Subscribe:

dissabte, 12 de març del 2011

Hola a tothom, ja torno a ser aquí, no és pas que estigui bé del tot, però el metge m'ha dit que una mica cada dia podia donar-vos la tabarra!!! És que fins ara havia de mirar avall, ara puc fer-ho en línia recta, però de cap manera mirar les estrelles... Semblo el riu Guadiana, mai millor dit , per allò dels ulls, que ara apareix i ara desapareix. Això són vacances forçoses...
PER QUÈ ?
De vegades algú em pregunta d'on em ve el meu gust per la poesia i jo crec que de la mare.
La mare era d'una masia del Solsonès i només va anar a estudi mig any, quan ja en tenia catorze, a una casa de pagesos amb possibles, on hi havia una noia que tenia estudis i feia classe a la mainada d'aquelles contrades. Amb tan poc de temps va aprender a llegir, escriure i les quatre regles matemàtiques.

És curiós que ella només havia tingut un llibre de lectura i era de poemes, però no sabia de qui eren. Quan els fills vam ser grans vam fer mans i mànigues per esbrinar-ho, però no hi havia manera. Un dia vaig sentir per Catalunya Radio la Pepita LLunell, compositora de sardanes i rapsoda , que recitava poesies de poetes d'aquella època. Vaig contactar amb ella i pels fragments que jo recordava, casualitats de la vida, em va dir que ella en tenia un exemplar. El llibre es deia "POESIES" de Francesc Casas i Amigó. Més tard , en una llibreria "de vell", he trobat una segona edició en català antic i una cinquena, traduïda al català actual per Ramon Folch i Camarasa.
Us en deixo un petit tast, dels fragments que jo recordava:

MALALTIA DEL COR

...Viurem a dalt de la serra
sentint la flaire del bosc
i escoltarem cada vespre
com canten els rossinyols.
Així que apunti l'albada
ja trescarem pels turons,
tu portaràs la cistella
i jo l'ompliré de flors;
allí tindrem oblidades
totes les coses del món
i dins la nostra caseta
serem feliços tots dos...



Són uns poemes molt llargs i tots expliquen una història. La mare se'n sabia molts de memòria.
Jo no recordo quan vaig començar a escriure'n, però en tinc tres de quan tenia 12 anys, tan ben guardats que no els he trobat...Però en sé l'estrofa final d'un dedicat a la:
PRIMAVERA

El cel és blau i serè,
l'ambient sembla tot de festa;
és perquè després del fred...
Ha arribat LA PRIMAVERA!!!



Després van passar molts anys que no vaig escriure'n. Quan m'hi vaig tornar a posar, una amiga molt entesa en poesia em va dir:
-Roser, escriu prosa poètica , els teus poemes gairebé tots expliquen una història... i de seguida vaig pensar en els que la mare deia de memòria ...
M. Roser Alguè Vendrells

14 comentaris:

  1. Me n'alegro molt que ja estiguis aquí per donar-nos una mica "la tabarra"!!
    Cuida't molt!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies Montse,espero que duri!!!
    Ara aniré a veure les teves fantàstiques fotos.
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Bentrobada, Roser. Jo també m'apunto a "la tabarra". I tant que sí!

    ResponElimina
  4. Gràcies Jordi, a veure si entre tots fem tronar i ploure...bé, potser hem arribat tard perquè aquests dies, Déu ni do...(vi a la bota i pa al sarró)

    ResponElimina
  5. a que bonito que esta esto... nunca deja de sorprenderme tu obra
    besitos señora

    ResponElimina
  6. Bona retornada, espero que sigui llarga. I que bonica, amb anyorança de les poesies que sabia la mare.

    ResponElimina
  7. Hola Mónica, guapísima...Es bonito esto de seguir sorprendiendo a la gente, serà que gusta un poquito lo que hago...
    Por cierto, hace dias que no puedo entrar en tu blog, ¿lo has vuelto a canviar? Cuando quiero entrar me dice que el blog se ha eliminado, dime algo, porfi...
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Ai Imma,és que jo sóc molt nostàlgica...I jo també espero que no hagi de tornar interrompre aquests petits diàlegs que m'agraden molt.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Hola, Roser, ben retrobada sempre. Em saben greu els contratemps oculars, però la vida té coses bones i altres no tant.
    Tu, amb el cor ple de poemes, sigues feliç.

    ResponElimina
  10. Gràcies Olga pels teus bons desitjos. Saps que passa que jo no havia tingut mai problemes de vista i se'm fa una mica costa amunt. La veritat és que sempre voldriem les coses bones dela vida, però si mires enrera sempre hi ha un pitjor...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Quina història tan bonica ens has explicat..., aprendre a llegir amb amb els mots d'un poema ha de ser fabulós!!!
    Me n'alegro molt que estiguis millor, gràcies de nou pels teus comentaris :))

    Petons

    ResponElimina
  12. Hola Empar, i no sé com,la mare,es va poder aprendre de memòria uns poemes tan llargs. Quins temps aquells...Jo quan he tingut alumnes en edat d'aprendre a llegir, també ho han fet moltes vegades amb petits poemes. Pensa que jo en tenia per tota la classe i jugavem a veure qui els llegia bé i a més, els entenia. Dóna molt bon resultat, és com descubrir un petit misteri...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. No me n'havia adonat de la teua reincorporació.
    Despés de llegir-te a les itineràncies, he imaginat que ja hauries reestablert l'activitat blocaire i m'he passat.
    M'alegre molt de poder llegir tot el que ens ofereixes, la història que ens has contat és molt emocionant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Ola Iris ,he tornat enrera i t'he trobat...si que és una hiròria bonica i real, entens ara perquè els meus poemes són històries?
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina