UNA MÀ AMIGA...
Un regal preciós de l'Antón. Jo li dóno estrelles.
ESQUITX -2
Dóna'm la mà
te l'ompliré d'estrelles;
La lluna riu.
M. Roser ALgué Vendrells
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
I la vida també...
Si us fa il·lusió tenir les meves Petiteses... Feu clic a la imatge 
Feu click si voleu descarregar el llibre!
Gràcies Marina
Subscribe:
Pages
Traductor
Cada cop que somrius,
neix una flor al jardí de l'alegria.
Amb la tecnologia de Blogger.
Seguidors
Aquí sota hi trobareu un fragment recitat...
Fragment de "Matinada" recitat per Teresa Guitart a Ràdio Sabadell.
Gràcies Carme
Gràcies Montse i Papallona blava
Judit, gràcies pel bombó
Dades personals
Traducció
Poetes amics
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels caminsi esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana,
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca,
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar,
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
Blocs https://nurialaroca.blogspot.c://nurialaroca.blogspot.com/2020/11/bocins-de-mar-badalona.html
S'apaivaga la llum,
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
Sense comprendre
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
Plou i fa sol.
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
Caminet
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Arxiu del blog
-
►
2022
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2021
(21)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2020
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2019
(21)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(24)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2016
(27)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2015
(39)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(40)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2013
(51)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2012
(46)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
▼
2011
(48)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(37)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2009
(32)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
Això és una bella i perfecta encaixada de mans.
ResponEliminaQue bonica! M'ha sortit en femení!
ResponEliminaBonica l'encaixada, la mà, la rosa... i bonic el post i el sentiment.
Caram, m'esteu fent venir dentetes!!
ResponEliminaEs una cosa bona veure com mentre mig món s'està fotent clatallots, l'altre mig comparteix roses i estels...
I que duri! (això darrer, esclar)
Inspiració i poesia!
Una mà plena d´estrelles, per a compartir...
ResponEliminaBon haiku i ben il·lustrat.
ResponEliminaLa mà està oberta
oferint tot el millor,
és generosa.
Hola Pilar, molt bé ahir malgrat la castanya que em vaig donar...va ser un acte molt entranyable i de molta qualitat i el fet de conèixer amics personalment, fantàstic.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Hola Carme, t'ha sortit en femení perquè és una composició( he quedat bé eh?)...
ResponEliminaPenso que m'ha sortit un post guapo i ha sigut casualitat això de les mans
Molt contenta d'ahir...
Petons,
M. Roser
Hola Pili, has vist? És que si no ens animem a fer coses boniques, com a mínim,entre nosaltres, malament rai...Si tothom s'animés a intentar fer la vida dels altres una mica més agradable, tot seria molt diferent i de vegades no costa tant...
ResponEliminaRoses, estels i petons per a tu,
M. Roser
Hola Judit, benvinguda...
ResponEliminaT'imagines a quantes persones podríem fer felices si compartíssim estrelles de bona voluntat? hi hauria tanta claror que tots/es ens hauríem de posar ulleres de sol. Tothom brillaria amb llum pròpia...
Petons,
M. Roser
Hola Imma,a Esplugues tenim una mà oberta a l'escut, que vol dir "vila d'obertura i harmonia"... la mà obertes ofereix coses, dona la benvinguda i és tan fàcil allargar-la per fer feliç algú!!!
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Mans estelades,
ResponEliminamans rosades.
Has fet un rodolí ben bonic, Jordi...
ResponEliminaSento no poder venir avui, però no he trobat xofer i amb el meu cotxe encara no puc fer trajectes llargs, espero que us ho passeu bé i que el llibre tingui molt d'èxit...
Petons,
M. Roser
Roser, quanta bellesa amb tanta senzillesa! M'ha recordat el llibre Un cor ple d'estrelles, que és també deliciós com les teves paraules. L'Anton estarà ben content, i amb motius.
ResponEliminaEstic feliç com uns pasqües d'haver-te conegut. Espero que la castanya no et portés més conseqüències.
Una forta abraçada!
Què curtet i què bonic.
ResponEliminaPotser un dia m'animo i intento escriure alguna cosa així curteta, tipus haiku com dim la Imma, però no li ensenyaré a ningú.
Vas caure? Espero que no prenguessis gaire mal.
Petons
Hola Montse , jo també estic contenta d'haver conegut un grupet de blogaires tan "guais"...
