Subscribe:

dimarts, 18 de gener del 2011

LA ROSER diu: HOLA, hola...

Després d'uns quants dies de "mirar-me els peus", torno a la normalitat, de mica en mica... He mirat per la finestra i he vist com el sol s'amagava en forma de bola vermella. M'agradaria dedicar-vos a tots i a totes unes ratlles de prosa poètica, per agrair-vos que hagueu estat pendents de les meves ensopegades... ( la foto no és el meu horitzó però també serveix).


Si totes les paraules boniques escrites pels poetes, volessin en llibertat com petites gavines, hi hauria un núvol de flors, amors, il·lusions i tendreses, en un cel de somni...com milers d'estrelles.
Aquest és el cel que jo voldria per a vosaltres!!!

M. Roser Algué Vendrells

11 comentaris:

  1. Un cel ben bonic que tots volem compartir amb tu. Compartir horitzons és una de les meravelles que mai ens manllevaran a tots els qui encara gaudim del seté cel.

    Abraçades i a mirar blaus i vermells.

    ResponElimina
  2. Uiiii, he entrat amb l'altre gmail, supose, que ja sabràs que iris i joana són les dues cares de la mateixa moneda, he,he
    B7s

    ResponElimina
  3. Saps, m'he fet una mica de "garbuix mental"...Ets una mica pillina, ets dues en una? Investigant he arribat a un blog "Besllum"...em sembla que m'he perdut!!!
    Petons siguis una o dues,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Celebro el retrobament dels poetes retrobats pels laberints dels blogs.

    ResponElimina
  5. Compartim aquest cel tan bonic. Gràcies, guapetona.
    Besadetes

    ResponElimina
  6. Gràcies Jordi, però encara no en puc abusar d'aquests estris. De mica en mica espero que tot torni al seu lloc...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Hola Dolores,que et pensaves que m'havia oblidat del teu blog? no, no...Han estat les circunstàncies, o els virus de l'ordinador!!! Torno ara a poqueta nit i amb molt de fret.
    Besadetes,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Després de tenir els ulls clucs
    de viure dins la foscor,
    avui veus el sol rogent
    que et permet tornar a ser tu,
    ja tornes a obrir els ulls
    i veus un gran horitzó
    ets amb nosaltres Roser
    sents que tornes a ser tu.
    ----
    Bona retrobada

    ResponElimina
  9. Imma, quina il·lusió, m'has fet un poema...
    Gràcies i molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Moltíssimes gràcies per aquest cel tan especial.
    Ben retrobada.

    ResponElimina
  11. Gràcies a tu, Pilar per estar a l'agüait...sempre és agradable saber que algú et té present.
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina