REIVINDICACIÓ
Al meu blog normalment hi poso coses que he escrit jo, però hi ha ocasions que per algun motiu especial, cal fer-se ressò del que algunes persones amb bon criteri, han deixat escrit... s'ha donat la casualitat que ho he fet en dos blocs seguits.
No hi ha dret que després de tants anys de tenir una normativa d'ensenyament que funciona molt bé, que ajuda a la integració, afavorint la cohesió social, que va ser votada per la majoria del parlament ( o sigui, per la majoria de catalans als quals representa) i que mai ens ha portat cap problema, ara es vulgui esborrar tot, pel caprici de quatre caps calents...Em sembla que continua més vigent que mai el " NO, JO DIC NO"... o el " NO SEREM MOGUTS"... Buscant aquí i allà, he trobat aquest preciós poema que va escriure l'Apel·les Mestres i que malgrat el temps que ha passat, continua sent molt actual...
LA MEVA LLENGUA
Al meu blog normalment hi poso coses que he escrit jo, però hi ha ocasions que per algun motiu especial, cal fer-se ressò del que algunes persones amb bon criteri, han deixat escrit... s'ha donat la casualitat que ho he fet en dos blocs seguits.
No hi ha dret que després de tants anys de tenir una normativa d'ensenyament que funciona molt bé, que ajuda a la integració, afavorint la cohesió social, que va ser votada per la majoria del parlament ( o sigui, per la majoria de catalans als quals representa) i que mai ens ha portat cap problema, ara es vulgui esborrar tot, pel caprici de quatre caps calents...Em sembla que continua més vigent que mai el " NO, JO DIC NO"... o el " NO SEREM MOGUTS"... Buscant aquí i allà, he trobat aquest preciós poema que va escriure l'Apel·les Mestres i que malgrat el temps que ha passat, continua sent molt actual...
LA MEVA LLENGUA
No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més hermosa,
bressà amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia,
un capvespre d'estiu, mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”,
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire,
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, PERQUÈ ÉS LA MEVA.
Apel·les Mestres
Tant de bo en algun dia de l'esdevenidor algú, tot llegint història, exclami: "Caram, n'hi havia per llogar-hi cadires, els nostres avantpassats havien de justificar perquè parlaven, defensaven, estimaven... la seva pròpia llengua!!!!".
ResponEliminaUna abraçada i Visca Catalunya lliure!
Arriba un moment que fa fàstic que per ser i sentir en català faci més de 300 anys que no hagim deixat de lluitar... I no és per gust, sempre ens volen aixafar, lapidar-nos, i els polítics d'aquí s'ho miren amb quatre parauales per la galeria...
ResponEliminaVisca Catalunya LLIURE de mediocres i d'invasors!
Una abraçada amb barretina.
onatge
És vergonyós tot el que ens passa amb la llengua, una cosa tan natural i que sempre tinguem que tenir aquests corcons que es fiquen on no els hi demanen.
ResponEliminaCrec que si continuem així haurem de fer un pensament més seriós per allò que dieun que més val sol que mal acompanyat.
Em té de mala llet aquest tema i just fa un moment també n'he parlat al meu bloc.
Violant, no sé si algun dia arribarem a llegir-ho això, jo segur que no, però encara que de moment sigui una utopia, tenim el dret i el deure de lluitar pels nostres somnis, sobretot perquè es de justícia i perquè són la nostra vida i la del futur...
ResponEliminaPetons i, sí, Visca Catalunya lliure!!!
M. Roser
Tens tota la raó Onatge,però malgrat tot hem de seguir lluitant contra aquesta bota gegant que ens vol aixafar, quant de temps? el que faci falta, fins que arribi el gran dia de la alliberació...
ResponEliminaEl més curiós és que no ens volen , ens fan la vida impossible , però no hi ha manera que ens deixin anar...
Petons amb estelada, pengen una a la part més alta del far,perquè serveixi de guia els que encara estan una mica desorientats.
M. Roser
Gemma, jo que he viscut l'ensenyament en l'època de tot en castellà i després la transició cap a la immersió, puc assegurar que mai he vist el més petit problema i els infants no sabien pas més castellà abans que ara.
ResponEliminaMira si és curiós...Una neboda meva té un nen que l'any passat va fer P5 i tan la família com a l'escola sempre l'hi hem parlat només en català. Van anar 15 dies de camping i ara al nen, ves per on, parla mig en català i mig en castellà...l'ha après tot sol, on és el problema?
Ara passaré pel teu blog i suposo que a més blogs, la gent farà la seva reivindicació particular...
Petons reivindicatius,
M. Roser
Mentrestant, aquests que no tenen MARE emprenyen com si sols ells fossin nats vertaders, com si nosaltres fossim els seus esclaus als que hem d'acatar totes les seves deixalles.
