Subscribe:

diumenge, 4 de setembre de 2011

Aniversari
Hola a tothom. Espero que hagueu passat un bon estiu. No pensava tornar al blog encara, però faré una excepció.
Avui és l'aniversari del naixement del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Va somriure a la vida des de Burjasot el 4 de setembre de 1924 i ens va deixar el 93...
L'amic Victor Pàmies ha proposat que des dels nostres blogs en parlem i com que m'ha semblat molt bé, aquí us deixo un dels seus poemes i un petó de començament de setembre...

 GOIG  DEL CARRER

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...
Vicent Andrés Estellés 
M. Roser Algué Vendrells

24 comentaris:

  1. Bona tria, que passes una bona diada Estellés. M'alegra tornar a llegir-te al blog!!!

    B7s

    ResponSuprimeix
  2. Ens fa molt de goig retrobar-te, Roser. I et retrobem, com sempre, en el teu estil sentit i alegre, i havent triat un poema d'Estellés adient amb aquesta manera de ser. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  3. Benvinguda de nou, renoi, quines vacances!!!
    A casa també estem d'aniversaris, ahir el nen va fer 4 anys i avui, a més a més de la festa amb la família, també fa 7 anys que ens vam casar de forma oficial.
    Petons i que vagi bé el nou curs blocaire.

    ResponSuprimeix
  4. Quadern de mots gràcies, una fa el que pot...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  5. Hola Joana, aquest estiu he tingut mono blocaire...espero poder seguir, doncs el dimarts tinc revisió de l'ull, però m'ha fet il·lusió col·laborar en aquest petit homenatge.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  6. A mi també em fa feliç tornar a ser aquí i retrobar-vos a tots i totes.
    Ai l'estil, intento que sigui així... em va costar una miqueta trobar un poema que ho reflectís...
    Gràcies per la rebuda i petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  7. Hola Gemma, aquest tipus de vacances millor que no!!!
    Felicitats pels 4 anys del teu eixerit nen i també felicitats pel setè aniversari del "casori oficial".
    No pensava començar encara, perquè l'ajudant si que ha fet bones vacances, però he volgut posar el meu granet de sorra a aquesta celebració.
    Que no farem per un poeta!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  8. Ben tornada, Roser!

    Jo he fallat a la diada estellés... era de cap de setmana i no havia preparat res... però veig que sou molts!

    Fins molt aviat, Roser. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  9. Hola Carme, ben trobada també...jo no pensava començar encara, però el Victor Pàmies em va enviar un correu i vaig pensar que no em costaria gaire col·laborar, tot i que vaig haver de buscar una mica per trobar un poema que fos senzill...És que l'Estellés és un gran poeta però no dels que jo conec més.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  10. Que bé tornar a llegir-te, M. Roser, mentre vivim i revivim la poesia!
    Bentornada. Una abraçada gran i dolça!

    ResponSuprimeix
  11. Gràcies Fanal blau, a mi també em fa il·lusió tornar( o faré de mica en mica)i retrobar-vos a tots i totes per compartir sentiments...
    Una abraçada i un petó també per a tu,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  12. Goig del carrer i goig de retrobar-te, aimada M. Roser

    per cert, quines vacances, xata!!

    ResponSuprimeix
  13. Hola Gregori el goig també és meu...
    Veig que has fet grans canvis al blog, a mi em fa molta mandra.

    I parlant de vacances, segur que no me les hauries canviat, les aparences a vegades enganyen...

    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  14. bello homenaje dulce poeta, muchos besinos de esta amiga admiradora que te extrañaba un montón .

    ResponSuprimeix
  15. Hola amiga Ozna pues ya ves , otra vez aquí dando la lata...espero no tener que hacer más parones.
    Me hiciste muy feliz con tu artículo sobre este poeta tan romántico y bastante desconocido. Si sabes donde puedo buscar más información, dímelo por favor...
    Un beso grande para ti y otro para el hada.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  16. Ben tornada, tot i que hi has estat sempre!
    Un bon homenatge al Gran Estellés.

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponSuprimeix
  17. Querida amiga...como veo que ya tienes la foto de Buesa de joven como la que tiene Juli y yo tengo tambien la de ya muy mayor si quieres te la mando por meil para que llegue ...dimelo y sin problema te la regalo...es posible que tengas tu mas información que yo pero si escribes a la cadena S.E.R. es posible que te manden yo las poesias que radiaba Juan Viñas con su explendida voz me lo guardé.
    un abrazo
    Marina

    ResponSuprimeix
  18. Gràcies Onatge , ben trobat també i sí, sempre hi he estat, però d'una manera poc constant, ara ja tornaré al post setmanal...ja sé que és poquet, però així em permet relacionar-me més amb els amics i amigues dels altres blogs( és que sinó "m'estresso").
    El proper serà un bloc protesta...
    Petons cap el far,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  19. Hola Marina, yo tengo fotocopiados los libros Tiempo en sombra y Poeta enamorado...Es curioso ,yo también lo descubrí gracias a una emisora de radio.Incluso tuve un pequeño rollito platónico con el locutor que me recitaba los poemas con una voz varonil y llena de matices. Sabes aquello de enamorar-se de una voz...
    No hace falta que me mandes la otra foto en esta es un guapo mozo.
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  20. T'he vist tard, de la tornada del teu silenci. Vaalgui la nova de tornar-te a llegir aamb gust. Anton.

    ResponSuprimeix
  21. Gràcies Anton , és un plaer tornar a compartir el blog amb gen "maca"...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  22. Amiga te dejo el link ojala con esto si puedas ingresar, guardalo.

    http://mariposasenmivida-atlantida.blogspot.com/
    un besito.

    ResponSuprimeix
  23. Hola Atlántida, ya encontré tu blog.
    Guardaré el link como oro en paño...
    Me preguntaste por mi vista, han hecho todo lo que se podía hacer. Una se conforma con un poco de pérdida de visión de un ojo, que solo el tiempo dirá si se recupera o no...
    Muchos besos.
    M. Roser

    ResponSuprimeix