Un ritme suau
balanceja la barca;
Quietud al mar...
( seguint tots els mars i totes les barques)
M. Roser Algué Vendrells
LA QUIETUD DE LA MAR...
EL VAIXELL DE PAPER
I LES GANES DE REMAR...
ONATGE
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
I la vida també...
Si us fa il·lusió tenir les meves Petiteses... Feu clic a la imatge 
Feu click si voleu descarregar el llibre!
Gràcies Marina
Subscribe:
Pages
Traductor
Cada cop que somrius,
neix una flor al jardí de l'alegria.
Amb la tecnologia de Blogger.
Seguidors
Aquí sota hi trobareu un fragment recitat...
Fragment de "Matinada" recitat per Teresa Guitart a Ràdio Sabadell.
Gràcies Carme
Gràcies Montse i Papallona blava
Judit, gràcies pel bombó
Dades personals
Traducció
Poetes amics
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels caminsi esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana,
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca,
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar,
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
Blocs https://nurialaroca.blogspot.c://nurialaroca.blogspot.com/2020/11/bocins-de-mar-badalona.html
S'apaivaga la llum,
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
Sense comprendre
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
Plou i fa sol.
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
Caminet
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Arxiu del blog
-
►
2022
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2021
(21)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2020
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2019
(21)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(24)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2016
(27)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2015
(39)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(40)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2013
(51)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2012
(46)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
▼
2011
(48)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ▼ de setembre (4)
-
►
2010
(37)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2009
(32)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
Així com el descrius era el mar avui a Barcelona, tan tan quiet i pla que semblava una prolongació de la sorra, només que d'un magnífic color gris perla amb alguna esquitxada de lluentons ací i allà... de debò que jo, que de nedar no en sé gens ni mica, m'hi hagués dirigit per caminar-hi per sobre com si d'un ample camí il·luminat per l'astre d'argent es tractés.
ResponEliminaUn petó ben carinyós!!
Jo trobo com et deia en Jordi al seu comentari que va bé rellegir al cap d'un temps.
ResponEliminaAllà a vegades la velocitat amb què es pengen poemes no deixa llegir amb calma.
Aquest és molt bonic.
Dons mira ja som dues( per això de no saber nedar)...Has anat a veure el mar? jo no l'he vist en tot l'estiu i el trobo a faltar, però no sempre podem fer allò que ens plauria...
ResponEliminaVull dir que no l'he vist d'aprop, perquè des de casa el veig una mica a la llunyania, fins i tot de vegades albiro algun vaixell...
És estrany que avui estés tan tranquil amb la pluja que ha caigut, deu ser allò que després de la tempesta, ve la calma...
Petons mariners,
M. Roser
Saps qué passa Carme que jo no els vaig posar al blog , perquè vaig pensar que ho faria quan la gent s'hagués incorporat a la monotonia diaria ...a veure si així els alegro el dia ( quines pretensions, jo també)...
ResponEliminaQuin èxit l'abecedari poètic...però com que la gent va molt ràpida, jo perdo el tren!!!
Felicitats i un petó,
M. Roser
Tierno y suave tu breve poema, tan así como la hermosa imagen que le acompaña.
ResponEliminaDe pronto me gustaría ser una barca ligera y flotar y flotar a la deriva dejándome llevar por el mar.
Te deseo un descansado fin de semana, un abrazo y beso para ti con mi cariño.
Doncs ja som tres, per això duc el nen a piscina que no li passi com a mi.
ResponEliminaAquest estiu sí que he vist el mar, però en condicions que no ajuden a la relaxació, potser l'estiu que ve...
Hola Atlàntida, cuando veas que pongo poemas largos, son de hace algun tiempo, de una época especialmente melancólica...Ahora los escribo cortitos, porque me apetece experimentar i no tengo que pensar tanto je, je...
ResponEliminaSiempre procuro, eso si que los dibujos esten muy relacionados con lo que escribo.
Cerramos los ojos i nos imaginamos
dentro de esta barquita, balanceándonos lentamente , mientras el sol se va por el horizonte...
Un beso grande.
M. Roser
Hola Gemma, jo de petita no en vaig aprendre( eren altres èpoques) i de gran, malgrat que li tinc una mica de por a l'aigua, he intentat dues vegades fer cursets i al cap d'una setmana no tenia veu...conclusió, sóc alèrgica al clor i no en puc aprendre, ara quan vaig el mar, faig una mica el ridícul, però m'ho passo pipa...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Arribo tard, però constato que la barca plena de versos m'omple aquest diumenge preciós que ara se'n va com la sorra a les mans.
ResponEliminaNo Jordi, encara arribes a temps de pujar a la barca , els versos t'hi faran un lloc...
ResponEliminaTens raó, aquí també ha fet un diumenge preciós, ara només faltaria una posta de sol enlluernadora...
Petons,
M. Roser
La quietud de la mar...
ResponEliminael vaixell de paper
i les ganes de remar...
Des del far amb quietud.
onatge
No sé, si el vaixell fos de paper potser no ens hi podríem gronxar...
ResponEliminaPotser que el construïm de fusta si tenim ganes de remar...bé que remi algú altre i jo em gronxaré.
Petons que van remant cap el far,
M. Roser
El teu haikú és una dolça cançó de bressol.
ResponEliminaPetons, M. Roser!
Ja mi trobo dins la barca, ooooh quin relax visitar-te :)
ResponEliminaQuina pau dóna contemplar aquesta imatge i llegir les teves paraules!!
ResponEliminaUna bona manera de començar el dia!!
Una abraçada.
Pilar , quan no pugui dormir enlloc de contar ovelles,em cantaré aquesta cançò de bressol...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Magazin, benvingut/a (?) a la barca...és una mica màgica , es fa més gran a mesura que hi aneu pujant i ningú es quedarà a fora...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Montse , intento que les imatges siguin una bona companyia per les paraules...
ResponEliminaTot el que transmet pau penso que és positiu.
Un petó i que tinguis un bon dia,
M. Roser
M'ha agradat acostar-me a aquest teu bocinet de mar, fet de paraules i imatge, i que transmet serenor, placidesa, calma...
ResponEliminaUna abraçada!
infinitas gracias sensible poeta por acariciarnos los sentidos con tan magna belleza, besinos de esta amiga admiradora.
ResponEliminaGràcies Galionar,sempre és un plaer compartir sentiments amb persones sensibles , que saben apreciar la belles de les coses petites...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Amiga OZNA, yo no sé de donde sacas toda la imaginación que nos regalas por medio de tan sabias y tiernas palabras...
ResponEliminaUn besín querida asturiana.
M. Roser
Em quedo amb la calma d'aquest mar, avui.
ResponEliminaUna abraçada ben dolça, M. Roser!
Gràcies Fanalet per fer-me companyia a la barca,em sembla que serem una bona colla...
ResponEliminaPetons dolços també per a tu,
M. Roser
infinitas gracias te da esta amiga admiradora por acariciar nuestros sentidos con la magna belleza que nos regalas, besinos miles dulce poeta.
ResponEliminaAmiga Ozna , gracias a ti reina de las hadas y las leyendas...siempre nos dejas tu calidez y también unas clases de cultura , que nos vienen muy bien para nuestro intelecto.
ResponEliminaUn besín.
M. Roser