RETORN

Al natural , la lluna es veia molt grossa i brillant.

EL meu blog es va començar a  desvetllar fa uns dies,  a l'hora de l'alba , quan la superlluna  anava camí de l'horitzó, i es va despertar del tot, quan el dia de la Diada va intuí que jo aniria a la V. Quan vaig arribar a casa, em va rebre amb un gran somriure.

Ja sé que han sortit fotos fantàstiques, però aquestes són un parell de les meves i sempre em recordaran que jo també hi vaig ser! 

Tot i sent bastant a prop, em va costar molt d'arribar-hi, perquè els trams que passaven ja anaven plens i al final va passar un autobús que ens va deixar al començament de la Diagonal. Suposo que tots els que hi vau anar, també devíeu acabar una mica rostits de la calor que feia, jo avui encara estic feta pols. Però ha valgut la pena, un espectacle així , és irrepetible, Tot sigui a  fi de bé!!!

 Tram n 1 , plaça Pius XII

M. Roser Algué Vendrells

A  REVEURE

( Xist, parleu fluixet, el bloc descansa)

Lluís Roure Juanola

Les flors silvestres

s'han tornat voladores.

Salten al quadre.

Un prat de somni

enamora mirades.

Cant de natura.

Un bon exemple de tot un artista: fotògraf i pintor, aquí en queda constància

Quan faci molta calor, us podeu refrescar contemplant aquesta preciosa primavera.

Jo aniré passant per casa vostra, però el blog diu que vol descansar.
Que tingueu un bon estiu.

M. Roser Algué Vendrells

Microconte

(res com l'aigua)

Relats d'estiu de la Carme

S'ha acabat la sega i les bales de palla, resten escampades pel camp...Tres amigues fan un tomb, mirant de no esgarrinxar-se els peus amb el  rostoll.
- I si féssim un berenar? Jo portaré el menjar, tu el veure i tu les copes. Cadascuna que busqui les estovalles més originals que trobi...
Aviat han acabat, i amb aquesta calor, només una d'elles s'ha atrevit a veure vi, les altres dues s'han fet passar la set amb aigua ben fresqueta( mireu les copes)...

M. Roser Algué Vendrells

LA VIDA RECOMENÇA...

Es Caials , entre Cadaqués i Port Lligat. Jaume Cusidó.

Canta el gall matiner.

Surt el sol cel enllà,

fent brillar el penell

del gall d'imitació.

El vent de llevant,

que bufa fluixet,

el gronxa lleument.

I la vida recomença,

en algun lloc.

Dins la mar llisa,

cants de sirenes,

vetllen el vell jardí 

de flors exòtiques.

Reflexos lluminosos

de la llum de la lluna.

Quant surt el coraller

obre els ulls i mira el cel...

Només brilla una estrella.

M. Roser Algué Vendrells

Joc a les ITINERÀNCIES,  a partir del poema El GUANY , de Joan Vinyoli;

 amb les paraules: panell, gall, coraller, llisa.

Aprofito per posar aquesta estrofa d'havanera, regal del Xavier. 
Si algú més s'anima, jo, encantada...

Dibuixa   a la sorra
l'estrella de mar.
I amb vent a la popa
navega a tot drap!

Xavier

Horitzó de barques
gronxades pel vent,
jo espero que arribis
mariner valent.

Glòria

La boirina, poc a poc , esvaneixes
mentre els raigs de sol daurats,
inflen de coratge totes les veles
de vells vaixells ancorats.

Papallona Blava

Poso la lletra de l'havanera per si algú no l'ha llegida, ara només em falta trobar un grup que tingui ganes de cantar-la. He contactat amb algun , però no és fàcil...

                                                                    "FIDELITAT" 

Quan el fred grogueja

la blavor del cel,

el mar fa una dansa

de color de mel.

Peixos i sirenes

es donen les mans

i enfilen rotllanes...

collarets brillants.

Les barques de vela

tapen l’horitzó;

vora el mar somnia

un vell pescador.

Roseta, la barca,

companya fidel,

de vogar cansada

s’ha tornat estel.

Tota ella tremola

pintada d’enyor

i es mira amb tendresa

el seu vell patró.

Al matí a trenc d’alba,

el baixa a buscar

i amb un rem de lluna...

orsen cel enllà.

Les barques de vela...

"DISC  SOL·LICITAT"...

Posta de sol a Navarcles.

El dia del recital de Navarcles, uns companys blocaires em van demanar la música de l'havanera...De segida vaig pensar en aquells programes de radio que es deien" Disco solicitado", he, he... Jo els vaig dir que intentaria posar-la en un post, no sé si me'n sortiré... Jo no, però el meu ajudant sí???

Si no el podeu escoltar, feu clic aquí

M. Roser Algué Vendrells

Una mica de la nostra història...

EL  COR  DE  CATALUNYA

Si parleu amb la gent de Manresa( el Bages) us diran que ells són del Cor de Catalunya, però això no és ben exacte, perquè el centre geogràfic del nostre petit país, és a Pinós un municipi que ja pertany a la comarca del Solsonès tot i que limita amb la comarca del Bages.
Des del Santuari de Santa Maria de Pinós, podreu albirar unes vistes magnífiques. En un dia clar es pot veure els Pirineus, el Collsacabra,  el Montseny i fins i tot Montserrat. El santuari està a una altitud de 904 metres. A poca distància, una mica més amunt( uns 940m) i trobareu  una rosa dels vents esculpida en pedra, és el centre geogràfic de Catalunya. Una estelada vetlla la contrada, com a símbol del cor de tots els catalans.

El Santuari de Pinós.

Vista parcial cap a l'Est .
Si feu la foto més gran es veu el petit poble dalt d'un turó.
Abans dels incendis de 98, tot eren boscos.

La Rosa dels Vents que assenyala els diferents indrets de Catalunya.

L'estelada al bell mig de Catalunya.

M. Roser Algué Vendrells.