Subscribe:

dimarts, 15 de juliol del 2014

Poso la lletra de l'havanera per si algú no l'ha llegida, ara només em falta trobar un grup que tingui ganes de cantar-la. He contactat amb algun , però no és fàcil...
                                                                    "FIDELITAT" 

Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

Les barques de vela
tapen l’horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

Roseta, la barca,
companya fidel,
de vogar cansada
s’ha tornat estel.

Tota ella tremola
pintada d’enyor
i es mira amb tendresa
el seu vell patró.

Al matí a trenc d’alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

Les barques de vela...
"DISC  SOL·LICITAT"...


Posta de sol a Navarcles.
El dia del recital de Navarcles, uns companys blocaires em van demanar la música de l'havanera...De segida vaig pensar en aquells programes de radio que es deien" Disco solicitado", he, he... Jo els vaig dir que intentaria posar-la en un post, no sé si me'n sortiré... Jo no, però el meu ajudant sí???


M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 5 de juliol del 2014

Una mica de la nostra història...

EL  COR  DE  CATALUNYA

Si parleu amb la gent de Manresa( el Bages) us diran que ells són del Cor de Catalunya, però això no és ben exacte, perquè el centre geogràfic del nostre petit país, és a Pinós un municipi que ja pertany a la comarca del Solsonès tot i que limita amb la comarca del Bages.
Des del Santuari de Santa Maria de Pinós, podreu albirar unes vistes magnífiques. En un dia clar es pot veure els Pirineus, el Collsacabra,  el Montseny i fins i tot Montserrat. El santuari està a una altitud de 904 metres. A poca distància, una mica més amunt( uns 940m) i trobareu  una rosa dels vents esculpida en pedra, és el centre geogràfic de Catalunya. Una estelada vetlla la contrada, com a símbol del cor de tots els catalans.

El Santuari de Pinós.
Vista parcial cap a l'Est .
Si feu la foto més gran es veu el petit poble dalt d'un turó.
Abans dels incendis de 98, tot eren boscos.
La Rosa dels Vents que assenyala els diferents indrets de Catalunya.
L'estelada al bell mig de Catalunya.
M. Roser Algué Vendrells.

dissabte, 28 de juny del 2014

Unes fotos fantàstiques

Fa un temps, mirant la revista Descobrir Catalunya, vaig ensopegar amb unes fotos de muntanya que em van semblar una meravella. Vaig investigar una mica sobre el seu autor i resulta que eren d'un noi, bastant jove, de Navàs. I em va fer il·lusió perquè jo també en sóc filla.Us deixo un petit tast d'aquestes fotos espectaculars. Les paraules del peu de foto,  també són seves. Si en voleu veure més, cal que cliqueu  aquí.

Montserrat és un castell de núvols.
La corona del cel. Montserrat.
Vesubi de llum, Pedraforca. 
Mirant com la nit besa el matí. Rasos de Peguera.
Eternament encantats. Llac de Sant Maurici.
La llum ens guia, la sort ens somriu. Pic de Midi d'Ossau.

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 21 de juny del 2014

Solstici d'estiu


La lluna plena des de la meva finestra.

Dues amigues
es miren i somriuen.
o potser parlen ...
La lluna i l'estelada,
companyes de llibertats.

L'estelada del meu balcó,  parla amb la mateixa lluna,
que ara es veu com un petit estel.

Seguint la lluna
s'ha perdut una estrella.
La tinc a casa.

Es molt curiós que la mateixa lluna, fent la foto gairebé des del mateix lloc, a la primera es veu força guapa, amb els arbres que l'acompanyen i algun llumet del poble, en canvi a la segona, només es veu un puntet, com si fos un petit estel( una, que no és gaire experta)... Bon solstici i bona revetlla a tothom i felicitats als Joans i Joanes. Vigileu amb els petards!!!


M. Roser Algué Vendrells


dissabte, 14 de juny del 2014

L'ILLA  DE  LA  CALMA
(Ui, quines vacances!)




En Santiago Rusiñol, va ser un gran pintor de l'època modernista, però també era escriptor. En una revista que vaig llegir, hi havia un comentari sobre el seu llibre "L'illa de la calma". Vaig pensar que me'l compraria, perquè em sembla que no està exhaurit.


A ell, el va impressionar molt la vida a l'illa. La revista havia seleccionat uns quants fragments del llibre, que jo us deixo aquí, perquè els he trobat molt interessants.


" Lector amic...Segueix-me en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada de la mandra".

"Aquesta illa és Mallorca lector. És aquesta moneda grega muntada en blau que, segons diuen, va eixir de la mar salada per a prendre el sol una estona i si va trobar tan bé, que si va quedar adormida".

"Així que hi hagis desembarcat t'entrarà una mitja son tan rítmica i melodiosa, unes ganes de no fer res tan segures i definitives i un ensonyament tan seguit, que diràs:" Aquesta és la terra que convenia al meu mal; una terra que sense dormir, si pot reposar i somiar-hi".

Vall dels tarongers ( Viniaraix), Santiago Rusiñol.


Espero que aquest petit tast, us agradi tant com a mi. M'ha semblat una visió molt bonica d' el racó de sa Lluna i l'he volguda compartir i fer un petit regalet a la nostra amiga  Lluneta. 

Hort mallorquí , Santiago Rusiñol.

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 5 de juny del 2014

UN  POST UNA  MICA  POTI- POTI...

He trobat un vídeo que vaig fer el 2010, sobre el poema La ginesta, de Joan Maragall, i us deixo l'enllaç aquí per si el voleu veure, jo hi vaig posar les imatges i la veu, de fons sona una sardana...

--------------------------------------------------------------------------------------------------
FESTA  DE  SANT  JORDI  A  L'ESCOLA

Aquí teniu l'enllaç d'un vídeo que va fer una companya, mentre jo feia de "mestra de cerímònies" a l'entrega de premis dels 

I aquí l'enllaç d'un altre vídeo on es pot veure els nens i nenes de quart ballant una dansa que és originària dels nostre poble, Esplugues, i que es diu El ball del Babau. Només n'he posat un 
  fragment , perquè aquesta dansa repeteix la seqüència musical, tres cops, aquesta és la última.( hem sembla que al final es veu sencer...)

I finalment us deixo la foto de la sardana, que cada any ballem com a fi de festa i això és cosa meva... No us hi poso l'enllaç, perquè aquest any,  com que Sant Jordi era després de Setmana Santa , no la vam poder assajar i va sortir una mica desastre, però la intenció era bona. A la foto, tots preparats per començar...


--------------------------------------------------------------------------------------------------
                                    DONA  LA  NOTA 

I avui a l'escola hem participat a la campanya, Dona la nota, per reivindicar la música a les escoles, cantant tots plegats la cançó Mirall de pau, a la mateixa hora ,  totes les escoles que s'hi han adherit.


M. Roser Algué Vendrells