Subscribe:

dimarts, 29 de març del 2011

LA PRIMERA ORENETA

Heu vist les primeres orenetes d'aquest any? Jo sí. Abans, als pobles es creia que les orenetes arribaven per sant Josep. De fet, recordo algunes cases que, en una data com aquesta, la gent no començava a dinar fins que no havia entrat una oreneta al menjador. Ignoro si algun any s'havien quedat sense la crema catalana...

PRIMAVERA


Heus ací:


Una oreneta,


la primera,


ha arribat al poble.



I l'home que treballa al camp,


i la noia que passa pel pont,


i el vell que seu en un marge, fora vila,


i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques


tenen la sort de veure una mica de cel


han sabut la notícia.



L'oreneta ha volat,


una mica indecisa,


ran mateix de l'aigua del riu,


s'ha enfilat pont amunt,


ha travessat, xisclant, la plaça


i s'ha perdut pels carrers en silenci.



I la mestressa que torna de comprar


ho ha dit als vailets de l'escola,


i aquests, a les dones que renten al safareig públic,


i elles ho han cridat


a l'home que empeny un carretó pel carrer,


i l'home ho ha repetit qui sap les vegades


i n'ha fet una cançó


al ritme feixuc de la roda.



Heus ací el que diu:


La primavera ha arribat al poble!



Miquel Martí i Pol


M. Roser ALgué Vendrells

23 comentaris:

  1. Ho has encertat de ple. Recordo molt les orenetes de Roda de Ter: hi havia estiuejat molts anys. Gràcies, Roser.

    ResponElimina
  2. Jordi, no podia deixar de fer un petit homenatge a les orenetes que, amb el seus xiscles,ens recorden que amb elles torna el bon temps i les ganes de gaudir de la natura, ara tan esplèndida...
    De res,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Aquí encara no han arribat, però no crec que hi triguin gaire.
    M'agrada com ho esvaloten tot, aquestes xiscladores inimitables. Transformen el paisatge amb el seu vol.

    ResponElimina
  4. Si que en són d'esvalotadores les orenetes...quan n'hi ha moltes de vegades et passen gairebé a frec del cap. A més fan de meteoròlogues, perquè quan volen ran de terra o d'aigua senyalen pluja. No és que s'hagin estudiat els mapes del temps, però com que mengen mosquits i aquests amb les baixes pressions volen baix, les orenetes els han de perseguir...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Precioso homenage a la primavera y a esas pequeñas aves tan bellas que a mi tanto me gustan...me ha encantado tu entrada...felicidades...

    Besos,Vega Pasión.

    ResponElimina
  6. También podia haber empezado diciendo:
    Volverán las oscuras golondrinas,
    en tu balcón tus nidos a colgar...
    Bequer es tan romántico!!!
    A mi me gusta verlas cuando las crías asoman su cabecita en el nido.
    UN abrazo grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Hola M. Roser primer que res donar-te les gràcies pel post de l'oli, espero que l'hagis gaudit acompanyada de la teva família.

    Aquí també han arribat les orenetes, amb els seu peculiar xiscle i volant d’aquí per allà, fen arribar la primavera a tots els racons.

    Salut.

    ResponElimina
  8. De res, només faltaria!!! L'oli és bonissim i mira que jo estic acostumada al bon oli...
    Tot i que les orenetes no canten, trobo que els seus xiscles fan primavera, i ens donen alegria de viure i quan vas pel camp et fan companyia.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Jo, paio de ciutat, desconexia el tema de les orenetes. M'aniria bé seguir amb la tradició, m'aprimaria alguns quilets, cosa que no estaria malament

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  10. Però, Gregori, si a la ciutat també n'hi ha d'orenetes!!! Les de ciutat, però son més negres i se'n diuen falciots. Si vols perdre uns quilets, diumenge em sembla que hi ha la cursa del C I...Jo vaig anar-hi l'any dels jocs olímpics i va ser molt divertit, encara que no me'n sobrava cap de quilet
    Bon i estiuenc cap de setmana per a tu també.
    M. Roser

    ResponElimina
  11. ai, a través del google reader em sortia aquesta entrada com inexistent... però veig que hi és des del dimarts? Bé, és igual, coses del ciberespai...

    Jo recordo que el meu avi feia caure els nius amb un bastó perquè deia que embrutaven. Els pagesos i la poesia mai han anat gaire de la mà.

