LES AVENTURES DE L'ORENETA (conte infantil)
S'ha acabat el maig i no fa res que les orenetes van arribar. Després de buscar el niu record de tardors passades, cadascuna amb la seva parella, el van restaurar , disposades a crear una nova família que contribuís a augmentar la població ocellaire d’ales noves.
Ara les petites orenetes ja treuen el cap per la finestra de la seva caseta, per comprovar les possibilitats exploradores que els proporcionarà el paisatge de cels infinits, acabat de descobrir.
Us deixo un conte infantil que parla d’una oreneta. És com el cicle de la vida d’aquest ocellet, que ens acompanya, amb els seus xiscles, primaveres i estius. Si l’escolteu, per uns moments tornareu a ser els infants de les entremaliadures i els genolls pelats...
S'ha acabat el maig i no fa res que les orenetes van arribar. Després de buscar el niu record de tardors passades, cadascuna amb la seva parella, el van restaurar , disposades a crear una nova família que contribuís a augmentar la població ocellaire d’ales noves.
Ara les petites orenetes ja treuen el cap per la finestra de la seva caseta, per comprovar les possibilitats exploradores que els proporcionarà el paisatge de cels infinits, acabat de descobrir.
Us deixo un conte infantil que parla d’una oreneta. És com el cicle de la vida d’aquest ocellet, que ens acompanya, amb els seus xiscles, primaveres i estius. Si l’escolteu, per uns moments tornareu a ser els infants de les entremaliadures i els genolls pelats...
un ocell que anys i anys em visita i del que m'he fet amic. No toco mai els seus nius i si que marxen, però tornen... Quants ratets hi he passat amb elles./ vaig escoltar-te a SALA DE LECTURA DE LA PILAR.Un bell i agradable recitat que ara portes aquí. Anton.
ResponEliminaM'agraden les oronetes i m'agradat moltíssim escoltar el teu conte i a més contat per tu!! m'encanta!! mil petonets :D
ResponEliminaQue tot torni a començar. Amb el plaer dels contes i la bella poesia.
ResponEliminaHola Anton, gràcies pels teus comentaris, és que vaig pensar que ja que l'havia fet, el podia utilitzar als dos llocs. A mi les orenetes m'agraden molt , malgrat que el seus xiscles una mica estridents...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Hola Neus, és que a mi m'agrada molt explicar contes i amb els xiquets/es, me n'he fet un tip. De tant en tant en posaré algun...
ResponEliminaPetons també per a tu,
M. Roser
Jordi , la veritat és que tan els contes com la poesia, són un plaer...
ResponEliminai ben amanit amb xiscles d'orenetes
és tot un festí...
Petons,
M. Roser
Les orenetes són uns ocells molt simpàtics i nes deslliuren dels mosquits. Sí que es van arreglant els blogs. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaEs veritat Joan Josep, tot i que no canten especialment bonic, les orenetes "xisclen", són simpàtiques i fan companyia...Ara ja deuen començar a volar les novelles.
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Son fantàstiques, portadores del bon temps i de l'alegria.
ResponEliminaSalut
para el alma de esta asturiana es un placer visitar tu bellisima morada y deleitarla con tus bellisimas letras, un besin muy muy grande de esta amiga admiradora de tu dulce alma de poeta.
ResponEliminaMe hubiera encantando se ave, me gustan las golondrinas cuentan que si hacen nido en tu casa es señal de buena suerte.(oronetes) "golondrina"
ResponEliminase lee lindo el nombre en tu idioma.
besos y un gran abrazo para ti desde mi México.
Magazine, hem d'agrair a les orenetes que ens proporcionin aquesta sensació d'alegria primaveral, ens calen coses que ens regalin bons moments.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Amiga Ozna, tu siempre tan gentil, seguro que en asturiano las golondrinas deben tener un nombre precioso...
ResponEliminaPrecioso, como tus leyendas ,tus poemas, tus il·lustraciones...
Que los pajaritos te lleven muchos besos.
M. Roser
Amiga Atlàntida, quien fuera pajarillo y surcar el cielo azul...
ResponEliminaSabes, también dicen que las "orenetes" hacen el nido en las casas de las personas que se quieren...
Algun año haran nido en tu casa, no podrían encontrar más amor en ningun sitio.
