Subscribe:

dimarts, 14 de juny de 2011


TEMPS  DE  PLUJA
 
Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris. Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure  tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...i cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com  quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat  fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors.

24 comentaris:

  1. muchisimas gracias dulce y sensible poeta por mimar nuestros sentidos con tus bellisimas letras, un besin muy muy grande de esta asturiana amiga y admiradora.

    ResponElimina
  2. Es fantàstica la sensació de frescor que hi ha després de la pluja.
    Quina sort que tinguis tan paisatge per a veure. Els que vivim a Barcelona anyorem poder allargar la vista.
    Petons

    ResponElimina
  3. És un text bellíssim, ple de sensibilitat, de bellesa subtil i tendra, senzillament admirable.
    Tornaré a llegir-lo.

    ResponElimina
  4. Fas sebtir ben vius tos els sentiments que brollen pel teu text ple de delicadesa i bellesa.
    Enhorabona!!!

    ResponElimina
  5. Hola Amiga OZNA, tu siempre regalándome los oidos con tus palabras de cariño y de buena amiga, ya sabes que la admiración es recíproca.
    Un besin muy grande va camino de Asturias, igual se tropieza contigo por estos verdes paisajes.
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Ai si, Gemma i si hi ajuntem l'olor de la terra mullada, és tot un plaer.
    Jo visc a prop de Barcelona, a Esplugues, però com que estic al peu de la serra de Collcerola,(on vaig molt a passejar) sembla que
    Barcelona estigui molt lluny. Des de casa veig les muntanyes i el mar, a la llunyania...
    Que no has vist el conte de l'oreneta? i mira que vaig pensar en tu!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Gràcies Jordi no saps el bé que em va alguna injecció de moral, sobretot, darrerament( ho dic pels problemes de la vista).
    A mi , m'agrada més la prosa poètica que els poemes. Tens una idea i deixes que les paraules vagin fluint...Els poemes et condicionen una mica, has de buscar paraules que rimin o que tot plegat tingui un ritme intern. Trobo que no són tan espontanis, i parlo per mi...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Joana entre tots em fareu posar vermella ( mira el que li comento al Jordi). No sé a mi em sembla senzill el que escric, però és el que em fa il·lusió...Pensa que quan em van publicar el primer llibret, tenia molta por de fer el ridícul i quan vaig veure que agradava, no m'ho podia creure...
    gràcies i una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. (pluja) lluvia.. que lindo suena, me gusta tu idioma ¿catalán?... me gustaría estudiarlo pero creo es algo difícil.. en fin ahora dejarme decirte que un bello relato que nos compartes de estos día de lluvia, acompañados de lindas imágenes, que manera tienes de sentir y vivir estos tiempos de lluvia,¡hermoso!
    besos amiga mía.

    ResponElimina
  10. Hola Amiga Atlàntida, me gusta que te agraden mis relatos. Estuvo lloviendo varios dias y ya apetecía ver un poco de sol. Además el paisaje está muy limpio.
    Si que es bonito el catalán y no es más difícil de aprender que qualquier otra lengua románica. El principal problema es que hay algun sonido que no existe en castellano. Por ejemplo la j de pluja, tu la dirías como la de pijama. És uno de los sonidos que no existen en mi idioma. Si ecuchaste el cuento traducido de la "oreneta" sale la palabra jirafa, pués este es el sonido catalán de la j .
    Has visto, ya te expliqué la lección de hoy, es que el oficio tira mucho.
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  11. M'has fet venir ganes de ser el cargol de la fotografia i resseguir a poc a poc tota la bellesa qeu descrius, que veus i vius...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. La natura ens fa regals bonics. El que descric el que veig i el que visc en són un bon exemple. Si fossis el cargol, segur que també ho podries descriure, veure i viure. Només hi hauries de posar la teva sensibilitat. Potser fent algun encanteri...
    No sé si des del far veus la lluna, ara n'hi ha més o menys una quarta part que ja es pot veure i és molt brillant. No te la perdis quan es vegi tota. Serà, tot un espectacle.
    Petons de lluna,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Plora la nuvolada
    degotall de bens
    Alliçona't de bellesa
    i prepara el farcell
    i camina dins l'ànima
    paisatge que el tens
    assaonat de fantasia:
    dilecte color verd.
    ....... Anton

    ResponElimina
  14. Sortosament, amiga Roser, el temps de pluja ja ha passat i ja ha arribat la calor.
    Despullem-nos i gaudim de... bé, que cadascú gaudeixi del què vulgui.


    bon estiu

    ResponElimina
  15. Quina sensació més bona la de despres de la pluja quan tot queda fresc i amb aquella olor de terra mullada!!...M'ha agradat aquesta descripció.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. És curiós , quan plora la nuvolada, la natura s'embelleix...i guardem dins l'ànima la fantasia del paisatge,amb tots els seus colors...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Amic Gregori, que arribi la calor pot ser bo o no, després ens en queixarem. Es clar que els nudistes ho deuen agrair, no sé perquè em fa l'afecte que ho ets o t'agradaria ser-ho...i per què no!!!
    Bon sol amb morenor integral.
    M. Roser

    ResponElimina
  18. Tens raó Montse, la natura és tan agraïda que si la tractem bé ,de tant en tant ens fa uns regals fantàstics.
    D'aquells que et donen pau i serenor si els sabem apreciar...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. y si veo por lo que comentas sobre los sonidos que es dificil de aprender el idioma, pero con deseos muchos deseos de aprender aunque sea paso a pasito ... tal ves se pueda lograr algo.
    gracias amiga.

    ResponElimina
  20. Amiga Atlàntida, dicen que quien algo quiere, algo le cuesta. No hay idiomas muy fáciles, pero siempre depende del interés o del esfuerzo que se haga para aprender...
    Tu eres una persona que tiene curiosidad por las cosas y esto es siempre un primer paso.
    Un abrazo muy sincero.
    M. Roser

    ResponElimina
  21. "...Entonces todo se transforma, es como cuando después de una noche oscura, abres la ventana y de repente, te das cuenta que ya es de día..."
    Hola querida amiga, justo hoy día he despertado de una noche terrible y esperaba con ansias que amaneciera y para remate empezó a llover, no sabes cómo me sienta tu post a mi estado de ánimo de este momento, pero tienes razón voy a pintar mi mundo de color y de música, un gran baño, perfume y voila!!! La vida continúa. Espero amiga querida que todo esté bien con tus ojitos.

    ResponElimina
  22. Amiga Orianna, cada vez que apareces en mi blog,( después pasaré por el tuyo) tengo una gran alegria. Veo que los ànimos no están del todo bien,...menos mal que en mi post ya no llueve i salió el arcoiris. Si te he ayudado a que te sientas un poco mejor, me doy por satisfecha. Te mandaré un correo i te cuento...
    Un beso grande con chispitas de colores.
    M. Roser

    ResponElimina
  23. hola como estas?
    pasaba a saludarte! te dejo
    un fuerte abrazo!

    ResponElimina
  24. Gràcias por pasar a saludarme Allek,
    aquí con un poco de calorcito pues ya empieza el verano, supongo que donde estás tu empieza el fresquito...
    Besos.
    M. Roser

    ResponElimina