ResponEliminaQuan vaig arribar a casa tenia uns genolls plens de morats i algun bony pel mig...a base de pomades les coses tornen al seu lloc. La veritat és que em vaig espantar una mica, perquè em podia haver fet més mal, deu ser que la cultura no és gaire bona per la salut!!!
Mira, jo crec que les coses senzilles tenen un encant especial,
he pres nota del llibre que dius , a veure si el trobo.
Molts petons,
M. Roser
Doncs si , Gemma la Roser va fer una caiguda apoteòsica, com que encara no enfoco massa bé la vista, em vaig entrebancar amb una moqueta molt descarada que em va fer la
ResponElimina"trabanqueta" i vaig anar de genolls per terra...Va ser més l'ensurt que altre cosa.
Jo abans, sempre feia uns poemes més aviat llargs que tinc en un poemari i de tant en tant, en vaig posant algun. Va ser una època una mica més melancòlica del normal, pensa que quan els poso retoco coses que ara no m'agraden...
Darrerament em ve de gust experimentar,fent poemes curts(així no em canso tant)...cada època té les seves característiques.
Petons,
M. Roser
Roser, si vols cercar-lo:
ResponEliminaTítol: Un cor ple d'estrelles.
Autors: Àlex Rovira i Francesc Miralles.
Editorial: Ara llibres.
De debò que crec que t'agradarà.
Una altra abraçada!
Montse, segur que si t'ha agradat a tu, també m'agradarà a mi.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Petons,
M. Roser
Ja t'enyorava, Roser, amb el teu somriure fet d'estrelles i roses...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per la teva càlida benvinguda. Passarem un bon hivern.
Olga l'enyor era d'anada i tornada...
ResponEliminaEspero que si que passem un bon hivern, si és que arriba però al pas que anem...
Jo estic contenta, perquè encara que una mica tocada, aquesta setmana ja torno a fer vida normal i després de vuit mesos no és fàcil...
Petons,
M. Roser
Us heu intercanviat amb l'Anton dos bonics regals!!
ResponEliminaUna abraçada.
Montse , la sensibilitat diu que s'encomana oi? La veritat és que jo he trobat gent molt maca i és un goig
ResponEliminarelacionar-me amb tots vosaltres...
Petons,
M. Roser
infinitas gracias por concedernos el privilegio de tu sensible y dulce alma de poeta, besinos de esta amiga admiradora.
ResponEliminaHosti tu, quin intercanvi de regals tan ben parit.. i aquests no es compren al Corte Inglés
ResponEliminauna encaixada
Hola, hola que rico visitarte y disfrutar de tu poemas breves en texto pero que nos dices y dibujas muchas hermosas cosas de la vida.
ResponEliminaahhh e leído por aquí que tuviste un pequeño percance hummm te caíste??
cuídate mucho querida amiga.
saludos mi abrazo y besitos.
Has vist Gregori, és que som ànimes sensibles i d'alguna manera s'ha de notar. Saps allò que diuen que diner crida diner, doncs sensibilitat també crida sensibilitat...
ResponEliminaUna encaixada també , però d'aquelles fermes,que gairebé et fa mal la mà...
i petons,
M. Roser
Has visto amiga Atlántida, ahora que esoy mejor de la vista, voy y tropiezo con una moqueta...me pegué unos buenos rodillazos. Recordé mis rodillas de peque, siempre daban pena...
ResponEliminaSabes, ya me incorporé a mi vida normal, aunque alguna secuela me quedó en el ojo, pero no me quejo...
Puedo conducir, con mucho prudencia , que para mi era muy importante...
Un beso grande.
M. Roser
Amiga Ozna , como siempre , gracias a ti por visitarme. Llevo unos días sin pasarme por tu casita , espera que ahora voy...
ResponEliminaMuchos besines.
M. Roser
Mans amigues que des de lluny s'arreceren.
ResponEliminaMolt bonic i ple de sentiment, Maria Roser.
Els sentiments si són sincers i es comparteixen, són més valuosos...
ResponEliminaM'agrada que hagis tornat al blog i si no tens temps de posar comentaris no et preocupis...
Petons,
M. Roser
Roser, si avui és el dia del teu sant, MOLTÍSSIMES FELICITATS! Que tinguis un dia molt feliç.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Montse, si que és el meu Sant...moltes gràciessss! No et pensis que se n'ha recordat gaire gent, ho sigui que la teva felicitació té molt més valor...
ResponEliminaMolts petons,
M. Roser