NIT DE SANT JOAN
Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon vi blanc,
la més alegre, la de més insomnis,
la més curta de totes les de l’any.
Dies ha que les colles de vailets
anaven recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.
També llencem en aquesta foguera
allò que durant l’any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angúnies
amb la màgia de la nit de Sant Joan.
Diu una llegenda que la diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat!
M. Roser Algué Vendrells
jajaajaja, ja se prepara sant Joan,foc i fum y molt de cavalls.
ResponEliminapetonets
Molt de compte amb els cavalls. Ma neboda que hi ha estat alguna vegada, diu que és una mica perillós, però molt divertit.Les vegades que hi he estat a l'estiu em sembla impossible que en un lloc que no és molt gran i càpiguen tanta gent amb cavalls pel mig..
ResponEliminaFeliç dia des Be i bon Jaleo,
M. Roser
Hola hermosa, ha sido lindo leerte y conocer sobre esta divertida y alegre tradición... ademas enmarcada con esa linda leyenda sobre los enamorados que salten la llama d ela hoguera juntos.
ResponEliminabesos y gracias por compartir.
M'agrada molt el teu costumari versificat.
ResponEliminaLes coques tenen una pinta...
Sempre m'ha agradat la nit de St. Joan, encara que pateixo molt amb els petars...
ResponEliminaHola amiga Atlàntida. Aquí, el día de Sant Juan es festivo i la noche antes se hace una gran verbena con hogueras , fuegos artificiales, petardos...Pero no en toda España, sólo en Catalunya , Valencia y Mallorca. Que antiguamente eran "els països catalans", o sea los paises catalanes. Ahora són tres comunidades autónomas distintas. Piensa que España está formada por un conjunto de antiguos reinos.
ResponEliminaNo te libras de mis lecciones...
Un besazo para ti.
M. Roser
Mira Pilar, crec que la revetlla s'ho mereix i això que jo només escolto els petards de tot el poble. Com que on visc hi ha molt d'espai, la gent s'aprofita, però he de tancar totes les finestres de la fumerola que fan.
ResponEliminaSort que han dit que demà farà fresqueta...
Petons i bona revetlla,
M. Roser
Jo no puc amb els petards i ahir anant pel carrer en va sonar un de molt gros i el nen es va tapar les orelles i el vaig tenir així espantant un munt d'estona que no volia treures les mans pobret. El vaig haver d'agafar en braços i fer-li entendre que no passava res. Després de fer-li carantoines i tot plegat va i em diu: Mama, els petards a mi m'agraden molt, no em fan por... quins pebrots.
ResponEliminaPetons i que vagi bé.
Jomateixa, a mi m'agraden molt les fogueres, però els petards m'atabalen
ResponEliminaper això no em moc de casa i he d'aguantar mitja nit els sorolls i els fums. Abans era diferent, recordo que m'ho passava molt bé.
Petons,
M. Roser
Pobre el teu nen Gemma, els infants són imprevisibles, pensa que aquí al meu barri ja fa una setmana que peten i segurament ho faran fins a Sant Pere...
ResponEliminaTrobo que un dia passi, tothom s'ha de divertir, però tants dies...
Jo mentre pugui tancar les finestres!!!
Porta'l a veure alguna foguera al nen, li agradarà.
M. Roser
M'agrada el foc, m'agrada la nit i la flama... Veritablement és una nit màgica. Un brindis per la revetlla, i que tota la família bolgaire salti junta el foc...
ResponEliminaDes del far bona vigilia.
onatge
que la noche de San Xuan te conceda toda la paz y felicidad del mundo dulce y sensible poeta, un besin muy grande de esta amiga asturiana admiradora.
ResponEliminaUna vegada més amb les teves paraules m'has fet recordar la meva infantesa, quan anavem a buscar fustes per fer la foguera més gran i a la nit tothom sortia a la fresca, per tirar els petards...(Les bombetes, les bengales, les tires de rascar la pared i poc més, ja que els de molt soroll no m'agradaven, ni m'agraden).
ResponEliminaGràcies per aquests records tan ben exposats!!
Una abraçada molt forta.
Un privilegio para mi recibir tus lecciones, es como viajar a través de lo que me narras, quizá algún día pueda viajar a España y recordare tus lecciones con mucho cariño.
ResponEliminabesos amiga.
Bona revetlla..i bon estiu, fogueres...ja no en fan aqui a Calella...i crec que particularment m'aniria molt bé tenir-ne una ben a prop per podr-hi anar tirant tantes coses d'aquest any...el poder purificador del foc- ja se sap- ;)...i un saltironet a la limon també estaria bé...fare un foc petitet...que no prenguem mal...
