PER  MOLTS  ANYS  JOANA.

Que en compleixis molts més i cadascun d'ells, et permeti gaudir de petits moments de felicitat.

Avui, 1 de juliol, la Joana Raspall i Juanola, fa cent anys i tots n'hem d'estar molt contents per ella, ja que arribar -hi, en tan bon estat d'ànim, suposo que deu ser tot un plaer.

Però penso que també hem d'estar contents per nosaltres, perquè ens permet gaudir de la poesia, i la literatura en general, tan de temps... Amb el regal de les seves paraules, que ella que és tan generosa, vol compartir amb nosaltres.

INVITACIÓ

He trobat uns quants mots

al món de la poesia

no vull quedar-me'ls tots!

Si t'agrada llegir

et faran companyia,

ens els podem partir.

AMIC  VOLS  VENIR ?

La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls 
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
 llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!

                            Joana Raspall

Un petó, una abraçada i un somriure, Joana.

M. Roser Algué Vendrells

VOLDRIA SER...

Voldria ser la pluja,

que amara amb gotes de plata

la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí

i que els teus ulls fossin les roses

d’un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima,

que et rellisca suaument cara avall

quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç,

per posar-me en els teus llavis

quan et sents sol.

Voldria ser el teu somni...

perquè quan et desvetllis, de matinada,

pensis en mi.

M, Roser Algué Vendrells

Aquest és el meu poema que, molt amablement, em va posar en el seu blog, l'amiga Glòria. de GloBos.blog...Gràcies.

PETITESES???

Malgrat estem vivint una primavera , que no ens acaba de fer el pes a nivell meteorològic, pel que fa a les petites grans coses, referides a les emocions, no em puc pas queixar:
Primer va ser la presentació de l'Espludansa,  el regal de les companyes que m'han posat un poema al seu blog... El diumenge passat, que vaig anar amb una coral del poble a Sant Vicenç dels Horts, i em  van fer llegir la meva havanera abans de cantar-la...

I ara us n'explicaré una que potser és la que més em va sorprendre. Ara veureu per què...
Vaig rebre un correu  d'una mestra de P5, (l'Hel·lena) de l'escola de Ginestar, un poble del Baix Ebre, on em deia que un nen havia portat a la classe un poema meu, que a tots els havia agradat molt, i se l'havien aprés  de memòria. Però resulta que en aquesta escola, tenen un mestre de música molt  "enrollat", el Joan, ( un dels components del grup musical Xeic) i els xiquets li van demanar que els en fes una cançó. I ves per on, la cançó, em va arribar fent companyia a l'email. 

El poema infantil és aquest:

ELS  PLANETES  DE  COLORS

Els planetes dalt del cel

semblen boletes daurades,

però jo els vull dibuixar

amb tonalitats variades.

En faré un color de mel,

un igual que el blau del cel,

un de gris com l’ull del llop

i un de negre com un corb.

Tots juntets i amb tants colors

faran un cel tan lluent,

que dirà tota la gent:

-Quin firmament tant preciós!

I si voleu gaudir de la cançó, cliqueu aquí 


Jo els agraeixo molt el seu regal, perquè m'ha  fet molt feliç i els envio molts petons i somriures.

M. Roser Algué Vendrells

FANTASIA

De vegades, m’imagino que sóc

la caixa de música del meu tocador.

L’obro suaument, amb compte,

i veig un niu de somnis tendres,

de fantasies i d’il·lusions incomplertes.

Tanco la capsa ràpidament,

perquè penso que si s’escapen,

s’esvairan com núvols de pols.

I si perdo aquest tresor de coses,

tinc por de sentir-me sola i buida,

perquè tot això em fa companyia.

I les lligo ben fort amb llaços de seda.

Però de tant en tant,

sentiments nostàlgics desfan la llaçada

i sense voler-ho, s’escapa una espurna

que va desgranant amb màgiques notes,

tota la dolcesa d’una poesia.

I sento que he perdut alguna cosa,

o potser l’he guanyada?

Perquè si algun caminant solitari

s’identifica amb la meva sensibilitat

i en llegir el poema se sent entendrit,

la meva riquesa serà un nou amic.

L'amiga de, el racó de sa lluna, va ser tan amable de donar-me una sorpresa, posant aquest poema,de Petiteses, al seu blog. Li agraeixo la seva delicadesa i el poso també aquí, perquè
no li tenia. 

 M. Roser Algué Vendrells                                                                        ( Petiteses 2001)