PER  A  LES  SIS  ROSES  D'ABRIL...

Que he pogut conèixer i admirar gràcies al bloc: 
Montse (Espai de Galionar)
Montse (Drapaire de mots)
Montse (Cantireta)
Montse (Una mica de tot)
Montse (Fons d'armari)
Montserrat(Pensaments i memòries...)

Una rosa per a cadascuna de vosaltres, trieu la que més us agradi i si coincidiu amb algun color, no us preocupeu, aquest any els rosers han fet una gran florida...Que tingueu totes un bon dia, de la Mare de Deu de Montserrat, la nostra Patrona.

Felicitats a totes les Montserrats.

M. Roser Algué Vendrells

BONA  DIADA  DE   SANT  JORDI

A  TOTHOM

Sant Jordi, amb el cavall blanc,(independència)

sempre salva les princeses (gent de Catalunya)

que algun drag vol espantar ( país veí)...

Després els regala roses (llibertat).

M. Roser Algué Vendrells

PER  MOLTS  ANYS  GLÒRIA

Un dia de primavera, va néixer una nena rosseta. Els seus plors eren fets de llàgrimes de poema. Va ser com un esclat de joia i les flors van voler fer-li companyia i van cridar els ocells, perquè li cantessin una cançó de bressol...

Ara que ja ha viscut moltes primaveres (setanta en total) les flors segueixen fent-li companyia i la música és un dels seus amors...

Gessami

Lilà

Orquídea

Rosa

Ibiscos

Amaril·lis

Avui s'escolta

la parla de les flors.

-Farem un pom-

diuen totes contentes,

amb els millors colors.

                          

                           Gessamí, perquè és amable

                           Lilà, per la innocència 

                           Orquídea,  per la bellesa

                           Rosa , perquè és amorosa

                           Ibiscos,   per  apasionada

                           Amaril·lis,  per  coqueta...  

M. Roser Algué Vendrells

LA  SIRENA  ESTÀ  TRISTA... 

Si enyores el pastor

sirena marinera, 

comparteix amb la mar

tota la teva pena.

Si a l'hora del capvespre

de cara al sol ponent,

se t'escapa una llàgrima,

digues:- ha estat el vent!

M. Roser Algué Vendrells

                  EL  PEIX  I  L'ORENETA  
                     

El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:

-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.

-Tens l’aigua ben transparent...

-Més ho és l’aire que respires.

Jo no veig el sol ixent

i tu cada dia el mires.

-Tu veus nacres irisats,

coralls i perles polides.

Som en dos mons separats;

són diferents nostres vides.

-Tu tens l’ala lliure i neta.

-Tu, l’escata de colors;

peix, no siguis envejós!

-M’agrades tant, oreneta!

-Doncs si treus cada matí

el capet fora de l’ona,

ens mirarem una estona.

També m’agrades a mi!

             Joana Raspall

Aquí teniu el conte de l'oreneta. Cliqueu!

M. Roser Algué Vendrells