LA ROSER diu: HOLA, hola...
Després d'uns quants dies de "mirar-me els peus", torno a la normalitat, de mica en mica... He mirat per la finestra i he vist com el sol s'amagava en forma de bola vermella. M'agradaria dedicar-vos a tots i a totes unes ratlles de prosa poètica, per agrair-vos que hagueu estat pendents de les meves ensopegades... ( la foto no és el meu horitzó però també serveix).
Si totes les paraules boniques escrites pels poetes, volessin en llibertat com petites gavines, hi hauria un núvol de flors, amors, il·lusions i tendreses, en un cel de somni...com milers d'estrelles.
Aquest és el cel que jo voldria per a vosaltres!!!
M. Roser Algué Vendrells
Si totes les paraules boniques escrites pels poetes, volessin en llibertat com petites gavines, hi hauria un núvol de flors, amors, il·lusions i tendreses, en un cel de somni...com milers d'estrelles.
Aquest és el cel que jo voldria per a vosaltres!!!
M. Roser Algué Vendrells
Un cel ben bonic que tots volem compartir amb tu. Compartir horitzons és una de les meravelles que mai ens manllevaran a tots els qui encara gaudim del seté cel.
ResponEliminaAbraçades i a mirar blaus i vermells.
Uiiii, he entrat amb l'altre gmail, supose, que ja sabràs que iris i joana són les dues cares de la mateixa moneda, he,he
ResponEliminaB7s
Saps, m'he fet una mica de "garbuix mental"...Ets una mica pillina, ets dues en una? Investigant he arribat a un blog "Besllum"...em sembla que m'he perdut!!!
ResponEliminaPetons siguis una o dues,
M. Roser
Celebro el retrobament dels poetes retrobats pels laberints dels blogs.
ResponEliminaCompartim aquest cel tan bonic. Gràcies, guapetona.
ResponEliminaBesadetes
Gràcies Jordi, però encara no en puc abusar d'aquests estris. De mica en mica espero que tot torni al seu lloc...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Hola Dolores,que et pensaves que m'havia oblidat del teu blog? no, no...Han estat les circunstàncies, o els virus de l'ordinador!!! Torno ara a poqueta nit i amb molt de fret.
ResponEliminaBesadetes,
M. Roser
Després de tenir els ulls clucs
ResponEliminade viure dins la foscor,
avui veus el sol rogent
que et permet tornar a ser tu,
ja tornes a obrir els ulls
i veus un gran horitzó
ets amb nosaltres Roser
sents que tornes a ser tu.
----
Bona retrobada
Imma, quina il·lusió, m'has fet un poema...
ResponEliminaGràcies i molts petons,
M. Roser
Moltíssimes gràcies per aquest cel tan especial.
ResponEliminaBen retrobada.
Gràcies a tu, Pilar per estar a l'agüait...sempre és agradable saber que algú et té present.
ResponEliminaMolts petons,
M. Roser