Subscribe:

dilluns, 2 de maig del 2011

EL GROC DE LES GINESTERES



Aquest cap de setmana he anat a fer un tomb per Collcerola. La muntanya és ara tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa , lila, blau, taronja, vermell i , sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I m'han vinvgut a la memòria aquests versos d'en Maragall:


"La ginesta altra vegada, / la ginesta amb tanta olor/

és la meva enamorada, / que ve al temps de la calor...

Jo tinc un senzill poema que en parla de la ginesta.

La ginesta és de les plantes
silvestres, la de més flaire,
segons cada hora del dia
fa una sentor apropiada.

Al matí, després de l’alba,
fa olor de claror que neix
i us encomana energia
a mida que el nou jorn creix.

Pel ressol, cap a la tarda,
fa olor de fer migdiada
i us estireu sota un arbre
fixant al cel la mirada;

Veient els núvols passar
imagineu mil figures,
figures de sucre i nata,
de dolços i confitures.

Sol ponent, a l’hora baixa,
fa olor de trobar el camí
que us durà cap a la llar,
que heu deixat de bon matí.

I si mireu endarrera

veureu tots els camps daurats,
del
groc de les ginesteres,
que us ha deixat
perfumats.



M. Roser Algué Vendrells

21 comentaris:

  1. És molt maca la ginesta.
    He recordat el poema d'Espriu que va musicar Raimon: Inici del càntic:

    Ara digueu: "La ginesta floreix,
    arreu als camps hi ha vermell de roselles.
    Amb nova falç comencem a segar
    el blat madur i, amb ell, les males herbes."
    M'agrada força en Raimon.

    Aquest cap de setmana hagués hagut d'anar a la muntanya enlloc de la platja... ai

    Molt bonic el poema.

    ResponElimina
  2. A quina hora has vist el post? Jo estava intentant configurar-lo i he hagut de marxar. He pensat, el guardaré a l'esborrany i ja l'acabaré després, però es veu que no se m'ha guardat i s'ha editat tal com estava i ,és clar, t'has trobat amb un desastre (quina vergonya)...
    I el final:
    Ara digueu: Nosaltres escoltem
    les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
    Ara digueu: " Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".
    Potser aquest cap de setmana...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Doncs mira, el meu comentari es de cap a les quatre, serà llavors quan l'he vist. Ara que ho dius sí que està més maco ara, però no m'havia fixat massa en la configuració. És que això de Blogger va fatal.

    Una pregunta, no em vas dir fa no gaire que m'enviaves un email d'alguna cosa? És que no he rebut res i com que em sembla que hotmail també fa el que li dona la gana, no sé si me'l vas tornar a enviar i segueixo sense rebre'l.

    Salutacions,
    Gemma

    ResponElimina
  4. nuchisimas gracias te da esta asturiana por concedernos el honor de sumergir nuestra alma en el dulce manantial de tus bellisimas letras,un besin muy muy grande magna y sensible poeta.

    ResponElimina
  5. Muchas gracias por tus palabras OZNA, eres un amor.
    Creo que hacemos un intercambio de sensibilidades y esto siempre es bueno. Tu post de las abuelas me llegó al alma.
    Un beso.
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Ah! la ginesta, records d'infantesa quan els meus pares em portaven a berenar a Bellaterra
    "le daré verde a los pinos i amarillo a la genista" em sembla que en Serrat ho deia així

    amunt i crits!

    ResponElimina
  7. Sólo "interesante", eres hombre de pocas palabras...voy a visitar tu blog a ver si con un adjetivo lo puedo definir.
    Felices sueños
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Cercadel mar, porquè yo
    nací en el Mediterràneo.
    molt bonica cançó...
    Aquests dies Collserola n'està plena a vesar. Ah, i no sabia que tu també habies sigut petit!!!
    Amunt ,crits i visca el Barça.
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Quin poema més bonic, M. Roser.
    La ginesta és una magnífica companyia a totes hores.
    Abans d'ahir, conduint per una carretera menuda i amb molts revolts, vaig obrir la finestra perquè me n'arribés l'aroma!
    I em va arribar! I tant que em va arribar!
    Un somriure groc!

    ResponElimina
  10. És veritat Fanalet, hi ha flors que només són boniques, però la ginesta pot presumir de ser preciosa i de regalar-nos la seva olor tan intensa. I vagis allà on vagis, aquesta època, sempre t'acompanya i aquest any abans, pel bon temps que ha fet...
    Una abraçada, i bona nit.
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Tu paseo debió ser todo un regalo para tus ojos y tu olfato, en medio de tanta variedad de flores, sabes amiga no conocía esta flor tan bella y con un color amarillo tan intenso,te agradezco nos compartas estas bellezas que acarician el alma y los sentidos, y el poema hermoso como es que la flor da su aroma diferente según la hora del día divino.
    Roser amiga tu compañia en mi blog es como un abrazo a mi alma, por favor no te alejes.
    un beso enorme a tu corazón

    ResponElimina
  12. Hola Atlántida, cada uno de tus comentarios es como un soplo de
    aire fresco que me alegra el día...
    I pensar que este airecillo viene de tan lejos, me hace feliz. A mi me gusta leer tus vivencias escritas con tanto sentimiento y me siento también muy cerca de ti, por tu confiança.
    Mil besos para ti.
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Quina alegria transmet la Natura quan et passeges per algun indret on si veu la ginesta!!
    Gracies per recordar-me aquesta bona sensació!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Hola Montse, t'asseguro que aquests dies a qualsevol turonet n'hi trobes de ginesta. I és d'aquelles flors que abans de veure-la, ja et regala el seu aroma intens. De vegades a Collcerola n'hi ha tanta, que si vas per algun caminet, quedes envoltada de groc...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  15. Les flors petites, i grogues, una sentor que et gronxa, generosa com tu.
    Gràcies pels teus comentaris, ets un sol!

    Empar

    ResponElimina
  16. Gràcies a tu per les teves paraules Empar. Les coses petites solen ser importants, el mateix passa amb les flors...
    Jo intento que els meus comentaris s'apropin al significat del text...
    Una abraçada amb aroma i color de ginesta,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. És preciosa la flor de la ginesta i adormidors els seus aromes que s'escampen arreu en aquestes dates.
    La poesia, que cal-lifiques de humil, llueix i resplendeix com la flor.

    El teu blog continua sense actualitzar-se en el meu.

    Petons!

    ResponElimina
  18. Hola Pilar,si que té un aroma intens la ginesta, fins i tot un dia gairebé em vaig marejar, passejant envoltada de tant de perfum... A mi els meus poemes em semblen senzills, perquè faig servir un llenguatge molt planer i no tenen gaire tècnica, però veig que agraden a molta gent...
    No entenc això del blog, ja que ningú més m'ho ha dit. No sé quin pot ser el problema, ja ho preguntaré.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Amb el teu permís... em guardo el poema per al blog. M'ha encantat.

    Besadetes

    ResponElimina
  20. Amb el meu permís i sense també. Em fa feliç que t'agradin els meus poemes...
    Besadetes amb olor de ginesta,
    M. Roser

    ResponElimina