Subscribe:

dijous, 17 de març de 2011

LA PRIMAVERA DESPERTA EL MAR



És un dia clar, sol, sorra daurada;
n’és el primer dels jorns de primavera;
un suau ventijol m’empolsina d’aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors
però, a les altes crestes de les ones,
endevino tots els bells colors
de les margarides, tulipes i roses.




La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es miren i enllacen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d’il•lusions, noves esperances,
segurs d’un amor que durarà sempre;
de primaveres sempre n’hi haurà d’altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d’ulls negres com ell o molt blaus com ella,

que amb molta tendresa veuran fer-se grans.


I que allà a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels;
que s’enlairaran com vol d’ocellada,
fent mil giragonses pels camins del cel.

Penso que és això el que la mar somnia
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera..., n’és el primer dia!



M. Roser Algué Vendrell

23 comentaris:

  1. M'agrada la primavera i ja ve de gust que vagi arribant.
    Bon dia
    Gemma

    ResponElimina
  2. Hola Gemma, tenia tantes ganes que arribés la primavera, que m'he avançat un dia, o potser n'ha tingut la culpa la preciosa lluna plena que hi havia ahir al vespre.
    Bona primavera,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Amb la teva poesia has anat resseguint totes les primaveres de la vida, mirant aquest mar que somnia!!
    Espero i desitjo que estiguis millor!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Un bonic cant a la primavera, l'he llegit també a les itineràncies. ës preciós!!!

    Espere que et trobes bé!!!

    Una gran abraçada

    ResponElimina
  5. És que la primavera no només són flors, violetes i ocellets...també el mar ens l'anúncia i ens transmet el que observa en silenci, amb la seva remor d'escuma blanca..
    Gàcies per preocupar-te.
    Una abraçada primaveral!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Hola Iris, jo també t'he vist a les Itineràncies. Un poema preciós que jo me l'he fet meu, tens molta facilitat pels poemes curtets...els meus gairebé sempre són llargs i espliquen històries...
    Gràcies, de moment tot va bé.
    Un petó amb colors de primavera,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Tots els bells colors.
    Ara.

    ResponElimina
  8. Despert el mar
    comença el gran viatge,
    de llevant o de ponent
    tot és anar endavant.
    A la sorra petjades
    de primavera, penyores
    d'estius passats...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Mentre hi hagi en el món primavera, hi haurà poesia!

    Gustavo Adolfo Bécquer

    ResponElimina
  10. Moltes felicitats M. Roser, em complau comunicar-te que as set la guanyadora del sorteig de 2 litres d’oli d’oliva verge extra gentilesa de Vilà moli d’oli.

    Necessitaré el teu correu per poder enviar-te el més aviat possible l’oli.
    Envia un e-mail a magazine.cat@gmail.com amb les teves dades.

    ResponElimina
  11. Jordi, tots els bells colors ara i tot l'any, amb matisos diferents, però sempre ens alegren la vista.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Gràcies Onatge pel teu comentari, un regal de poema...
    Ahir volia entrar al teu far i no vaig poder, avui ho tornaré a probar, però li vaig dir al vent que et fes arribar granets de sorra amb perfum de violetes...
    M. Roser

    ResponElimina
  13. No si val a copiar-se, encara que si el copiat és Bécquer, val la pena.
    Que bé, moltes gràcies. Així compararé amb el que utilitzo ara.
    Després t'envio les dades.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  14. Asi como la primavera despierta al mar...despierta a la naturelaza a las nuevas vidas.
    bello poema un gusto visitarle.

    ResponElimina
  15. aaaaaaaaaa que belleza la primavera, la mejor estacion del año sin dudas, que lindoa que esta tu pagina Roser que lindo lo que has escrito que linda las imagenes, aisssssssss es un encanto visitarte, gracias por tu arte...

    ResponElimina
  16. Bienvenida a mi blog Atlàntida. Siempre es un gusto recibir la visita de amigas de allende los mares. Yo también me hice seguidora de tus lindos blogs. Espero que nos sigamos visitando i nos regalemos una a la otra un poco de sensibilidad.
    Un beso grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Mónica, que me vas a sacar los colores...Pues, fíjate, a mi me gusta más el Otoño, serà por las nostalgias.
    Moni ¿qué les pasa a tus blogs? Aparecen y cuado pienso ,te
    agarré, vuelven a desaparecer...
    Gracias por estar ahí y mil besos de primavera.
    M. Roser

    ResponElimina
  18. Precioso...muchas veces tambien me pongo mirando al mar y me pregunto que sera que piensa y siente en cada momento,en cada estación.

    Gracias por tu visita a mi pequeño jardin de las palabras y por quedarte a pasear en el.

    Besos,Vega Pasión.

    ResponElimina
  19. La paleta de colors que has utilitzat per a pintar aquest quadre, és d'un cromatisme prodigiós.

    "I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
    infants de pell bruna o blanca de lluna,
    d’ulls negres com ell o molt blaus com ella,
    que amb molta tendresa veuran fer-se grans".

    M'ha encantat!

    ResponElimina
  20. Molt guapa, m'ha agradat molt. Sempre és igual, però cada vegada és diferent.

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  21. Vega Pasión, gracias por dejarme un huequecito en tu jardín...la verdad es que el mar tiene algo tan mágico...ya se que es un poco atrevido intentar averiguar lo que piensa, pero si ve que te interesas por él, te regala paz y sueños de espuma blanca...
    Besos con sabor a mar.
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Mira Pilar, de tant en tant em surt alguna cosa bonica...i gairebé sempre són històries. Tinc una amiga que des que el vaig escriure , ja fa uns anys, el porta a la cartera com si fos l foto d'un fill seu.
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. Tens raó Gregori, la màgia del mar és que sent sempre el mateix sempre el veus diferent. O sinó fes la prova, seu una estona tranquil·lament a la sorra o a les roques, i veus com va canviant, sembla que observis molts mars...
    Bon cap de setmana també a tu,
    M. Roser

    ResponElimina