Subscribe:

dissabte, 23 d’abril de 2011

LA PASQUA I LA LLUNA


No fa gaires dies vaig escoltar una conversa sobre la data de la Pasqua. La gent no entenia com cada any és un dia diferent, al contrari que les altres festes. Com que jo devia posar cara de saber-ho, m'ho van preguntar. Els ho vaig explicar i he pensat que potser a algú li podria interesar, perquè he parlat amb moltes persones i em diuen que no en tenen ni idea.

El cicle de la lluna dura uns 28 dies amb quatre fases: lluna nova , quart creixent , lluna plena ( o vella) i quart minvant, que és el que tarda en donar una volta completa a la Terra. Doncs bé, la Pasqua cada any és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera, que normalment s'escau entre el 22 de març i el 25 d'abril.

Per exemple, aquest any la Pasqua diem que és molt alta, perquè la primera lluna plena de primavera ha estat el dilluns 18 d'abril i la Pasqua , el diumenge sobre , o sigui el 24 d'abril.
En canvi, l'any passat, la Pasqua era més baixa, perquè la primera lluna plena de primavera va ser el dimarts 3o de març , i Pasqua el diumenge sobre , o sigui el 4 d'abril. Com a conseqüència d'això cada any, per Setmana Santa, sabem que podem admirar una fantàstica lluna plena, sempre que no estigui núvol, és clar.


No sé si m'he explicat bé, però ja veieu que la lluna és la culpable d'aquests canvis. Per això també gairebé cada any, el temps que fa és semblant. Es questió de mirar les llunes del calendari...

M. Roser Algué Vendrells

16 comentaris:

  1. No en tenia ni remota idea gràcies per l'explicació molt interessant.

    ResponElimina
  2. Sempre és bo que compartim les coses que sabem, segur que jo també en puc aprendre moltes.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. INTERESANT COMPARTIR POEMAS PRIVATS
    DE LLIBERTAT
    PETONS

    ResponElimina
  4. Ai la lluna, que sembla tan tranquil·la i va fent i desfent malifetes al cor dels seus admiradors!!!
    ës broma, eh!!!
    Moltes gràcies per la teua explicació tan detallada, ajuda a entendre aquest cicle.
    Molt b7s i gràcies per la teua adquisició. ja em diràs que et sembla més endavant!!!

    ResponElimina
  5. Ja em diràs STEVE, quin mal pot fer la poesia perquè l'hagin de tenir presonera...
    Me'n sé algun de memòria, d'una sèrie que es diu "Cuartetos del transeunte":
    -Jo pensé que el rosal, agradecido,
    -se llenaba de rosas para ti solamente,
    -i hoy florece de nuevo, después que tu te has ido
    -i esto és casi tan triste, como que estés ausente.
    N'hi hs un de molt semblant que El poema del adiós, que és El poema del renunciamiento, ja te'l faré arribar...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Si ja ho diuen que la lluna és voluble...
    Quan l'he repassat he pensat:-sembla que ho estigui explicant als meus alumnes.(deformació professional)
    No et preocupis que quan l'hagi llegit et faré la "crítica".
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Np estaba enterada de como esta relacionada la luna con los dias de pascua, gracias por dejar tu aporte compartiendo con nosotros.
    un besito miq uerida amiga, me cuentas que comes como pajarito, bueno te digo que yo no como mucho pero si que me encanta comer tacos jijiji, confieso mi pecado.
    un beso amiga.

    ResponElimina
  8. A mi me gusta mucho explicar cosas que me parecen interessantes cuando veo que la gente las desconoce. Supongo que es por mi profesión.
    I si, yo como igual que un pajarito, però miro mucho la calidad, es que soy menudita...
    Un beso también para ti con reflejos de luna.
    M. Roser

    ResponElimina
  9. La veritat és que no coneixia aquesta explicació i m'ha semblat molt interessant!!
    Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Hola Montse, quant de temps, encantada de retrobar-te.Espero que hagis passat un dia el més feliç possible.
    Has vist? jo hasta des del blog he de fer pedagogia, això és deformació professional noia...
    Penso que està bé que compartim coses.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Ja ho deia Julieta: Ah, no jures por la luna, esa inconstante que cada mes cambia en su esfera, no sea que tu amor resulte tan variable.

    M. Roser, aquest post no es va actualitzar al meu blog. He entrat pensant que feia molts dies que no actualitzaves i l'he trobat.
    gràcies!

    ResponElimina
  12. Ja t'havia trobat a faltar (també a d'altres companys)...no sé que passa amb els blogs darrerament
    que van com volen. Jo, normalment poso un post per setmana que per mi ja és molt...
    La Julieta era molt sàbia!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. bellisima explicación nos regalas, esta asturiana sin esperar ser molestia se queda en tu magica morada, un besin muy grande.

    ResponElimina
  14. Hola OZNA-OZNA, encantada de tenerte en mi morada y gràcias por lo de màgica...Te recibo con un gran abrazo i ya me passaré por tu casita.
    M. Roser

    ResponElimina
  15. La lluna, sempre distant,
    la lluna, sempre plorant,
    sobre el món es fa de plata
    però sempre és un engany.

    ResponElimina
  16. Bonica quarteta, la lluna...perquè serà que diem que ens enganya, però no podem evitar la seva màgica influència ( hi ha més d'un llunàtic/a)...si fins i tot el mar intenta enfilarse cel amunt per acaronar-la!!! no en té prou de veure-la reflectida en les seves aigües...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina