Subscribe:

dimarts, 31 de maig de 2011

LLUNA

Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s’adormen
.




En la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats
.




M. Roser Algué Vendrells

Ho sento molt però fa dies que no puc entrar a alguns blogs per posar comentaris, espero que s'arregli aviat!!!

33 comentaris:

  1. ui, seré la primera.
    Al meu nen li agrada molt la lluna. Li vaig fer un llibre que en parlava amb les fases llunars, els astronautes, els seus cràters i mars... encara em demana que li llegeixi tot i que se'l sap de memòria... o se'm fa astronàuta o llunàtic, no ho sé.
    Petons

    ResponElimina
  2. Són haikús de lluna,
    picarols de plata
    al meu pensament.

    M'agrada la lluna que ens descrius.

    Una abraçada, M. Roser.

    ResponElimina
  3. Fanalet.

    Sota la lluna,
    els meus ulls,
    color de mar
    brillan mentre
    bressolen les ones
    daurades dels teus cabells
    fins que t'adorms...



    Que bonics M.Roser...:)

    ResponElimina
  4. Dons si, mira, has estat la primera, em sembla que ja no tornaran a sortir més els posts quan faci les proves...El meu "ajudant", m'ha dit que si no podia posar comentaris, no era problema meu ,sinó dels altres blogs, que de vegades van massa carregats. O sigui que estic igual...
    Si li agrada la lluna, el teu serà un nen sensible;els testos s'assemblesn a les olles...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Gràcies Pilar, per aquest comentari-poema tan bonic. Jo dic que el meu,és un poema de sentit comú...nomes cal mirar la lluna i veure que passa, això sí, hem de ser bons observadors...
    Pilar, aquesta setmana rebràs el conte, ja he trobat qui me'l copiï.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Rafael, m'has deixat corpresa...a més amb la música de fons de les llàgrimes de primavera que cauen del cel tot el vespre...
    Quina meravella de poema,tan dolç i tendre...Saps, a mi els teus ulls em sembla que són sempre de color de mar, encara que no estiguin sota la lluna...
    Bona nit,
    M. Roser
    ---------
    No puc posar comentaris al teu blog mira si tens alguna cosa que no rutlla...aquest blog el vas veure, per un error meu que ja l'he solucionat.

    ResponElimina
  7. Una fa el que pot Magazine, gràcies i bona nit.
    M. Roser

    ResponElimina
  8. muchisimas gracias dulce poeta por acariciar nuestros sentidos con tan bellisimas y magicas letras, un besin muy muy grande de esta asturiana amiga y admiradora.

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt aquesta imatge que m'has fet imaginar de la lluna i les estrelles reflectides sobre el mar!!...
    No hi ha com ser poeta per trobar les paraules més boniques per fer-nos somiar per un moment.

    ResponElimina
  10. Senzill senzill la lluna,
    braçalets d'or ja em bressen.

    ResponElimina
  11. Amiga Ozna, muchas grácias por tus siempre amables palabras. Durante unos días tu blog no me dejaba poner comentarios, pero veo que ya pude entrar. Espero que te gustara mi regalito, el poema de Unamuno a su primer nieto...
    Muchos besos de tu amiga catalana.
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Hola Montse, una fa el que pot...que tampoc és massa. A mi m'encanten les teves fotos fixant-he en els detalls més bonics. Jo en aquest tema sóc una mica desastre.( Jo les baixo d'Internet)
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Jordi, no et coneixia com a poeta, tens cops amagats eh?
    Per fi sembla que puc tornar a posar-te comentaris al blog...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  14. M'encanta el ritme que té el poema, és molt tranquilet, com un bressol.
    Gràcies per haver passat, a mi també m'agradat fer la entrevista :D. B7s!!

    ResponElimina
  15. També m'agrada el haikú de Pilar i el poema de Rafael

    ResponElimina
  16. Gràcies Neus, m'agrada molt quan em posen un poema per comentari...
    Petons, i continua amb les entrevistes.
    M. Roser

    ResponElimina
  17. És el teu vers
    bressol de nits de lluna;
    l'alba del dia.

