Aquest i els propers posts són de la roda de poemes
del mes de juliol , a Itineràncies poètiques.
A CADA LLOC...
A les fulles rosada
al cel estels
al jardí flors
a la lluna somnis
al mar reflexes
als teus ulls rialles
a un nadó petons
als avis tendresa
a la vida il·lusions...
M. Roser Algué Vendrells
Un lloc per a cada cosa, i cada cosa al seu lloc.
ResponEliminaM'agrada els paisatges que dibuixes amb els teus poemes.
Molt optimista. M'agrada.
ResponEliminaA cada comentari un petó
Com que al juliol no els vaig posar al meu blog , ara aprofito per fer-ho. Gràcies i mira que el vaig fer de presa i corrents...
ResponEliminaEstic intentant trobar algun xofer per venir a la presentació.
Petons,
M. Roser
Gràcies Gemma, és molt senzillet, però crec que diu coses boniques...
ResponEliminaUi, quina col·lecció de petons...
Una abraçada i que tinguis un bon diumenge,
M. Roser
En cada objeto su esencia, en cada verso unas alas que le ayudan a viajar a tan hermoso poema... tierno y dulce como tu mi querida amiga.
ResponEliminabesos
Que emotiu, molt bonic :)
ResponEliminaHola Amiga Atlántida, parece que por fin ya encontré el camino de tu nueva casita...
ResponEliminaYo pienso que en esta vida cada cosa tiene un lugar apropiado donde podemos acceder y ser un poco mas felices...
Este nuevo blog tuyo es de una gran belleza y delicadeza, ¿los otros dos los has cerrado definitivamente?
Besos tiernos y dulces para ti , amiga.
M. Roser
Al juliol vaig participar a la roda de poemes, segurament algú ja els haurà vist a les Itineràncies...Però per si de cas. Els meus poemes tenen sentiment i molta il·lusió, però no gaire tècnica, una fa el que pot...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Coincideixo amb la Pilar. Les imatges són ben trobades.
ResponEliminaRecuperar els poemes de les rodes poètiques també ens va bé. Sovint me'n passen alguns per alt.
Bon dia i bona setmana, Roser.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA les il•lusions
ResponEliminala llibertat dels estels,
a la tendresa rosada,
als petons llavis tendres,
a les rialles alegria,
als reflexes realitat,
als somnis bones ales,
a les flors p`tals de carícia,
als estels un bon cel,
a la rosada tendresa...
Des del far amb bon vent.
onatge
bellas y emotivas letras nos regalas dulce poeta, infinitas gracias por ellas, un besin de esta amiga admiradora .
ResponEliminaEm fa sentir molt bé el fet que t'hagis plantejat de venir, Roser. M'agradarà molt fer-te una abraçada completament desvirtualitzada.
ResponEliminaPetons!
Es que saps Jordi, no els vaig posar al blog perquè sabia que molta gent no els llegiria i per això ho faig ara, i si algú repeteix...com que són curtets, no es faran gaire pesats!!!
ResponEliminaPetons ,
M. Roser
Hola Onatge, tu en saps molt més que jo de fer aquest tipus de poemes (i d'altres també), però de vegades també em surt alguna coseta que potser val una mica la pena i mira que ho vaig fer sense pensar gaire , tal com raja, que de vegades és quan surten millor les coses...
ResponEliminaAvui és la Festa Major d'Esplugues i com que ha plogut fa una bona fresqueta. Suposo que el far també deu anunciar la tardor.
Petons festius,
M. Roser
Em faria molta il·lusió Pilar , suposo que deu ser fàcil de trobar el lloc...Encara falten uns quants dies.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Hola M. Roser jo sempre dic que no en sé d'escriure, només embasto paraules amb fil de sentiments... També escric tal com raja. Sí al far la temperatura ja és més fresca.
ResponEliminaAh! Bona festa MAJOR!
Des del far sense bufanda (encara).
onatge
Amiga Ozna, tu como siempre tan gentil con tus comentarios. ya sabes que a mi me gustan mucho tus historias ,leyendas y poemas.
ResponEliminaY tus imágenes móviles... eres toda una experta y tan rápida en hacer posts que a veces me cuesta alcanzarte...Quizà tendría que entrenar-me un poco!!!
Un beso grande,
M. Roser
Apa Onatge , no siguis modest, vols una millor manera d'escriure que aquesta que tu dius?
ResponEliminaJo bufanda no, però mocador del coll , sí.
Petons,
M. Roser
Una bonica manera de fer-nos adonar de les petites coses que ens envolten!!
ResponEliminaGràcies.
Una abraçada.
Tingues tot això
ResponEliminai seràs pionera
de felicitat.
Que bonic dibuixes
amb poques lletres
l'esperit dels cors
les joies intenses
............ Anton.
Gràcies Montse, però tu ho tens molt clar , ja que cada foto es fruit d'una acurada observació de l'entorn.
ResponEliminaUn petó artista,
M. Roser
Ai Antón que em fareu tornar vermella... És que si observem el nostre entorn, hi ha tantes coses petites i boniques que no pots evitar fer-te-les teves i compartir-les...
ResponEliminaUn petó i bona setmana,
M. Roser
I a aquest post
ResponEliminafelicitacions
breu,senzill i amb missatge clar
però de gran bellesa
com a mi m'agrada
i no cal dir res més..
Ui, moltes gràcies i és curiós perquè el vaig fer en un tres i no res i de vegades passes una bona estona pensant i el resultat no és tan satisfactori.
ResponEliminaM'agrada fer poemes senzills i que tothom els entengui, encara que la tècnica sigui una mica d'estar per casa. No se tu, però jo de vegades he llegit poemes molt ben elaborats, però no me assabentat de gran cosa...
Petons,
M. Roser
Hermoso fresco y natural, una delicia de poema Roser, un abrazote
ResponEliminaM.ROSER, tinc una cosa per enviar-te però no em surt el correu teu.
ResponEliminaEl meu és anforsa@gmail.com.
Gràcies. Anton.
Hola Moni, gràcias , tu siempre tan amable. Supongo que recibiste mi mensaje...me vuelves loquita con tus blogs, he encontrado uno que todavía no tiene entradas, me refiero a Rapsodia de ilusiones...también he mirado Azulito, luego te pongo un comentario , porque primero quiero revisarlo bien...
ResponEliminaUn beso enorme,
M. Roser
Hola Antón em molt de gust et deixo el meu:
ResponEliminam.rosalve@hotmail.com
També tinc un gmail , però no l'utilitzo gaire...
Petons,
M. Roser
Jo diria que dibuixes la tendresa en estat pur.
ResponEliminaUn petó, M. Roser!
Quin goig les itineràncies!
Hola Fanalet , com que sóc incapaç de dibuixar-la amb llapis i paper ho intento amb paraules, que ho aconsegueixi o no, ja és una altra cosa. De totes maneres moltes gràcies.
ResponEliminaSi que van fer goig tants poemes enllaçats , tot i que era una mica difícil, perquè volies anar de pressa...Com que no els vaig posar al blog, els hi poso ara.
Un petó també per a tu,
M. Roser