una fada. Miro al meu voltant. Estic sola. Només jo i la natura. Tanco els ulls un instant. Tot és pau...però no silenci. Sento dringar suaument les esquelles dels ramats que pasturen, mandrosos, en un camp a prop meu. Els ocells m'acompanyen amb el seu concert matinal i anuncien amb joia el despertar d'un nou dia. Arreu, tot parla de vida. Vull marxar i no puc; la terra m'atrau. M'és difícil trencar l'encant d'aquest instant màgic. Finalment, reprenc el camí amb la il.lusió i l'esperança, de reviure aquests moments moltes altres matinades.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

MATINADA és un poema del meu llibre PETITESES. He volgut probar com seria en forma de prosa poètica i trobo que queda bé. Espero que us agradi.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

M. Roser Algué Vendrells

PER QUÈ PETITESES ?

Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.

A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix deixant una estela de polsim de nostàlgies.

Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides

Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat.

I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:

“ APRENDRE A MIRAR, ÉS APRENDRE A ESTIMAR “

M.. Roser Algué Vendrells

REFLEXIÓ

JUBILAR-SE

Una paraula que ens fa una mica de basarda, suposo que es allò de: i ara què ?

Doncs mireu, penso que és un bon moment per passar a net la vida sempre, és clar, que no n’haguem perdut els esborranys.

Endrecem el passat perquè, junt amb la il.lusió del present, ens faci coixí per encarar el futur amb optimisme. Ara és quan més companyia ens fan els records, sobretot, si conservem una espurna d’aquella bona fe de la infantesa...

I cada matí, ens despertarem amb la joia de viure cada nou dia, amb calma i tranquil.litat, sense dependre, per primera vegada a la vida, d’un estri ben poc afortunat anomenat rellotge.

M. Roser Algué Vendrells