Subscribe:

diumenge, 23 de setembre del 2012

BENVINGUDA A LA TARDOR

(Avui tenia preparat un altre post, però he pensat que tocava posar-hi un afegitó)


Jo també vaig anar a Corró d'Amunt i penso que va ser una experiència digna de fer constar, malgrat la Roser (jo) es va perdre al mig del bosc, quan ja era fosc i negre com una gol de llop, només hi faltava sentir-se´n els udols, però és clar, no hi havia lluna plena... Però va arribar a temps!
Va ser una vetllada molt bonica, escoltant i compartint paraules i sentiments, en una gran terrassa oberta a la vall des d'on,  tot i la foscor, s'intuïen unes vistes fantàstiques. La  nit era plàcida 
i molt agradable.
Vull agrair a la Núria i a seva família, la calidesa amb que ens van rebre i tractar.
Jo vaig retrobar persones entranyables que ja coneixia i vaig posa cara a unes altres també entranyables, amb les quals ens veiem per primera vegada.
És curiosa la percepció que tenim de les persones, amb qui només ens relacionem pel bloc. Algunes son com les havíem imaginat , però d'altres ens sorprenen...En tot cas totes encantadores!!!

BONA


A  TOTHOM.
*  *  *  *  *  *
   
La calor ens convida a menjar gelats de tots els sabors que ens podem imaginar, i aquest estiu més que mai, però n'hi ha que són fets amb uns ingredients especials, que no es compren i ens refresquen l'esperit i la sensibilitat...

GELAT  DE  LLÀGRIMES

S'han d'anar guardant les llàgrimes 
durant tot l'hivern, en dues ampolletes.
En una hi posarem les llàgrimes del plor; 
a l'altra, la de les rialles.
No us fieu de les que venen a les gelateries;
són llàgrimes falses, importades d'Egipte,
llàgrimes de cocodril.
Les millors són les casolanes;
les de l'àvia 
el dia que fa els anys,
o les de la mare
quan talla la ceba.
Després s'han de batre amb sucre
i esperar que quallin , al congelador.
El gelat de les llàgrimes de riure,
té gust de para- sol de mandarina.
El de les llàgrimes del plor,
de flor de penombra.



José Antonio Ramírez Lozano ( traducció casolana de la Roser)

M. Roser Algué Vendrells

39 comentaris:

  1. Gràcies, Roser. Va ser màgic, amorós, amb caliu. I gràcies novament pel poema.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan Cantireta, i difícils de repetir amb la mateixa intensitat. De tu em va sorprendre la teva vitalitat, malgrat els problemes...Encara que no sigui fàcil, crec que va bé mirar-se la vida de forma positiva...
      Petons també, per a tu.

      Elimina
  2. Aquest poema és genial! L'havies d'haver llegit, una traducció casolana però boníssima, com tot el que és fet a casa. Me'l guardo per fer un gelat de llàgrimes dolces. Em va agradar veure't, et vaig reconéixer i ets com aquí al bloc! Plena de petiteses molt grans. Petons

    PS: He tret lo de les lletres robot! ara podreu comentar sense entrebancs ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'l van ensenyar unes companyes i em va agradar, però com que era en castellà, encara que jo no sigui traductora, vaig pensar que bé el podia posar en català.Com que era un poema sense grans reptes... A mi també em va fer il·lusió veure´t, pensa que ets una de es encarregades de fer el relleu poètic...Si erets la més jove de la colla!
      Petons també a tu.
      (I gràcies per treure l'empipador robot)

      Elimina
  3. M. Roser, em va agradar molt poder compartir amb tu la vetllada poètica a Can Cabeça Nou. Va ser una nit màgica.
    Molt bo, el poema del gelat de llàgrimes; personalment, potser preferiria el gelat de somriures, o passaria directametn al de xocolata, que sóc molt llaminera.
    Una abraçada, bonica, i a reveure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va fer molta il·lusió tornar-te a veure, de fet només coneixia a tres persones, i quan hi ha tanta gent, s'agraeix alguna cara amiga...Encara que després ja vaig fer més coneixences.
      Ves per on al llibre no n'hi havia de gelats de somriures, i com que de dolça ja ho ets tu!!!
      Una abraçada,i petonets.

      Elimina
  4. És genial quan descobrim les persones que realment som amics. Només així podem apreciar vida al seu valor raonable. Una bonica tarda! Amb l'amistat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai sí Lisandro, l'amistat és un sentiment bonic i desinteressat, que no demana res a canvi.
      Vam passar una tarda molt agradable, plena de poesia i amistat. La lluna ens observava i somreia.
      M'encanta conectar amb tu pel bloc...Fem un esforç perquè els sentiments viatgin en la distància...
      Petons.

