Subscribe:

dimarts, 12 d’abril del 2011

UNES ALTRES ROSES

Per sant Jordi cada any podem veure escrits arreu, els mateixos poemes sobre les roses... Jo m’he dedicat a buscar roses literàries diferents de les de sempre. Aquí en teniu una petit ramell.


 



DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA...


Diuen: la mar és trista. Quin trepig


fa cada onada, quan s'esberla!


I veig una mar trista, però, al mig,


tu, com una perla.



Diuen: la terra és trista.


Quin trepig fa cada fulla! Mig no gosa.


I veig la terra trista, però, al mig,


tu, com una rosa.


Marià Manent



Poema inèdit de Josep M. De Segarra dedicat a una amiga de la infància.


Era infantil, Maria, nostra sang,


en aquell temps de violetes fines, i


d’esbarzers en flor dins el barranc,


i avui, Maria, hem conegut espines,


i hem conegut el cabell blanc.



Però jo sé que encara et dura la rosa,


que, en el pit de criatura, et vas posar rient...



La rosa encara en el teu pit reposa


i pinta agudament de blanc


i rosa el teu passat i el teu present:


La llum on se’t fa viu el pensament.


Agustí Vilar



QUATRE COSES


M'abelleixen quatre coses:


—qui prou les sabrà lloar?—


El sol que bada les roses,


l'aigua que les fa brostar,


la rosada que les mulla


i el vent que les esfulla


per no veure-les secar.


Maria Antònia Salvà



EL POEMA, Potser si…


Una rosa?


Poca cosa.


Si voleu, una flor més


que ha deixat de ser poncella,


obre el calze, s’ esbadella,


i és desfullarà després.



Una rosa!


Poca cosa?


Potser si… parlant en prosa.


Martí Dot





M. Roser Algué Vendrells

28 comentaris:

  1. Un ramell preciós, M. Roser. L'aroma que m'ha deixat és del millor dels perfums.
    El llenguatge de les roses és molt variat, en el teu apunt.
    Bona tria!

    ResponElimina
  2. Pilar estava una mica cansada de sentir sempre els mateixos poemes
    sobre les roses...i encara n'he trobat més. De roses n'hi ha de tan boniques i tan diferents.
    Estic "intentant" fer un vídeo per la setmana vinent...a veure què passarà. probaré de enviar-te algun conte llegit, passat festes.
    Ah, i em segueix costant entrar al teu blog...
    Una abraçada amb olor de roses,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Si que n'hi ha de poemes sobre roses. Són molt macos.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. Pensa que n'he trobat més, però no sé per què sempre s'utilitzen els mateixos.
    He volgut treure aquestes roses al jardí, cal que els toqui l'aire i el sol de la primavera.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. La de Maria Antònia Salvà és preciosa, com totes les roses!

    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Si que ho és de bonica. Jo no en coneixia cap d'aquestes i trobo que de tant en tant, s'ha de canviar el repertori...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. te regalo una rosa, la encontre en el camino, no se si esta desnuda o tiene un solo vestido... Bueno Juan Luis Guerra te dejo la suya tb, y haber si se me ocurre algo ami...
    Cosa rara es el amor
    que moviendo tantas cosas
    adormece el corazon
    entre petalos de rosas...

    Bueno te gusto? espro que si, me gusto leerte hoy, tengo un dia malo no peor... asiqeu el aroma de todas estas rosas creo que me serviran para embriagar un pokito mi alma de dulzura esta mañana...
    besotes

    ResponElimina
  8. Molt bona tria de poemes rosats. M'ha agradat especialment l'últim, el de Martí Dot

    bona primavera tingui, sra. Algué

    ResponElimina
  9. Un gran pomell, Roser,
    i gràcies per oferir-nos-les,
    tan fresques i vives
    com el primer dia.

    ResponElimina
  10. N'he trobat algun altre, però hi he posat els que m'han semblats més bonics. Em sembla que el de Martí Dot té relació amb la festa de les roses de S. Feliu de Llobregat.
    Bona primavera també, senyor Gregori!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  11. De res, Jordi, potser encara us en regalaré alguna més( la llàstima és que no podeu sentir l'olor que fan)...és que estic intentant fer un vídeo amb aquests poemes i no sé com anirà!!!
    Una abraçada primaveral,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Mónica, eres un cielo...la canción de Juan Luis Guerra és muy bonita , pero no le hace sombra para nada a tu lindo poema...I lo bien que dormirá este corazón entre pétalos de rosa... es que el amor hace maravillas.
    Me gusta pensar que mis rosas han hecho que tengas un dia menos malo.
    Yo, ultimamente, también los he tenido unb poco chungos, pero tus poemas me han alegrado este dia de abril.
    I te voy a regalar un pedacito de un poema larrrrgo, que aprendí de chiquitita:
    Mariposa vigorosa,
    rica en tintes y en donaire
    ¿què haces tu de rosa en rosa,
    de qué vives en el aire?
    Yo de flores y de olores
    y de espuma de la fuente
    y del sol resplandeciente
    que me viste de colores...
    Besos y abrazos con perfume de rosas.
    M. Roser

    ResponElimina
  13. jajja me encanto señora, muchismas gracias, el dia despues de todo no fue tan malo y como ya se termina que mejor que con ese poemita tan tierno y dulze qe me has dejado... gracias y me robaste una sonrisa, eres una genia,
    besitos

    ResponElimina
  14. Deja de ser un tienro capullo, para regalar su belleza e impregnar con su aroma su entorno.
    bello leerte.
    se me antoja rgalarte un enorme y aromatico ramo de rosas blancas y amarillas ademas de un gran abrazo.