    Molt bonic Maria Roser. Veig que feu bona lliga Neus i tu i m'encanta!!! T'he traduït la cançó de Cohen als comentaris del teler!!!

    B7s

    ResponElimina
  18. Hola Joana, els teus haikús si que són bonics...La Neus em recorda les i els ex-alumnes que feien poemes. Una vegada una nena me'n va fer un per mi i va guanyar un dels premis ANTAVIANA. Deia:

    La rosa és com tu,
    quan em dones un petó
    i tanques els ulls.
    I l'olor que fas ,
    és com la pluja al camp.

    Gràcies per traduir-me la lletra, jo era de francès...ara ho miraré.
    Un peto,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Suposo que el meu és un dels que no pots deixar comentaris. Prova fer-ho per Nom/URL o com anònim signant al final. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  20. És veritat Joan Josep, el teu blog és un dels que no em deixa posar comentaris...probaré això que em dius, tot i que no sé si en sabré...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  21. La lluna es una gran inspiradora de poetes.
    Amb els teus i els dels teus amics que comenten queda clar.

    ResponElimina
  22. I tant Imma, a mi m'agrada molt mirar la lluna encara que sembli una mica cursi...
    La veritat és que algun dels comentaris que m'han fet, són molt romàntics i m'han fet molta il·lusió...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. La lluna sempre ens ofereix imatges poètiques i les estrelles ens donen el peu de foto


    bon cap de setmana

    ResponElimina
  24. I tant Gregori, només les hem de saber veure i traduir els peus de fotos d' estrelles, en paraules
    que facin somniar a qui les llegeixi.
    Bon cap de setmana també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  25. Hermoso poema breve, me encantaron estos versos...
    Cuando la luna llena
    brilla sobre el mar,
    las estrellas se duermen.
    al leer se dibujo en mi mente una divina imagen de estrellas somnolientas y otras dormidas.
    y no se que esta sucediendo con las visitas a los blogs,si me han comentado de algunos problemas para entrar a dejar comentarios.
    ojala pronto se arregle el problema.
    te dejo mi saludo y un enorme abrazo va en camino cruzando el océano.

    ResponElimina
  26. Hola Atlàntida veo que te gustó mi poemita, algun otro parecido tengo guadado, también pequeñito. Más adelante lo pondré.
    Pues fíjate que no puedo poner comentarios en siete blogs y como nadie te dice nada no sabes el porque. A mi me sabe mal, igual la gente piensa que me olvidé...
    Un abrazo muy fuerte va para Méjico lindo.
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Quan la lluna el besa
    s'emmiralla el mar.
    Les estrelles espetuguen
    petons dolcets de Pau.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  28. Potser perquè sóc llunàtic, m'has deixat sense paraules, estic enlluernat de bellesa...

    Des del far bona lluna.
    onatge

    ResponElimina
  29. LLuna, mar, estrelles , petons dolços...què més es pot demanar per fer un poema amb tots els ets i uts?
    Petons també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  30. No crec pas que siguis llunàtic, però si que t'agrada mirar la lluna perquè ets una persona sensible...i, és clar, ara estàs enlluernat perquè els meus versets te la recorden.
    SOS.Segueixò sense poder posar comentaris als teus blogs i ni tots els cosos celestes m'ajuden, i mira que ho intento cada dia...
    Un petó amb un raig de lluna, vola cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  31. No se que sucede con los blogs, y no tengo idea de como poder hacer para que no haya mas problema para dejar los comentarios.
    que pena, porque me encanta tener noticias tuyas y recibir tu calidez a través de tus palabras.
    un beso enorme.

    ResponElimina
  32. Amiga Atlántida, yo he tenido muchos problemas, pero ultimamente veo que se va normalizando. Supongo que somos tantos los que usamos esta tecnologia, que al final Bloguer ya no puede con todos nosotros...
    Ya sabes que para mi también es un placer leerte.
    Muchos besos.
    M. Roser

    ResponElimina