      Elimina
  5. Quina enveja em feu, no saps com m'hagués agradat ser.hi amb tots vodaltres!!! Molt maca la traducció, uns gelats molts especials els de la mare i l'àvia.
    Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pena que estiguis tan lluny, però algun dia coincidirem, segur. Jo que visc més a prop em vaig perdre...Tota una aventura.
      Fixa't com m'atreveixo amb les traduccions, quan els poemes parlen de la mare i de l'àvia...
      Petonets també per a tu.

      Elimina
  6. He,he,he... pobre llop si hagués topat amb tu, acostumada a bregar amb la vida pel que calgui i gairebé sempre, sortint-ne vencedora! (que he dit "gairebé", no posis aquesta cara... ha,ha,ha!).
    Bonic acte, pel que expliques, on vau compartir versos i sensibilitat.
    Vas llegir-hi algun poema?
    Una abraçada de fulles seques! tot i que encara l'estiu no se'ns acomiada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, tu riu, però la negror era total i no es veia ni un llumet enlloc...Ves a saber, potser ens hauriem fet amics i el podia haver portat a la trobada, he, he...
      La veritat és que va ser molt emocionant tot plegat, perquè i havia molt bon ambient. A més la terrassa a l'aire lliure, la calma de la nit, la lluna...(que cursi la Roser)Jo no vaig llegir, em vaig descuidar els papers al cotxe i com que estava aparcat una mica lluny i era tan fosc...Ja hi haurà més dies per llegir. Però va ser un plaer escoltar!
      No trigarà gaire la tardor i podrem fer crec, crec, trepitjant fulles.
      Petonets.

      Elimina
  7. Em va agradar conèixer-te, tot i que per la foto que surt als comentaris ja t'havia "posat rostre". Va ser una nit molt especial, màgica. Tal com ho expliques.
    I el poema és una passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo si que et vaig veure per primera vegada, i em va fer molta il·lusió. La llàstima és que no va poder parlar gaire...un altre dia serà.
      He estat mirant les fotos de la vetllada, vas quedar molt bé i el meu mocador va sortir molt afavorit,he,he...
      Petonets.

      Elimina
  8. Bona tardor, M. Roser...Am gelat o tarta de castanyes, que sempre obren un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, igualment a tu...A l'estiu vam assaborir molts gelats dels normals, ara calia que els sentiments també en podessin gaudir...
      Petonets.

      Elimina
  9. ¡Hola M-Raser!

    Digno de hacer siempre en casa ese helado de lágrimas: el de risas también, pero además debemos saborearlo y compartirlo cuando salimos a la calle y nos encontramos con alguien a quien conocemos: e incluso, a quien no conocemos y nos dedican una tierna mirada.

    Me imagino ese bonito encuentro con otras personas, supongo blogueros?... Me gustan tus letras marcando el camino por medio del bosque y como intuyes el paisaje aunque a oscuras.

    Gracias Roser, por compartir tus bonitas letras.

    Te dejo mi gratitud mi estima y mi abrazo cálido. Se muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina, pienso que sí que podia haber sido un helado de risas, però no lo encontre, y este aunque sea de lágrimas, no es triste y són lágrimas muy caseras y tiernas.

      Pués si, fue un agradable encuentro con personas del blog unas conocidas y otras no, pero todas con espíritu poético. Por el bosque a oscuras y sola, toda una aventura...

      Gracias a ti por tus amables palabras.
      Un beso y el deseo de felicidad és recíproco.

      Elimina
  10. Gràcies per ser-hi, de tot cor, Roser! El teu poema m'ha tocat la fibra sensible (darrerament en tinc més de la que voldria). Tu i la resta de persones ens vau portar la màgia a casa...i recordaré aquest dia com un dels millors aniversaris de la meva vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu i a la teva família Núria, per la calidesa de la vostra acollida.
      De vegades la fibra sensible està mal repartida hi ha qui en té molta i qui se n'ha oblidat...Val més que en sobri , que no pas que en falti!
      A mi em vau permetre assolir un petit repte.
      M'agrada que la trobada et fes gaudir d'una manera especial, el teu aniversari.
      Petonets.

      Elimina
  11. Bona tardor! Amb un començament com la vetllada de divendres, aquesta tardor té bones expectatives, M Roser!!!

    Em va agradar molt tornar-te a veure, en un ambient tant càlid i bonic!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme, no saps l'alegria que vaig tenir quan vaig veure tres cares conegudes, la teva la del teu marit i la de la Montse...Amb l'atabalament que portava, va ser com un regal. Després ja vaig anar descobrint cares noves de blocaires...
      Espero que ens tornem a veure en més trobades, sempre és un plaer per mi.
      I segur que aquesta tardor serà fantàstica!
      Petonets.

      Elimina
  12. M.Roser, estic d’acord amb la Carme en que aquesta serà una bona tardor. Tots l’hem encetat amb molta empenta i això només pot donar força perquè els versos s’enlairin com les papallones del quadre que he penjat al blog, i així obrir la porta a la tardor.
    Abraçades d'anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la bondat de la tardor és proporcional a la il·lusió que hem posat per donar-li la benvinguda, ben segur que serà una època màgica, en la que la lluna recitarà els versos que facin volar les papallones i els colors del bosc seran més vius que mai...I quan caiguin les fulles, dibuixaran al terra la paraula llibertat...
      Abraçades de tornada.