ResponElimina............
No sé si el trobaré, però aquest magnífic poema de l'Apel·les jo el tenia gravat del any 94... Si el trobo te l'enviaré.
SOM UNA NACIÓ, PER QUE ENS VULGUIN SOMETRE... aNTON
Salut i independència.
ResponEliminaGràcies pel poema, Roser.
No l'hi sabia.
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
MARIA ROSER
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.
José
Ramón...
Ai Anton , tens tota la raó i l'època de l'esclavitud ja ha passat a la història....
ResponEliminaJo, el que no entenc, és si tan poc els agradem ,perquè redimonis no ens deixen marxar...suposo que malgrat tot ens necessiten i això els cou!!!
Si el trobes el poema, amb molt de gust el rebré.
Petons de llibertat,
M. Roser
Jordi gràcies pels bons desitjos personals i col·lectius...
ResponEliminaEm vaig fer un tip de buscar poemes , perquè volia una cosa especial i aquest trobo que és molt entranyable i actual (malgrat els anys passats)...
Petons,
M. Roser
Por Dios compañero Juan Ramón, me has dejado anonadada por tu original poema y tus preciosas y sensibles palabras...
ResponEliminaCompartir ilusiones, que bonito!
He recibido los saludos de la luna mediante la poesia, pero también en vivo y en directo. Si miras el cielo veràs una luna llena preciosa!!!
Espero que te lleguen también a ti, mis saludos como un eco brillante...
Me he paseado por tus blogs , por cierto muy trabajados,y leeré los posts poquito a poco, pues he tenido algun problemmilla visual y no puedo leer durante mucho rato...
M. Roser
Hòsti, Roser
ResponEliminamalauradament trobem molts apunts del passat que són vigents en l'actualitat i, pel què sembla, ho seran durant molt temps.
aquí estem per entomar-ho ( anava a dir com a homes, però millor dir com a persones de bé, disposades a lluitar)
Hola Gregori, has fet bé de rectificar perquè les dones també i tenim molt a dir, persones em sembla fantàstic...
ResponEliminaI tant que hi ha coses del passat que son vigents, això vol dir que no hem avançat el que caldria i hem d'anar fent giragonces perquè la bota no ens trepitgi...
Sempre endavant amb amb la lluita,
pacífica però sense treva...
M. Roser
esta amiga se une a tu reivindicación, muchos besinos querida amiga
ResponEliminaMuchas gràcias Ozna, creo que en todas las autonomías, con los famosos recortes además de los motivos relacionados con la lengua materna, hay algun motivo de revindicación...
ResponEliminaEn Astúrias también teneis una lengua propia, el bable o asturiano verdad?
Muchos besos y gràcias por tu apoyo.
M. Roser
Quina vergonya, que s'ocupin d'altres coses, ens tenen estressats, sempre el mateix!!!
ResponEliminaTens tota la raó, a més sinó els agradem , perquè no ens deixen marxar...És perquè ens necessiten i això els cou. Com diuen amb el maltractat castellà, "ni contigo ni sin ti!!!
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Deja de situar tu felicidad cada día más distante de ti!
ResponEliminaNo coloques el objetivo demasiado lejos de tus manos, abraza a los que están a tu alcance hoy.
**ARISTÓTELES**
FELIZ FIN DE SEMANA
UN ABRAZO
MARINA
Ostres, Roser! Se '0acaba d'actualitzar el teu post una setmana més tard. No l'havia vist encara.
ResponEliminaQuina llàstima que les mateixes paraules siguin vàlides amb tants anys de diferència! No hem avançat gaire. Però és preciós el poema.
I té tota la raó. L'estimem perquè sí, perquè és la nostra i la defensem exactament per la mateixa raó.
Hola Marina. No acabo de entender el sentido de tu comentario. A mi me hacen feliz las cosas pequeñas i cercanas...mis objetivos a nivel personal , son bastante sencillos. Si es en sentido político, no se trata de ser más o menos feliz, sinó de exigir los derechos que como persona le corresponden a cada uno...
ResponEliminaPienso que la cita de Aristóteles, no se puede aplicar en este caso.
Feliz fin de semana también para ti.
Besos,
M. Roser
Hola Carme no et preocupis, jo també he tingut algun petit problema aquests dies, suposo que els blogs tornen a estar actius i es deu col·lapsar...
ResponEliminaSi que és una llàstima, a més no sabem quants anys més haurem d'esperar...
Oi que estimem la nostra mare i la defensem, pel sol fet de ser-ho? crec que és el mateix...
Dóna una ullada al comentari anterior al teu, què en penses?
Petons,
M. Roser