Voldria ser la pluja,
que amara amb gotes de plata
la teva pell.
Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses
d’un bell jardí.
Voldria ser la llàgrima,
que et rellisca suaument cara avall
quan estàs trist.
Voldria ser un petó tendre i dolç,
per posar-me en els teus llavis
quan et sents sol.
Voldria ser el teu somni,
perquè quan et desvetllis de matinada
pensis en mi.
M. Roser Algué Vendrells
Volem tantes coses que, sovint, aconseguint-ne una ens hauriem de donar per satisfets. O no.
ResponEliminaAi sí Gregori, però per demanar que no quedi...somniar és gratis i de vegades és l'únic que tenim a l'abast.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Un tierno y hermoso deseo de ser... partes de un todo en el ser mas amado de tu vida.
ResponEliminabellisimo poema llenito de amor.
besitos amiga linda.
eres más que eso amiga y admirada amiga , eres la dulce, sensible y magna Poeta que acaricia nuestros sentidos con tus bellisimas letras, esta asturiana amiga y admiradora te da infinitas gracias y te manda un besin muy muy grande.
ResponEliminaMolt bonic.
ResponEliminaTot aniria millor al món si sabéssim dir coses maques a les persones que estimem.
Petons
Hola Atlántida, creo que es el poema más romántico que tengo...
ResponEliminaY aunque no consigas las cosas, siempre es lindo soñar.
Muchos besos también para ti.
M. Roser
Amiga OZNA, me vas a sacar los colores( és que soy un poco tímida).
ResponEliminaOjalá mis sencillos poemas puedan aumentar sensibilidades y si ayudan a alguien a ver la vida de una forma bonita y a sentirse mejor, ya estoy contenta.
Espero que nos sigas regalando tus preciosas leyendas y te mando muchos besos grandes y cariñosos como tu.
M. Roser
Hola Gemma, una vegada un amic poeta em va dir: "es el poema que jo hauria volgut escriure".N'estic molt contenta, perquè una gran rapsoda , amiga meva, me'l va recitar a Catalunya Ràdio...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Bon vespre
ResponEliminasalut i forsa desde la illa petita.
cerca per google el nom de esteve gallardo......riuras segur!!
Hola STEVE, si la consequència de buscar el teu nom al google, és que em faré un tip de riure, me n'hi vaig corrents, que diuen que és molt saludable...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Ha,ha,ha!!!Apa STEVE, que callat que t'ho tenies...ets senador de l'estat d' Arizona pel partit demócrata!!! Quines casualitats té la vida, però no t'ho perdis, jo també vaig néixer un 25 d'octubre
ResponElimina(no et dic de quin any)com tu.
Salut i bon humor,
M. Roser
Voldria ser comla pluja que es perd sobre la mar i entre gotetes de rosada arribar a l'horitzó del teu pensament.
ResponEliminaMolt bonic!!!
Enhorabona!!!
Hola Iris.Gràcies per les teves paraules,de vegades voldriem ser moltes coses, però ens conformem en somniar-ho...
ResponEliminaNo acostumo a fer poemes amorosos, però algun en tinc. Ja has acabat la promoció del Besllum? Suposo que t'ho has passat molt bé, però de vegades es fa una mica pesat...
M'agrdaria enviar-te una còpia del primer llibret que em van editar, però m'hauries de dir com fer-ho. No és de poemes i és molt senzill,vull dir de vocabulari planer, però tothom que l'ha llegit( i alguns d'ells escriptors de renom) em diu que està molt ben escrit i es llegeix en un tres i no res.
Una abraçada,
M. Roser
Precioses les imatges que evoques amb els teus versos. Et permeten assaborir el sabor de l'enamorament.
ResponEliminaUna abraçada, dona sensible.
Hola Pilar, durant un temps escribia coses així de nostàlgiques...algunes eren reals i d'altres l'expressió d'algun somni.
ResponEliminaFins i tot els tinc editats, però ja fa temps que es van exhaurir i com que l'editorial va tancar...Ara els trec a fer un vol perquè els i toqui una mica l'aire.
Una abraçada també per a tu,
M. Roser
Fas uns versos molt bonics, Mª Roser, gràcies per ser tan bona amb mi desde la primera visita. T'envie una abraçada ben forta! :D i petonets!!
ResponEliminaGràcies a tu Neus per ser una noia sensible. No perdis mai la capacitat d'observar les coses, perquè això et permetrà interioritzar molts sentiments poètics, que després podràs transmetre als altres.
ResponEliminaUn petó,
M. Roser
SEGUR QUE PAS PER SA WEB......... GRACIES PER ES TEUS COMENTARIS
ResponEliminaPETONS
De res STEVE, espero que sa web et sigui útil i puguis anar fent camins de flors i jo mi pugui passejar...
ResponEliminaptons,
M. Roser
Només tu...
ResponEliminaTu ets la pluja
que arriba als sembrats
llaurats profundament,
la rosada que du el vent
i qui treu les espines
de la rosa...,
la llàgrima que
fertilitza l’ànima,
la besada que calma
la ferida dels llavis,
la realitat en temps
de somni...
Des del far amb títol.
onatge
Ai Onatge, el poema és un regal per mi? L'he llegit tres o quatre vegades i és tot un "subidón" d'autoestima( que de tant en tant ja em convé).Ja m'agradaria ser tot això, però la meva autodefinició és més humil...Moltes gràcies.
ResponEliminaUna forta abraçada i un petó que volen, en somnis, fins el far.
M. Roser
Els teus poemes són un "bouquet" de flors que, si són fresques, fan aroma tendre. I si són seques, tenen aquell deliciós color de rosa suau, on solem descansar la mirada.
ResponEliminaMoltes gràcies Olga, un comentari preciós...darrerament em tireu moltes floretes (potser m'ho creuré) i estic contenta i de més bon humor.
ResponEliminaLes dues metàfores m'agraden molt...
Una Abraçada,
M. Roser
Què ben compaginades les teves paraules amb les imatges!!
ResponEliminaM'ha agradat molt!!
Una abraçada.