Sovint estem molt segurs del què tenim, però, de cop i volta, alguna cosa ens desapareix i no sabem ben bé per què...I és clar, ens fa una mica de tristesa!!!

JO TENIA...

Jo tenia un bell jardí,

on hi plantava roses vermelles;

la hivernada me l'ha glaçat...

Sense les roses jo m'he quedat.

Jo tenia un rossinyol,

que em dedicava dolces cantades,

el rossinyol s'ha enamorat...

Sense els seus cants jo m'he quedat.

Jo tenia un príncep blau

quan somniava de matinada;

però de sobte m'he despertat... 

Sense el príncep jo m'he quedat.

Jo tenia una nina de drap

que sempre reia quan la gronxava;

la nina s'ha empolsinat...

Sense els somriures jo m'he quedat.

Jo tenia un bon amic

en el qual sempre confiava;

però quan a prova l'he posat...

Sense l'amic jo m'he quedat.

M. Roser Algué Vendrells.

Una icona especial

(Fil número quatre : icona i sabó)

  

La Laia i els seus amics, els Sonors, es van apuntar a un concurs de cant  organitzat per la radio del poble. La Berta seria la solista...Van guanyar i van decidir fer-li un petit present, perquè, havien guanyat gràcies a la seva fantàstica veu. D' això se'n va encarregar la Laia, perquè tenia molta traça a l'hora de fer petites escultures. Però, ai las, se li havia acabat la matèria prima...

Aleshores va recordar que li havien regalat un sabó molt especial que tenia ben guardat. Ara li faria servei. Va fer un bust  d'una noia, que es va convertir en la Icona del grup, fins i tot si assemblava, a la Berta!

No cal dir que va ser molt original, perquè era feta amb un sabó  de llet, civada i mel...Potser a partir d'ara el grup s'hauria de dir, els Sonors, Ecològics!!!

M. Roser Algué Vendrells

El Sergi i el seu Instant Somniat

Sergi Boixader

14 de gener a les 11:35 · 

Siurana, un poble que enamora...

Catalunya està ple de pobles de postal, però n’hi ha un de la província de Tarragona que ens té robat el cor a molts. Damunt d’ una cinglera espectacular, el nucli de Siurana sembla tret d’ una pel·lícula, amb unes vistes que treuen l’ alè, des de dalt dels penya-segats.

Després de diversos anys buscant el moment per anar-hi, finalment aquestes festes de Nadal hem trobat l’ Instant Somiat en què boires, núvols i poble quadraven tal com havíem imaginat. Les boires només hi són presents 2 o 3 dies l’ any, però vam estar de sort de trobar-les al punt just. El dia abans i el dia després ja no hi eren o la boira era massa alta.

A la posta de Sol, finalment, la boira es va difuminar... Tot i que el cel rogent va ser una sorpresa! I a vosaltres, quina foto us agrada més?

A mi m'agraden totes, però potser la del capvespre, és una mica més màgica...
Segons la llegenda, des d'una d'aquestes cingleres, va saltar la reina mora amb el seu cavall, abans no la fessin captiva els cristians...Per això es diu, El Salt de la Reina Mora !!!

  

M. Roser Algué Vendrells