Te mando un beso colgado del pico de una de estas aves.
M. Roser
Recordo un any que vàrem estar veient la volada primera de les petites orenetes, animades pel anar i venir i el crit dels seus pares. Una a una va emprendre el seu primer vol.
ResponEliminaEl dia que estigui prop d'un niu, em fixaré si les petites orenetes ja han començat a fer alguna volada. Em sembla que deu ser bonic, com si fossin criatures fent les seves primeres passes. M'has fet enveja sana.
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
M'ha anat bé llegir el conte i recordar el so de les orenetes que amb el seu xisclet amb transmeten alegria i la sensació de lleugeresa, que m'agrada tant!!
ResponEliminaGràcies per aquest regal de bon matí.
Una abraçada i bo cap de setmana.
Estic contenta que t'hagi agrada't el conte Montse, les orenetes són uns ocells molt simpàtics. Avui que està plovent les veig passar xisclant, per davant de la finestra. I també és agradable llegir contes.
ResponEliminaBon cap setmana encara que sigui una mica mullat,
M. Roser
Ah! quins records, el piular de les orenetes, el genolls pelats...
ResponEliminaAra només contaminació acústica i "pajarus" emprenyant
I és que no pot ser, amiga Roser
Ai sí Gtegori, tens tota la raó, uns records molt bonics, no sé tu, però per a mi, que jugava tot el dia al carrer, els genolls pelats i les esgarrinxades, eren tota una senyal d'identitat...
ResponEliminaPer aquí al meu barri no en tenim d'aquests "pàjarus" emprenyadors, però venen els d'altres barris...
Un bon cap de setmana que sembla que serà més assoleiat,
M. Roser
Hola Bonica,
ResponEliminanomés vinc a dir-te: 1- que et trobo a faltar, i dos que he remenat tot el vlog i no tinc ni idea de perquè no et deixa comentar, et deixo mentrestant aqui m issatges, vens al prat avui?
Hola Sandra, gràcies per les teves paraules , a mi també em sap greu no poder accedir al teu blog. De totes maneres ahir amb van dir que ho provés d'una altra manera, a veure si tinc sort. No podré venir perquè ahir em van operar la última cataracta i he de fer un parell de dies de repòs. Em sap greu , espero que hi hagi una altra ocasió. Que us vagi molt bé.
ResponEliminaPetons,
M.Roser
bon dia, increible el teu blog, cada dia mes ple de informació y escrits molt bons, petonets
ResponEliminaNeus, que no m'ho havies dit a classe!!!
ResponEliminaMaria Roser és fantàstic sentir-te contar contes. El posaré al col·legi per a que t'escolten tots els altres alumnes meus com ja ha fet neus!!!
és molt bonic explicar contes, a mi també m'agrada fer-ho amb els meus alumnes, tot i que siguin més grans també en disfruten... jo crec que mai no ens cansem dels relats, és una cosa inherent a l'ésser humà...
ResponEliminamolt bonic M. Roser, et felicito
Hola STEVE, m'encanta que t'agradi el meu blog, perquè a mi això de les noves tecnologies em costen bastant, per això només faig un blog per setmana. Així em puc passejar pels jardins tan florits...
ResponEliminaBona setmana i petons,
M. Roser
Hola Joana, a mi m'agrada molt explicar contes i és que me n'he fet un tip...Em vaig divertir llegint-lo perquè tenia un espectador de 17 anys i ens escapava el riure als dos!!!
ResponEliminaA veure si els agrada als teus alumnes.
Molts petons,
M. Roser
Tens raó Núria, a tothom li agrada escoltar contes. Jo en tinc un d'editat i l'any passat el vaig anar a explicar a tota una escola, des de p3 fins a 6è (tots junts al pati). I no saps amb quin silenci tant gratificant em van escoltar.
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Una pau alegre, aquestes veus.
ResponEliminaHola Jordi, sort n'hi ha de les petites alegries...De vegades em diuen que sóc "l'alegria de la huerta"...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Qui no té un conte a la seva vida, i unes orenetes. Magnífic.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Tens raó, Onatges i quant treballes amb nens i nenes, aleshores en tens de tota la fauna i de tots els colors.
ResponEliminaHi ha contes a la vora del foc i contes a la vora del far.
Petons,
M. Roser