ResponEliminaUna forta abraçada M.Roser.
Saltem-la tots, doncs.
ResponEliminaBona revetlla, Roser.
Onatge, a mi m'agrada el foc , la nit i la flama, però no els petards... Com que visc a la part alta del poble
ResponEliminai s'ha posat de moda venir a llençar-los aquí, estic bona part de la nit
tenint espetecs per música ambiental...
Estaria bé això de tots a saltar el foc, ho podem fer amb la imaginació.
Bona revetlla sota la llum del far.
M. Roser
Amiga OZNA, gràcias por tus buenos deseos desde sasturias.
ResponEliminaEn esta noche màgica se realizan muchos sortilegios y dicen que si los haces bien se te conceden deseos...
Acdemàs se recogen hierbas en el campo que luego dicen tienen propiedades curativas, hasta de mal de amores...
Un besin, contadora de leyendas.
M. Roser
Tens raó Montse, els records de la infantesa no s'obliden...
ResponEliminaLes revetlles, sobretot als pobles, eren tot una altra cosa, penso que les meves s'assemblaven molt a les teves...Es feia una sola foguera on hi participava tot el poble, avis pares i quitxalla i ens ho passàvem d'allò més bé. Menjàvem coca i ens passàvem el porró de moscatell, fins i tot les criatures.
Però tot canvia...
Petons i abraçades,
M. Roser
Amiga Atlántida , tu tan zalamera y cariñosa. siempre que necesites alguna información de mi país( o de cualquier otra cosa) que te pueda ser útil, ya lo sabes. Y si algún día te acercas por aquí , no pases de largo, piensa que tienes una amiga a quien visitar.
ResponEliminaBesos tanbién para ti.
M. Roser
Doncs mira Rafael, Aquí a Esplugues encara se'n fan de fogueres, fins i tot porten la flama del Canigó... jo en tinc una bastant a la vora, però no hi vaig
ResponEliminaperquè gairebé es una aventura apropar-t'hi. I com que crec que no tinc massa coses per cremar...Si fas una foguera petiteta no caldrà avisar els bombers i si és vora la mar quin espectacle!!!
Això de fer un saltironet , com dius tu, si que ho trobo a faltar.
Una forta abraçada també per tu i no et descuidis a mitjanit, de demanar un desig.
M. Roser
Si Jordi, ara que encara podem ho hem d'aprofitar...
ResponEliminaA veure si busques dites d'aquestes diades, tu que ets investigador de paraules...
Petons i bona revetlla,
M. Roser
Gracias Roser, lo tendré presente, creo es mas fácil que mis sobrinas viajen hacia allá que yo, pero d igual manera muchas gracias, lo mismo te digo.. cuando el aire del sur acerque tu nave hacia mi hermosa tierra Mexicana recuerda que tienes una amiga que el dará mucho gusto saludarte y recibirte.
ResponEliminaGràcias a ti también Atlàntida, además siempre he pensado que México debe ser una tierra maravillosa, lo que passa que yo soy poco viajera...
ResponEliminaUna vez escribí una obrita de teatro para mis alumnos que trataba de la diversidad. Entre los personajes havia mejicanos, chinos , negritos, gitanos, àrabes...y los que hablaban castellano lo hacían con el acento propio de su país. Recuerdo con especial cariño el personaje de un mejicanito que resultó de lo más simpático...
Muchos besos.
M. Roser
Una bona exposició del que és el dia i les maleses que fa en tots, beneficioses les voldria amb el foc de l'Amor. Anton.
ResponEliminaJo penso que el dia de la revetlla gairebé sempre és el foc de l'amor, perquè ens neteja de les maleses que hem fet durant l'any i com que és una nit màgica, només cal fer algun encanteri perquè la flama també surti del cor.
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Aghhhhhhhhhhh!!! què tard arribe. Espere que ho hages passat molt bé!!!
ResponEliminaA mi m'han tingut una mica segrestada!!!
Ho sent mooooooooooolt!!!
Molt bonic el poema, M Roser
B7s
No et preocupis Joana ,diuen que tots els Sants tenen vuitada...Jo vaig escoltar els petards des de casa, i això que tenia una foguera a prop, però gairebé era una aventura anar-hi,perquè els espetecs et rodegen...
ResponEliminaEspero que el segrest fos agradable.
Una abraçada,
M. Roser