    ResponElimina
  15. Gracias Atlántida, las rosas son una de las flores más apreciadas por su gran variedad y belleza. No se si sabes que aquí en Catalunya ( y últimamente en otros lugares), el dia de Sant Jordi,el 23 de abril,la gente regala rosas a las personas queridas. Es bonito ver las calles llenas de personas que pasean y presumen de rosas regaladas.
    Gracias por tu regalo, el viento, que hoy sopla un poco fuerte, me traerá su aroma. Y a mi me apetece regalarte un ramo de rosas de color rosa...A ver si los aromas se cruzan por el camino.
    Besos.
    M. Roser

    ResponElimina
  16. Molt bonic recull.
    I més per haver triat dos poetes de Sant Feliu de LLobregat. El Martí Dot que és de Sant Feliu, i dona nom al premi de poemes per joves, però no és el mateix Dot que era roserista i també de Sant Feliu.
    I Agustí Vilar també és un poeta que ha estat professor de Català i fill de Sant Feliu.

    ResponElimina
  17. Bona idea, M. Roser, està molt interessant aquesta recerca que has fet i que ens has oferit, gràcies. Que tinguis un bon Sant Jordi i unes bones vacances!

    ResponElimina
  18. Hola Imma, Espero que la presentació del llibre anés bé. M'agués agradat venir però tothom estava ocupat i és clar, com que m'han hagut d'acompanyar tants dies al metge , no goso insistir...
    Sabia que algun d'aquests poetes tenia relació amb Sant Feliu però no que en fossin fills. Saps que passa, que sempre veus els mateixos poemes de les roses i crec que s'han de conèixer tots i encara n'he trobat més.
    Estic intentant fer un vídeo amb aquests poemes, no sé si me'n sortiré ,perquè fa molt de temps que no n'he fet cap.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Gràcies Núria, crec que s'ha de fer justícia a tots els poetes que han escrit sobre les roses...i ves per on, la majoria són escrits per homes. A veure si me'n surto de fer-ne un vídeo, amb ajuda, és clar.
    Bones vacances a tu també.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Al camps i jardins
    festegen la primavera
    qui puguera ser flor
    i estar amb tu
    la festa sencera.

    B7s!!

    ResponElimina
  21. Neus, ets un sol. Gràcies per aquest poemet tan preciós. A mi sempre m'ha encantat que els meus alumnes me'n fessin. Si fossis una flor del meu jardí, procuraria que fessis moltes llavors perquè en neixessin moltes d'iguals i tot el jardí seria de flors que es dirien Neus,i seria tan bonic, que fins i tot la neu vindria cada any a fer-te molts petons com aquest MUÀ!!!
    Bones vacances.
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Molt bé, Roser, bona pensada. Avui, quan posi el post, n'adjuntaré dos que no se solen prodigar gaire. En honor teu.

    ResponElimina
  23. Gràcies Olga, però ja estava un mica cansada de veure que sempre s'utilitzaven els mateixos poemes i crec que tots s'han de poder conèixer...
    De tots els poemes llarguíssims que jo sabia de petita, ni havia un que es deia "El roser del meu balcó",que acabava així:
    I mai s'han vist tantes roses
    ni s'ha sentit tanta olor,
    com en les branques frondoses
    del roser del meu balcó.
    T'envio una mica del seu perfum,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Moltíssimes gràcies per la teua aportació per a Sant Jordi.
    Has escollit un magnífic ram de versos!!!
    Mil gràcies

    ResponElimina
  25. Hola Joana-Iris, gràcies , però no pot ser que sempre llueixin els mateixos. Demà intentaré treure un vídeo amb aquests poemes. Com que ja fa temps que no n'he fet no me'n recordo gaire, veurem si amb un bon tros d'ajuda...De totes maneres, darrerament, tinc problèmes amb el blog que abans no tenia, sobretot si hi poso poemes i fotos. Paciència.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. M'alegre que t'haja agradat!! un altre petó MUÁ!!

    ResponElimina
  27. Neus, a veure si algun princep blau et regala la rosa...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  28. no estaba entera que el dia 23 de abril se acostumbrara regalar rosas a la spersona queridas, gracias por comentarlo me hace feliz saber que te pude enviar a tiempo un gran ramo de rosas, agradesco el ramo de rosas rosas que me has regaaldo... sabes me fascinan las rosas, de hecho yo agradesco mas una rosa que cualquier otro regalo.
    gracias por visitarme me es muy grato tener tu calida compañia.
    un beso enorme para ti con mucho cariño

    ResponElimina