Subscribe:

dissabte, 8 de febrer del 2014

COMUNICACIÓ

Fa uns dies vaig llegir un post, on es comentava que els blogs, darrerament, havien decaigut una mica...Bé, n'hi ha que desapareixen, però d'altres passen a ocupar el seu lloc. Crec que cada persona té els seus motius, per fer una cosa o una altra. 
A mi em sembla que els blogs són una bona eina de comunicació que pots  adaptar  al teu ritme, i trobar el moment que millor et vagi, per treure el cap per aquesta finestra virtual, sense necessitat d'anar amb preses, com si se'ns escapés algun tren imaginari.
Però de vegades , aquesta comunicació, no és tan fàcil com ens agradaria, quan volem posar comentaris...La lletra massa petita, o que destaca poc amb el color del fons...I, és clar, això no facilita una bona  agilitat a l'hora de llegir bé el post, procurar entendre'l i escriure un comentari escaient!
I ja que i som...Encara que a mi no m'agradi, entenc molt bé les persones que posen moderació al seu blog, tant perquè hagin tingut una mala experiència, com per evitat-la( tot i que de vegades això fa que repeteixi el comentari, perquè no tinc clar si l'he posa o no), però el què em treu una mica de polleguera, és ensopegar amb les lletres mig borroses, que m'obliguen a demostrar que no sóc un robot !!! De vegades he de clicar tres o quatre vegades, fins que em surten lletres que s'entenguin bé o números. Jo em pregunto, quin problema evitem amb això?, ja que no ho posem nosaltres, sinó que és cosa de Blogger...
No voldria molestar ningú amb aquests comentaris,( faltaria més) però penso que si es tracta d'entendre'ns tan bé com podem, no hauríem de fer el possible per facilitar aquesta 
COMUNICACIÓ ???



Com que he tingut dos dies l'ordinador cascat, i per posar-me al dia se'm feia molt feixuc, he aprofitat per fer aquest post, i com que he vist que més blocaires pensaven el mateix...


M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 1 de febrer del 2014

UNA   SORPRESA  AGRADABLE




Pregunta d'en Ximo:
-Què és una sorpresa agradable?

Resposta de la M. Roser:
-Una sorpresa agradable, és aquesta que he trobat al teu blog. Moltes gràcies per fer-me sentir una petitesa una mica important que, fins i tot, pot acariciar un petit núvol. Li diré  que viatgi  cel enllà, per dur-te un petó i un somriure a 

Totes les sorpreses que he anat rebent , són agradables perquè són fetes amb el cor. Petonets per a tothom qui les fa possibles.

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 26 de gener del 2014

A CADA CASA SEMPRE HI TROBAREM...

EL LLIBRE SENSE MENTIDA

Abans sempre comprava el calendari del pagès, però l'altre dia vaig veure'n un de semblant que es diu ALMANAC DEL CORDILL, i com que hi col·labora un conegut meu, i és molt semblant que l'altre, em vaig endur aquest. Diu coses molt interessants, que podem aprendre. Em va agradar una reflexió sobre el calendari i la comparteixo amb vosaltres.

"No hi ha al món fulls més escampats que els fulls del calendari.
Any rera any, a cada casa n'entra un, pel cap baix. Tothom el té a l'abast.Els fulls penjats a la paret ens donen a diari informació del ritme celestial i dels efectes dels astres sobre la natura del nostre planeta.
El calendari és una eina de cada dia, un lligam de la nostra vida amb el cicle insalvable dels astres del cel. El calendari ens marca les festes i ens ajuda a decidir les feines. Hi anotem les visites al metge, les trobades amb els amics, les obligacions i les alegries.Per això, a final d'any, ple de marques i d'indicacions, el calendari es converteix en una mena de memòria de la nostra vida.
Sovint, sap molt més del que diu, perquè hi ha un munt d'observacions i càlculs "amagats", darrere dels fulls de l'humil calendari. Científics de tots els temps han ajudat a donar-li forma. Els seus càlculs han permès de precisar, sense quasi error, el comportament dels astre a la galàxia. Per això s'ha dit que el calendari és el mirall del cel.
Josep Sebastià-Pons, un dels escriptors i poetes més destacat, de la Catalunya del Nord, deia que no hi ha llibre més enlluernador, més clar, més necessari i més net de tota mentida, que el calendari."


