Aquests dies, a alguns  posts, he trobat  comentaris de persones  que parlen de sentir-se soles, potser perquè aquestes dates ho fan més evident.  Aquí us deixo una petita reflexió sobre aquest estat d'ànim.


  REFLEXIÓ  SOBRE  LA  SOLITUD

Solitud, una paraula que sovint espanta i que a molta gent li provoca una sensació de buidor...Segurament perquè no n'han copsat mai els seus avantatges.


Bé, jo opino que aquesta paraula amaga tota una filosofia, ja que pots sentir-te molt sol rodejat de persones, o ben al contrari, molt acompanyat sense ningú a prop teu. Per a mi, en moltes ocasions, és una autèntica necessitat. Penso que l'important és tenir una vida interior plena i sentir-se bé amb un mateix. Aleshores pots evadir-te fàcilment de la realitat i viure en el teu propi mont, sense que l'aïllament et faci mal. És clar que no és igual la solitud escollida lliurement, que quan t'hi veus abocat sense saber com afrontar-la.


Doncs bé, jo crec que, de vegades, uns moments de solitud poden ser extraordinàriament alliberadors, sobretot perquè vivim en un món que sovint ens aclapara i on no hi tenen cabuda ni la reflexió, que ens permet conèixer els altres, ni la introspecció amb la qual ens enfrontem al nostre jo interior.
M. Roser Algué Vendrells
Esguard sense esguards
llibertad dels ulls,
solitud dels mots
com un gris capvespre
amb núvols de llibertat.
Jordi Dorca