Subscribe:

dimarts, 7 de juny de 2011

LES AVENTURES DE L'ORENETA (conte infantil)



S'ha acabat el maig i no fa res que les orenetes van arribar. Després de buscar el niu record de tardors passades, cadascuna amb la seva parella, el van restaurar , disposades a crear una nova família que contribuís a augmentar la població ocellaire d’ales noves.

Ara les petites orenetes ja treuen el cap per la finestra de la seva caseta, per comprovar les possibilitats exploradores que els proporcionarà el paisatge de cels infinits, acabat de descobrir.

Us deixo un conte infantil que parla d’una oreneta. És com el cicle de la vida d’aquest ocellet, que ens acompanya, amb els seus xiscles, primaveres i estius. Si l’escolteu, per uns moments tornareu a ser els infants de les entremaliadures i els genolls pelats...




32 comentaris:

  1. un ocell que anys i anys em visita i del que m'he fet amic. No toco mai els seus nius i si que marxen, però tornen... Quants ratets hi he passat amb elles./ vaig escoltar-te a SALA DE LECTURA DE LA PILAR.Un bell i agradable recitat que ara portes aquí. Anton.

    ResponElimina
  2. M'agraden les oronetes i m'agradat moltíssim escoltar el teu conte i a més contat per tu!! m'encanta!! mil petonets :D

    ResponElimina
  3. Que tot torni a començar. Amb el plaer dels contes i la bella poesia.

    ResponElimina
  4. Hola Anton, gràcies pels teus comentaris, és que vaig pensar que ja que l'havia fet, el podia utilitzar als dos llocs. A mi les orenetes m'agraden molt , malgrat que el seus xiscles una mica estridents...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Hola Neus, és que a mi m'agrada molt explicar contes i amb els xiquets/es, me n'he fet un tip. De tant en tant en posaré algun...
    Petons també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Jordi , la veritat és que tan els contes com la poesia, són un plaer...
    i ben amanit amb xiscles d'orenetes
    és tot un festí...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Les orenetes són uns ocells molt simpàtics i nes deslliuren dels mosquits. Sí que es van arreglant els blogs. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  8. Es veritat Joan Josep, tot i que no canten especialment bonic, les orenetes "xisclen", són simpàtiques i fan companyia...Ara ja deuen començar a volar les novelles.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Son fantàstiques, portadores del bon temps i de l'alegria.

    Salut

    ResponElimina
  10. para el alma de esta asturiana es un placer visitar tu bellisima morada y deleitarla con tus bellisimas letras, un besin muy muy grande de esta amiga admiradora de tu dulce alma de poeta.

    ResponElimina
  11. Me hubiera encantando se ave, me gustan las golondrinas cuentan que si hacen nido en tu casa es señal de buena suerte.(oronetes) "golondrina"
    se lee lindo el nombre en tu idioma.
    besos y un gran abrazo para ti desde mi México.

    ResponElimina
  12. Magazine, hem d'agrair a les orenetes que ens proporcionin aquesta sensació d'alegria primaveral, ens calen coses que ens regalin bons moments.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Amiga Ozna, tu siempre tan gentil, seguro que en asturiano las golondrinas deben tener un nombre precioso...
    Precioso, como tus leyendas ,tus poemas, tus il·lustraciones...
    Que los pajaritos te lleven muchos besos.
    M. Roser

    ResponElimina
  14. Amiga Atlàntida, quien fuera pajarillo y surcar el cielo azul...
    Sabes, también dicen que las "orenetes" hacen el nido en las casas de las personas que se quieren...
    Algun año haran nido en tu casa, no podrían encontrar más amor en ningun sitio.
    Te mando un beso colgado del pico de una de estas aves.
    M. Roser

    ResponElimina
  15. Recordo un any que vàrem estar veient la volada primera de les petites orenetes, animades pel anar i venir i el crit dels seus pares. Una a una va emprendre el seu primer vol.

