Subscribe:

dissabte, 1 d’octubre del 2011

UNA MÀ AMIGA...

Un regal preciós de l'Antón. Jo li dóno estrelles.

ESQUITX -2

  
Dóna'm la mà
te l'ompliré d'estrelles;
La lluna riu.

M. Roser ALgué Vendrells

32 comentaris:

  1. Això és una bella i perfecta encaixada de mans.

    ResponElimina
  2. Que bonica! M'ha sortit en femení!

    Bonica l'encaixada, la mà, la rosa... i bonic el post i el sentiment.

    ResponElimina
  3. Caram, m'esteu fent venir dentetes!!
    Es una cosa bona veure com mentre mig món s'està fotent clatallots, l'altre mig comparteix roses i estels...
    I que duri! (això darrer, esclar)
    Inspiració i poesia!

    ResponElimina
  4. Una mà plena d´estrelles, per a compartir...

    ResponElimina
  5. Bon haiku i ben il·lustrat.
    La mà està oberta
    oferint tot el millor,
    és generosa.

    ResponElimina
  6. Hola Pilar, molt bé ahir malgrat la castanya que em vaig donar...va ser un acte molt entranyable i de molta qualitat i el fet de conèixer amics personalment, fantàstic.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Hola Carme, t'ha sortit en femení perquè és una composició( he quedat bé eh?)...
    Penso que m'ha sortit un post guapo i ha sigut casualitat això de les mans
    Molt contenta d'ahir...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Hola Pili, has vist? És que si no ens animem a fer coses boniques, com a mínim,entre nosaltres, malament rai...Si tothom s'animés a intentar fer la vida dels altres una mica més agradable, tot seria molt diferent i de vegades no costa tant...
    Roses, estels i petons per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Hola Judit, benvinguda...
    T'imagines a quantes persones podríem fer felices si compartíssim estrelles de bona voluntat? hi hauria tanta claror que tots/es ens hauríem de posar ulleres de sol. Tothom brillaria amb llum pròpia...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Hola Imma,a Esplugues tenim una mà oberta a l'escut, que vol dir "vila d'obertura i harmonia"... la mà obertes ofereix coses, dona la benvinguda i és tan fàcil allargar-la per fer feliç algú!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Mans estelades,
    mans rosades.

    ResponElimina
  12. Has fet un rodolí ben bonic, Jordi...
    Sento no poder venir avui, però no he trobat xofer i amb el meu cotxe encara no puc fer trajectes llargs, espero que us ho passeu bé i que el llibre tingui molt d'èxit...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Roser, quanta bellesa amb tanta senzillesa! M'ha recordat el llibre Un cor ple d'estrelles, que és també deliciós com les teves paraules. L'Anton estarà ben content, i amb motius.
    Estic feliç com uns pasqües d'haver-te conegut. Espero que la castanya no et portés més conseqüències.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  14. Què curtet i què bonic.
    Potser un dia m'animo i intento escriure alguna cosa així curteta, tipus haiku com dim la Imma, però no li ensenyaré a ningú.
    Vas caure? Espero que no prenguessis gaire mal.
    Petons

    ResponElimina
  15. Hola Montse , jo també estic contenta d'haver conegut un grupet de blogaires tan "guais"...
    Quan vaig arribar a casa tenia uns genolls plens de morats i algun bony pel mig...a base de pomades les coses tornen al seu lloc. La veritat és que em vaig espantar una mica, perquè em podia haver fet més mal, deu ser que la cultura no és gaire bona per la salut!!!

    Mira, jo crec que les coses senzilles tenen un encant especial,
    he pres nota del llibre que dius , a veure si el trobo.
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  16. Doncs si , Gemma la Roser va fer una caiguda apoteòsica, com que encara no enfoco massa bé la vista, em vaig entrebancar amb una moqueta molt descarada que em va fer la
    "trabanqueta" i vaig anar de genolls per terra...Va ser més l'ensurt que altre cosa.
    Jo abans, sempre feia uns poemes més aviat llargs que tinc en un poemari i de tant en tant, en vaig posant algun. Va ser una època una mica més melancòlica del normal, pensa que quan els poso retoco coses que ara no m'agraden...
    Darrerament em ve de gust experimentar,fent poemes curts(així no em canso tant)...cada època té les seves característiques.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Roser, si vols cercar-lo:
    Títol: Un cor ple d'estrelles.
    Autors: Àlex Rovira i Francesc Miralles.
    Editorial: Ara llibres.
    De debò que crec que t'agradarà.
    Una altra abraçada!

    ResponElimina
  18. Montse, segur que si t'ha agradat a tu, també m'agradarà a mi.
    Moltes gràcies.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Ja t'enyorava, Roser, amb el teu somriure fet d'estrelles i roses...
    Moltíssimes gràcies per la teva càlida benvinguda. Passarem un bon hivern.

    ResponElimina
  20. Olga l'enyor era d'anada i tornada...
    Espero que si que passem un bon hivern, si és que arriba però al pas que anem...
    Jo estic contenta, perquè encara que una mica tocada, aquesta setmana ja torno a fer vida normal i després de vuit mesos no és fàcil...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  21. Us heu intercanviat amb l'Anton dos bonics regals!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. Montse , la sensibilitat diu que s'encomana oi? La veritat és que jo he trobat gent molt maca i és un goig
    relacionar-me amb tots vosaltres...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. infinitas gracias por concedernos el privilegio de tu sensible y dulce alma de poeta, besinos de esta amiga admiradora.

    ResponElimina
  24. Hosti tu, quin intercanvi de regals tan ben parit.. i aquests no es compren al Corte Inglés

    una encaixada

    ResponElimina
  25. Hola, hola que rico visitarte y disfrutar de tu poemas breves en texto pero que nos dices y dibujas muchas hermosas cosas de la vida.
    ahhh e leído por aquí que tuviste un pequeño percance hummm te caíste??
    cuídate mucho querida amiga.
    saludos mi abrazo y besitos.

    ResponElimina
  26. Has vist Gregori, és que som ànimes sensibles i d'alguna manera s'ha de notar. Saps allò que diuen que diner crida diner, doncs sensibilitat també crida sensibilitat...
    Una encaixada també , però d'aquelles fermes,que gairebé et fa mal la mà...
    i petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Has visto amiga Atlántida, ahora que esoy mejor de la vista, voy y tropiezo con una moqueta...me pegué unos buenos rodillazos. Recordé mis rodillas de peque, siempre daban pena...
    Sabes, ya me incorporé a mi vida normal, aunque alguna secuela me quedó en el ojo, pero no me quejo...
    Puedo conducir, con mucho prudencia , que para mi era muy importante...
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  28. Amiga Ozna , como siempre , gracias a ti por visitarme. Llevo unos días sin pasarme por tu casita , espera que ahora voy...
    Muchos besines.
    M. Roser

    ResponElimina
  29. Mans amigues que des de lluny s'arreceren.

    Molt bonic i ple de sentiment, Maria Roser.

    ResponElimina
  30. Els sentiments si són sincers i es comparteixen, són més valuosos...
    M'agrada que hagis tornat al blog i si no tens temps de posar comentaris no et preocupis...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  31. Roser, si avui és el dia del teu sant, MOLTÍSSIMES FELICITATS! Que tinguis un dia molt feliç.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  32. Montse, si que és el meu Sant...moltes gràciessss! No et pensis que se n'ha recordat gaire gent, ho sigui que la teva felicitació té molt més valor...
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina