UN SANT JORDI ESPECIAL

Em sembla que no hi ha gaires escoles que facin una festa tan bonica per Sant Jordi, com el Folc i Torres d'Esplugues, la meva escola de sempre. Aquest any, que n'he estat la convidada especial, m'he sentit com la princesa de la llegenda. Però de la llegenda d'un poble on tothom és feliç, perquè no hi ha dracs trapelles.

Poques vegades he explicat contes a nens i nenes tan petits i eixerits...
Però avui, per ser un dia tan especial, els he explicat "L'estrella de la Laura" i m'han escoltat amb molta atenció. Estic molt contenta i dono les gràcies a les companyes per deixar-me gaudir d'aquest petit plaer. La rosa artesanal que m'han regalat la tinc al costat de l'ordinador, així la veig sovint.

Aquest any, com que està dedicat a l'astronomia, aquests nens i nenes han après de memòria un poema meu que parla d'uns planetes molt especials. Us el deixo aquí per si també us el voleu aprendre...

ELS PLANETES DE COLORS

Els planetes dalt del cel
semblen boletes daurades,
però jo els vull dibuixar
amb tonalitats variades.

En faré un color de mel,
un igual que el blau del cel,
un de gris com l’ull del llop
i un de negre com un corb.

Tots juntets i amb tants colors
faran un cel tan lluent,
que dirà tota la gent:
Quin firmament tant preciós!

Jo, cada dia, abans d'anar a dormir, miro el cel com la Laura del conte i, sempre veig una estrella que em fa l'ullet. Avui, m'envia un polsim de brillantor per a qui entri al bloc...Espero que us arribi i encara que sigui per un dia, us sentiu una mica infants.

M. Roser Algué Vendrells

UN VINT DE MARÇ

La primavera desperta el mar

És un dia clar, sol, sorra daurada;
És el primer dels jorns de primavera;
Un suau ventitjol m'empolsina d'aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors,
però a les altes crestes de les ones,
endevino tots els vells colors
de les margarides, tulipes i roses.

La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es besen i es donen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d'il·lusions, noves esperances,
segurs que l'amor irà refermant-se...
que de primaveres sempre en vindran d'altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d'ulls negres com ell o molt blaus com ella...
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.

I que allà a la sorra amb el vent de cara,
faran onejar-ne resplandets estels;
que s'enlairaran com vol d'ocellada,
fent mil giragonces pels camins del cel.

Penso que és això el que la mar somnia,
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...

De la primavera...,n'és el primer dia!

------------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells

TROBADA DE GLOBUS


He vist per la tele la trobada internacional de globus d'Igualada, i m'ha portat molt bons records. És que jo vaig anar-hi l'any passat. El temps passa(mai millor dit) , volant. Recordo que a les set del matí, la boira cobria bona part de la plana igualadina i no estàvem segurs de poder-nos enlairar. De mica en mica es va anar esquinçant el vel d'humitat i jo vaig pujar al primer globus, encarregat d'inspeccionar si la meteorologia permetia fer l'activitat tal com estava prevista.





De cop i volta, una munió de boles de tots colors van començar a pujar cel amunt com si fossin estrelles diürnes. Era un espectacle meravellós ja que, a més, la boira s'arrossegava al peu de les muntanyes de Montserrat que emergien d'aquell mar blanquinós com vaixells en la llunyania. No sabies on mirar, ja que tot el paisatge era com un gran quadre impressionista.
Si podeu, no us perdeu aquest petit plaer, i és que anar en globus, a més de ser un regal per a la vista, és la manera de desplaçar-se més tranquil·la i relaxant que us podeu imaginar.

ANIMEU-VOS ¡¡¡

M. Roser Algué Vendrells

BARCA I LLUNA

Una amiga meva molt "lletraferida" un dia va llegir els meus poemes i em va dir molt diplomàticament:- vols un concell? escriu prosa. I és que de cada una de les meves poesies, se'n pot fer una petita història. De fet, a mi m'agrada molt la prosa poètica. Però un dia, experimentant amb els versos, em van sortir aquests dos petits poemes i em fa il.lusió compartir-los amb algú que es despisti i passi per aquest corriol informàtic
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

PENSAMENTS

El sol il.lumina amb força
i es reflecteix al mar,
que li fa de mirall.

Les onades em fan companyia
quan, asseguda a la barca,
somnio fantasies amb gust de sal.

--------------------------------------------
LLUNA

Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s'adormen.

A la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats.
---------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells

VOLDRIA SER...

Aquest és el primer dels meus poemes que
la Pepita Llunell va recitar a Catalunya Radio.

Va ser una "sobredosi" d'autoestima per a mi.

--------------------------------------------------

Voldria ser la pluja
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç
i posar-me en els teus llavis,
quan estàs sol.

Voldria ser el teu somni...
perquè quan et despertis de matinada,
pensis en mi.

_______________________________

M. Roser Algué Vendrells

REVETLLA

Com que aquests dies és Sant Joan, una de les festes més arrelades del nostre petit país, el diumenge abans, al programa "el suplement" de Catalunya Ràdio, " l'excel.lent rapsoda Pepita Llunell esposa del que va ser un gran compositor de la nostra música Félix Martínez Comín, recitarà el meu poema "la nit de Sant Joan". Ella és professora de música i també compositora de sardanes.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El poema diu així:

Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon "xampany"
la més alegre la de més insomnis,
la més curta de totes les de l'any.

Dies ha que les colles de vailets
han anat recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.

També llencem en aquesta foguera,
allò que durant l'any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angunies,
amb la màgia de la nit de Sant Joan.

Diu la llegenda que aquesta diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat.

Bona revetlla a tothom i vigileu amb els petards...


M. Roser Algué Vendrells

FRASES AMB MISSATGE

A mi m'agrada, quan llegeixo, guardar les frases que són especials i que m'aporten alguna cosa, siguin de persones conegudes o anònimes. Algun dia n'escriuré un llistat per compartir-les amb qui li agradi captar-ne el missatge.
Si en sabeu alguna, i sou tan amables d'enviar-me-la, en un comentari o per email, l'afegiré a les que ja tinc i les posaré totes al bloc. I el llistat pot anar creixent...

Avui, com que és primavera, us en regalo dues de florals.

• No cullis les flors i elles alegraran el teu camí... (i el dels altres)

• Cada cop que somrius, neix una flor al jardí de l'alegria. (aquesta és de collita pròpia)