dilluns, 7 de desembre del 2020
FOTOPOEMES
Hi ha persones que fan fotos, d'altres que fan poemes o prosa poètica i n'hi ha que ajunten les dues coses, perquè a les fotos i posen molt de sentiment! De tant en tant faré un post d'aquests...
El Xavier Manrique ens regala una tanka:
"Volia mirar
darrera una finestra,
un món glaçat."
I la Marta Bretó ens diu:
"Sin lluvia no hay Arcoiris".
Sense pluja no hi ha Arc de Sant Martí.
I m'agrada molt aquesta bonica prosa poètica del Cristian Z. :
"M'encanten els arbres, m'encanten les fulles, m'encanta el bosc als matins, ple de misteri i bellesa".
M. Roser Algué Vendrells
divendres, 27 de novembre del 2020
EL MEU PAÍS
Com diu en Lluís Llac: -"El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir, mai estar prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna...El meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els pobles tenen por de sentir-se sols. El meu país és tan petit, que sempre cap dintre del cor" (fragment).
El Sergi Boixader ens regala:" Un recull d'alguns paisatges de Catalunya, que hem pogut gaudir durant aquest últim any, en què hem estat més vegades als núvols que tocant a terra. Per tots els moments que encara han de venir i per poder tornar a gaudir d'aquests paisatges que tenim a casa nostra."
El meu país es CATALUNYA, UN PAÍS PER MIRAR
Miquel Martí i Pol diu:"Més enllà de temors i recances s'obren sempre blaus horitzons"...
Si cliqueu aquest enllaç, podreu enamorar-vos una mica més d'aquest nostre petit país!
Joan Dausà , canta la cançó, Una altra manera de viure!
dilluns, 9 de novembre del 2020
Misteris de la natura
A la tardor, és quan podem veure les postes de sol més boniques, ens quedem embadalits mirant el cel, al capvespre. Aquí en teniu una bona mostra.
-Quantes postes de sol diríeu que hi ha?
Doncs, encara que no ho sembli, només n'hi ha una, totes les fotos les va fer ma germana des de les terrasses de casa seva, fa pocs dies. Les tres primeres, són fetes mirant on es pon el sol, o sigui a l' Oest i les altres, són fetes a la banda contrària , o sigui mirant a l' Est. I totes són al mateix dia i a la mateixa hora...Realment jo no havia vist mai un cel així, m'ha semblat molt misteriós. Aquesta muntanyeta que veieu, és Sant Pere Màrtir, la nostra part de Collcerola!
M. Roser, Algué Vendrells
dimecres, 21 d’octubre del 2020
TARDOR AL MONTSENY
(Fotos de Ramon Mas)
 |
| Quadre de tardor |
 |
| Somni de tardor |
 |
| Tardor entre sol i boira |
 |
| Guarnit de tardor |
 |
| Emprentes de tardor |
 |
| Boires de tardor |
 |
| Tonalitats de tardor |
 |
| Camí enboirat |
 |
| Ambient de tardor |
Comença la tardor, Martí i Pol sempre té un poema adient per cada estació i pels estats d'ànim que dins nostre ens produeixen. Gran poeta i bon coneixedor de l'esser humà.
AMB LA TARDOR VINDRÉ
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
M. Roser Algué Vendrells
dimecres, 23 de setembre del 2020
Els poemes dels carrers de la Vilella Alta, els va escriure un senyor que era pintor. Es deia Ramon Viñes. Havia viscut ja fa anys al poble, a l'època de la Renaixença (segona meitat del segle dinou).
Si trobeu a faltar algú que us abraci, només cal que aneu a Vimbodí i Poblet. Si passeu per aquest carrer, us abraçaran poèticament!
CARRER DE LES ABRAÇADES
En una de les parets s’ha instal·lat una placa amb una poesia escrita per la vimbodinenca Teresa Duch i Dolcet. La poesia s'afegeix al rètol turístic que s'hi va instal·lar fa uns anys i que explica, en quatre idiomes, les peculiaritats d'aquesta via, que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura. Durant el mercadet nadalenc de Santa Llúcia del proper 8 de desembre, l’Ajuntament distribuirà en paper el poema de les Abraçades entre els veïns, a canvi d'un donatiu que anirà a parar a la Marató de TV3. Felicitats Teresa!!!
Abraça'm amor
Abraça'm amor
la nit serà clara,
més càlid el fred,
la solitud menys aspra.
Abraça'm amor
no tinguis recança,
al pas d'un instant
la vida s'escapça.
Abraça'm amor
fonguem les mirades
i tots el malsons
seran endebades,
al vell carrer estret
de les abraçades.
Teresa Duch Dolcet.
M. Roser Algué Vendrells.
dimecres, 9 de setembre del 2020
SETEMBRE
El setembre auncia,
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre,
que l'estiu que s'acaba,
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada,
sense cap por del vent
ni la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema,
i el pàmpol d'or convida,
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola,
i amb els amics de sempre,
celebrarem amb joia
el setembre.
Miquel Martí i Pol
 |
| Somni de Tardor |
M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