      Elimina
  13. Hola M. Roser, ara entenc la trobada que vau fer, crec que debia ser molt especial i interessant, a la nit, sota les estrelles...les paraules, els poemes. Quina enveja!!!
    M'agradat molt aquest gelat de llàgrimes, penso que tan bó és amb les de riure, com amb les de plor, totes tenen el seu significat.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, si que ho va ser d'especial i una mica màgic...Malgrat la
      meva anada a les palpentes per les boscúries!
      És veritat, perquè es pot plorar d'alegria o de tristor, però de vegades aquestes últimes llàgrimes també et reconforten.
      T'he tornat a posar el comentari, més o menys...
      Petonets.

      Elimina
  14. Mil gracias querida amiga y admirada poetisa por hacernos participes de tan bello encuentro de amistad y poesia y por obsequiarnos la belleza de tus versos acariciando nuestra alma con ellos. Muchos besinos con sabor a otoño de esta amiga con inmenso cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna , fue un bonito encuento de amistad y poesia en medio de la naturaleza. Piensa que algunos sólo nos conocíamos del blog y descubrir a la persona fue muy interesante.
      Para ti un abrazo grande y un helado de lágrimas de alegría.
      Feliz Otoño.

      Elimina
  15. Realment tendre el poema. Les llàgrimes en tallar la seva, en riure o en recordar temps passats valen molt més que no pas les de cocodril. Pel que comentes, va ser tot un èxit la quedada amb els amics blogaires. Me n’alegro molt. Petons :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és de tendre el poema, perquè les llàgrimes no sempre són negatives, ens poden ajudar a treure alguna pena entaforada molt endins i moltes vegades, plorem d'alegria o d'emoció...
      Si noia, la trobada va ser realment entranyable!
      Petonets i bona tardor

      Elimina
  16. Preciosa la composició plàstica tardoral, i la Nana, de Falla per acompanyar el naixement d'una estació amable.
    A Tarragona, com a bona capital romana, tenim força flascons per llàgrimes exposats als museus. Alguns, a causa del temps, presenten uns irisats que encara embelleixen el vidre original.
    Però no plorem i deixem-nos acaronar pels colors madurs i càlids. Per la manteta del sofà i per a la llarga preparació de Nadal. Com que faig les felicitacions a mà, ja en tinc força de fetes i penso en Nadal tot l'estiu. M'agrada. Si em dius la teva adreça postal te n'enviaré una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga m'agrada que ho trobis bonic...
      Ves a saber qui hi va guardar les llàgrimes en aquests flascons dels museus. Segur que amb els anys s'han embellit, com el vidre que les va acollir.
      Ai sí, avui aquí, fa un dia d'aquells de sofà i manteta i si pot ser, una llar de foc.
      Caram, ja penses en el Nadal? És clar que si fas les felicitacions a mà...Jo cada vegada n'envio menys, és una pena, però la tecnologia comunicativa estan deixant de banda una bella tradició. Em farà molta il·lusió, te l'envio pel correu.
      Bon vespre.

      Elimina
  17. Els tímids (els realment tímids) són els qui més ens sorprenen en ser desvirtualitzats. S'encongeixen una mica. Perden força "en el directe". O no!, que diria aquell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo de petita era molt tímida, vergonyosa com dèiem abans, però treballant amb mainada, em vaig anar socialitzant.
      Ara de vegades em pregunten, (afectuosament) què se n'ha fet d'aquella timidesa...
      Suposo que tens raó, perquè no se sap com reaccionarà l'altre...
      Però en aquest cas concret t'asseguro que la sorpresa va ser agradable, ja que em vas semblar molt més proper. Allò de guanyar en les distàncies curtes he, he...

      Elimina
  18. Tens un blog molt dolç i molt acollidor (descobrir blogaires és com entrar en petits-grans móns). M'ha agradat el poema i em va saber greu perdre'm la vetllada, de la qual veig que se'n podria dir "tot el que és bell incita a la bellesa..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma, el meu bloc és senzill i tendre( sempre he estat Serratista)...Segur que n'hi ha molts de blocs que ens podrien agradar, i de tant en tant en descobrim algun per casualitat...
      Doncs sí, penso que aquesta frase hi va que ni pintada!!!
      Petons.

      Elimina
  19. Roser! Quina recepta de gelat més bonic. Tindré les ampolletes preparades. A l'estiu segur em vindrà de gust.
    Petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judit, he pensat que després de tants gelats refrescants de suors de canícules, també ens aniria bé refrescar una mica l'esperit, encara que sigui amb llàgrimes, que de vegades també són dolces...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  20. gràcies m roser per tot el que dius i comparteixes i pel teu suport

    una abraçada
    joan

    ResponElimina