Família de fulls,

entre tots  una dotzena;

plens d'informació,


tradicions, fires i festes.


De les llunes, el millor! 




M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 19 de gener del 2014

ENTRE  EL  CEL  I  EL  MAR...

Us heu imaginat mai
una història d'amor
a mig camí del cel i el mar?
La parella de gavines
giravolten davant meu,
fent una dansa nupcial
sobre la platja deserta.
Ara baixen frec a frec
gairebé fins arran d'aigua;
i tornen a remuntar,
tot imitant les onades.
L'amor culmina a ple vol,
a recer d'un raig de sol.
Ara la mar resta en calma
captiva de la màgica trobada.


Finalment, volaran sense pressa
horitzons enllà, tramuntant boirines
per descobrir juntes
nous senders incerts,
on sentir-se lliures;
lluny, pors i recels.
Quin serà el seu far?
Potser algun estel
guiarà el seu vol,
negrures enllà,
pels camins del cel...


(Hivern-93)

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 10 de gener del 2014

PLANS DE FUTUR ?

En Carles, arraulit  en un racó gens confortable, i amb el cap entre les mans,  reflexiona sobre la seva vida...
Innocent...Com que tothom et deia que eres superdotat, vas decidir estudiar la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, per assegurar-te un bon futur. Ja et veies formant una família, amb una torre a  les afores de Barcelona i una caseta a la platja, on poder admirar com el sol sortia i s'acomiadava cada dia i contemplar com els estels i la lluna es reflectien al mar...I és clar, fent viatges de cinc estrelles, per uns mons enlluernadors. Però ai las, de cop i volta una senyora anomenada crisi, va venir a desbaratar els teus plans... Què redimonis et pensaves , que podries gaudir d'un tren de vida així, i que duraria sempre?
I ara mira com t'has de veure, sense família, ni torres, ni viatges, ni luxes de cap mena. Fas una vida ben miserable. Això sí , no et pots queixar, veus totes les sortides i postes de sol.  La lluna i les estrelles, mai les havies pogut contemplar tant bé,  perquè sinó fos per aquest pont que vas dissenyar quan totes et ponien, ara serien el teu únic sostre...El sostre d'aquesta casa de cartons que t'has pogut construir, després de disputar-te una gran caixa d'un frigorífic, amb els altres estadants d'aquest  món  de misèria... 
Innocent- repeteix- mentre les llàgrimes li rodolen cara avall, fins que s'ajunten a terra fent un petit bassal...Com a música de fons d'aquesta trista escena, només el so esmorteït dels cotxes que circulen  pel modern pont i que ell sols pot imaginar-se...        
M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 30 de desembre del 2013

DES  DEL  MAR,  ADÉU  AL  2013...

L'endemà de Sant Esteve   feia un dia esplèndid i
vaig decidir anar a acomiadar l'any des del mar.

PLATJA DE GARRAF

Feia tant de sol, que algunes fotos 
estan fetes sense saber què enfocava, 
malgrat tot, veig que van quedar força bé.








A la tarda, com que feia molt de vent, 
vaig anar "perseguint" la posta de sol, des de casa.





UN  BON  ANY  2014  A  TOTHOM


M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 22 de desembre del 2013

Com  diu la cançó popular:

"Que tinguem tots Bones Festes,
Bones Festes de Nadal,
si les comencem alegres,
les acabarem igual"...

I em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres aquest poema, que  la Joana Raspall va escriure l'any 1977. Jo l'he descobert gràcies a la seva filla, la Imma, i sembla que les coses no han canviat massa, oi?

Com un pessebre
volem refer el país,
il·lusionant-nos 
amb cada peça nova,
com els infants.

Pengem ben alt 

l'estel sobre els camins,
il·luminant-los,
car una passa en fals
pot fer que el millor àngel,
se'ns trenqui entre les mans.

Joana Raspall




I com que a mi també m'agrada el Nadal...

M. Roser Algué Vendrells