    ResponElimina
  16. El dia que estigui prop d'un niu, em fixaré si les petites orenetes ja han començat a fer alguna volada. Em sembla que deu ser bonic, com si fossin criatures fent les seves primeres passes. M'has fet enveja sana.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. M'ha anat bé llegir el conte i recordar el so de les orenetes que amb el seu xisclet amb transmeten alegria i la sensació de lleugeresa, que m'agrada tant!!
    Gràcies per aquest regal de bon matí.
    Una abraçada i bo cap de setmana.

    ResponElimina
  18. Estic contenta que t'hagi agrada't el conte Montse, les orenetes són uns ocells molt simpàtics. Avui que està plovent les veig passar xisclant, per davant de la finestra. I també és agradable llegir contes.
    Bon cap setmana encara que sigui una mica mullat,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Ah! quins records, el piular de les orenetes, el genolls pelats...
    Ara només contaminació acústica i "pajarus" emprenyant
    I és que no pot ser, amiga Roser

    ResponElimina
  20. Ai sí Gtegori, tens tota la raó, uns records molt bonics, no sé tu, però per a mi, que jugava tot el dia al carrer, els genolls pelats i les esgarrinxades, eren tota una senyal d'identitat...
    Per aquí al meu barri no en tenim d'aquests "pàjarus" emprenyadors, però venen els d'altres barris...
    Un bon cap de setmana que sembla que serà més assoleiat,
    M. Roser

    ResponElimina
  21. Hola Bonica,
    només vinc a dir-te: 1- que et trobo a faltar, i dos que he remenat tot el vlog i no tinc ni idea de perquè no et deixa comentar, et deixo mentrestant aqui m issatges, vens al prat avui?

    ResponElimina
  22. Hola Sandra, gràcies per les teves paraules , a mi també em sap greu no poder accedir al teu blog. De totes maneres ahir amb van dir que ho provés d'una altra manera, a veure si tinc sort. No podré venir perquè ahir em van operar la última cataracta i he de fer un parell de dies de repòs. Em sap greu , espero que hi hagi una altra ocasió. Que us vagi molt bé.
    Petons,
    M.Roser

    ResponElimina
  23. bon dia, increible el teu blog, cada dia mes ple de informació y escrits molt bons, petonets

    ResponElimina
  24. Neus, que no m'ho havies dit a classe!!!

    Maria Roser és fantàstic sentir-te contar contes. El posaré al col·legi per a que t'escolten tots els altres alumnes meus com ja ha fet neus!!!

    ResponElimina
  25. és molt bonic explicar contes, a mi també m'agrada fer-ho amb els meus alumnes, tot i que siguin més grans també en disfruten... jo crec que mai no ens cansem dels relats, és una cosa inherent a l'ésser humà...

    molt bonic M. Roser, et felicito

    ResponElimina
  26. Hola STEVE, m'encanta que t'agradi el meu blog, perquè a mi això de les noves tecnologies em costen bastant, per això només faig un blog per setmana. Així em puc passejar pels jardins tan florits...
    Bona setmana i petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Hola Joana, a mi m'agrada molt explicar contes i és que me n'he fet un tip...Em vaig divertir llegint-lo perquè tenia un espectador de 17 anys i ens escapava el riure als dos!!!
    A veure si els agrada als teus alumnes.
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  28. Tens raó Núria, a tothom li agrada escoltar contes. Jo en tinc un d'editat i l'any passat el vaig anar a explicar a tota una escola, des de p3 fins a 6è (tots junts al pati). I no saps amb quin silenci tant gratificant em van escoltar.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  29. Una pau alegre, aquestes veus.

    ResponElimina
  30. Hola Jordi, sort n'hi ha de les petites alegries...De vegades em diuen que sóc "l'alegria de la huerta"...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  31. Qui no té un conte a la seva vida, i unes orenetes. Magnífic.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  32. Tens raó, Onatges i quant treballes amb nens i nenes, aleshores en tens de tota la fauna i de tots els colors.
    Hi ha contes a la vora del foc i contes a la vora del far.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina