Hola a tothom, ja torno a ser aquí, no és pas que estigui bé del tot, però el metge m'ha dit que una mica cada dia podia donar-vos la tabarra!!! És que fins ara havia de mirar avall, ara puc fer-ho en línia recta, però de cap manera mirar les estrelles... Semblo el riu Guadiana, mai millor dit , per allò dels ulls, que ara apareix i ara desapareix. Això són vacances forçoses...

PER QUÈ ?

De vegades algú em pregunta d'on em ve el meu gust per la poesia i jo crec que de la mare.

La mare era d'una masia del Solsonès i només va anar a estudi mig any, quan ja en tenia catorze, a una casa de pagesos amb possibles, on hi havia una noia que tenia estudis i feia classe a la mainada d'aquelles contrades. Amb tan poc de temps va aprender a llegir, escriure i les quatre regles matemàtiques.

És curiós que ella només havia tingut un llibre de lectura i era de poemes, però no sabia de qui eren. Quan els fills vam ser grans vam fer mans i mànigues per esbrinar-ho, però no hi havia manera. Un dia vaig sentir per Catalunya Radio la Pepita LLunell, compositora de sardanes i rapsoda , que recitava poesies de poetes d'aquella època. Vaig contactar amb ella i pels fragments que jo recordava, casualitats de la vida, em va dir que ella en tenia un exemplar. El llibre es deia "POESIES" de Francesc Casas i Amigó. Més tard , en una llibreria "de vell", he trobat una segona edició en català antic i una cinquena, traduïda al català actual per Ramon Folch i Camarasa.

Us en deixo un petit tast, dels fragments que jo recordava:

MALALTIA DEL COR

...Viurem a dalt de la serra

sentint la flaire del bosc

i escoltarem cada vespre

com canten els rossinyols.

Així que apunti l'albada

ja trescarem pels turons,

tu portaràs la cistella

i jo l'ompliré de flors;

allí tindrem oblidades

totes les coses del món

i dins la nostra caseta

serem feliços tots dos...

Són uns poemes molt llargs i tots expliquen una història. La mare se'n sabia molts de memòria.

Jo no recordo quan vaig començar a escriure'n, però en tinc tres de quan tenia 12 anys, tan ben guardats que no els he trobat...Però en sé l'estrofa final d'un dedicat a la:
PRIMAVERA

El cel és blau i serè,

l'ambient sembla tot de festa;

és perquè després del fred...

Ha arribat LA PRIMAVERA!!!

Després van passar molts anys que no vaig escriure'n. Quan m'hi vaig tornar a posar, una amiga molt entesa en poesia em va dir:

-Roser, escriu prosa poètica , els teus poemes gairebé tots expliquen una història... i de seguida vaig pensar en els que la mare deia de memòria ...

M. Roser Alguè Vendrells