    Feliç Primavera
    Gemma

    ResponElimina
  12. Moltes vegades tampoc puc entrar als blogs i no sé per què.
    Això que dius dels pagesos, de vegades sí, de vegades no. Els meus pares eren de pagès i ens van
    transmetre l'amor a la terra , tant animals, com plantes...La meva neboda té un niu a la porta de l'entrada de casa i cada any les orenetes hi fan el niu. Si que embruten, però són pura poesia, sobretot quan les petites treuen el caparró...
    Un petó ben primaveral,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. que lindoooooooo que linda historia, no sabia esa costumbre de las golondrinas, me encanto lo natural de tu poema, es maravilloso
    un besito

    ResponElimina
  14. Hola Moni ,veo que andas perdida por estos mundos de Dios...però no te olvidas de dar unos paseitos por mi casita blog, y esto me alegra mucho, ya sabes que siempre eres bien recibida. Por cierto no veo tu linda carita asomarse junto a mis seguidores, serias como una flor más del jardín ,o como utra golondrina. Por cierto, las golondrinas de ciudad son más negras y se llaman vencejos.
    Un besote grande, grande.
    M. Roser

    ResponElimina
  15. El que sí que hem vist són les migracions de grans ocells seguint la línia de costa: formen una V gairebé perfecta i volen a gran velocitat fugint de la calor que arribarà.
    És un bon espectacle. Les orenetes també fan llargs viatges.
    ¿Has llegit "El Príncep feliç", d'Oscar Wilde, a propòsit de les orenetes?

    ResponElimina
  16. Recordo les orenetes d'abans. Podien volar lliures, no hi havia excés de velocitat, l'aire era de tothom..., no calia portar un carnet entre els dents... L primavera sempre venia trempada de vida, no com ara que està regulada per un decret... Recordo quan el pare em parlava de les orenetes i sabia si plouria o si florien les flors... Visca les orenetes i la teva primavera.

    Des del far amb gavines.
    onatge

    ResponElimina
  17. Olga,alguna vegada també he vist aquestes formacions en forma de V no sé quins ocells deuen ser.El que si he pogut observar sovint són les grans bandades d'estornells que dormen als arbres de Barcelona. A punta de dia marxen terra endins a buscar menjar i al capvespre tornen a la gran urb. És tot un espectacle!!!
    Em sembla que si que l'he llegit, El Princep feliç, i fins tot l'he explicat a l'escola...si és el de l'oreneta que es queda a l'hivern per fer de missatgera de l'estatua del princep, que vol ajudar els pobres els pobres...El que no sabia és qui n'era l'autor. Gràcies.
    Una ABraçada
    M. Roser

    ResponElimina
  18. Penso que la primavera arriba quan nosaltres la sentim propera i no cal que ens ho digui ningú...només cal mirar per la finestra.
    El teu pare devia ser una gran persona si era un bon observador de la natura, en aquest cas de les orenetes. Crec que al camp són força lliures, perquè l'aire encara és gairebé de tothom...
    Tu m'envies gavines i jo orenetes.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Recordo dels Sant Josep moltes cremes catalanes amb melindros, però desconeixia la visita de les orenetes als menjadors de les cases...
    Aquests dies comencen a ser un festival de cants d'ocells...
    M'agrada que vinguis a casa, i la teva generositat!
    Una abraçada, M.Roser!
    Tinguis molt bona estrena de setmana.

    ResponElimina
  20. Dons això de les orenetes és ben real, ara tampoc ser si ho feien gaires cases...
    El cant dels ocells en aquesta època de l'any és molt bonic, però quan et desperten a la matinada de vegades voldries que fos l'hivern!!!
    A mi també m'agrada venir a casa teva i que tu vinguis a la meva.
    Bona nit,i potser que deixis el fanalet encès...
    M. Roser

    ResponElimina
  21. Me hiciste viajar por ese pueblo, he visto el campasino el ama de casa contando a los chicos de la escuela, casi senti el veulo de esta hermosa ave rozando mi cabeza.
    que bonito me encanto .
    saludos y un abrazooo

    ResponElimina
  22. Hola Atlàntida. Celebro haber tenido la capacidad de transmitirte los sentimientos de este hermoso poema, que describe tan bien un episodio de la naturaleza. Es de un poeta muy admirado aquí.
    Muchos besos.
    M. Roser

    ResponElimina
  23. Enhorabona! Una magnífica celebració de la primavera!!!

    ResponElimina