Subscribe:

dimecres, 5 de gener del 2011

LA ROSER diu:
He obert l'ordinador només per dir-vos que em tocarà fer unes petites vacances. Em sap molt de greu, però acabo de venir d'urgències i el divendres al matí m'operen d'un desprendiment de retina...
FINS AVIAT, un petò per a tothom.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. Mª Rosa SERDIO6/1/11 16:42

    MIENTRAS TE CURAS,
    MIENTRAS RELAJAS TUS OJOS DE VER
    TANTO COMO A VECES NO QUIEREN...
    IMAGINA
    LOS PAISAJES DE TI INFANCIA,
    TUS FLORES FAVORITAS,
    LAS MANOS QUE AMAS Y TE AMAN.
    IMAGINA Y CURA
    LAS SONRISAS MELLADAS,
    LOS CORAZONES HECHOS AÑICOS,
    LOS CAMPOS SIN COSECHAS
    IMAGINA Y CÚRALOS.
    LA PALABRA PUEDE.
    LA MENTE VENCE.

    Cuídate mucho y tómate el tiempo de elevar todos os desprendimientos mientras escuchas poesía.
    Un abrazo.
    Rosa Serdio

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs6/1/11 20:18

    Quan estiguis ben curada, que serà aviat, aquests ulls teus veuran un any estès com un camp de flors que t'espera.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gemma8/1/11 8:16

    Hola Roser, et segueixo llegint encara que no et comenti sovint.
    Espero que et recuperis aviat i ànim.
    Un petó.
    Gemma

    ResponElimina
  4. chuscartes8/1/11 10:33

    Esper que la teva recuperació sigui ferma i satisfactòria. Salut!

    ResponElimina
  5. Imma Cauhé11/1/11 0:20

    Descansa, tot serà ràpid i anirà bé. Això és pa sucat amb oli pels metges.
    Una abraçada i ànim.

    ResponElimina
  6. Joana22/1/11 11:37

    Des d'aci et desitge de tot cor que tot vaja molt bé. T'esperarem i tan aviat et recuperes hi serem amb tu compartint amb silenci totes les grans petiteses que ens ofereixes.
    Jo també les agafaré el proper divendres i per una intervenció semblant.
    Vinga ànims i una gran abraçada!!!

    ResponElimina
  7. M. Roser23/1/11 18:22

    Hola Mª Rosa. El detalle de las mayúsculas, todo un acierto...
    Te agradezco que sigas estando ahí,es como la luna nueva, que no se ve, pero se intuye. Ni te imaginas lo mucho que trabajó mi materia gris, estos días ( no tenía otra cosa que hacer)en que "un transistor" antiguo ha sido mi fiel compañero.
    Gracias y un abrazo grande también para ti.
    M. Roser

    ResponElimina
  8. M. Roser23/1/11 18:27

    Hola Olga, encara en tinc per uns quants dies per estar dins la normalitat però ja tenia una mica de "mono"...A partir d'ara aniré observant la natura i faré un post del que vegi.
    Gràcies per preocupar-te i una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. M. Roser23/1/11 18:34

    Hola Gemma, m'ha fet molta il·lusió retrobar-te, és una mica allò que he dit abans de la lluna nova, que encara que no la veiem...
    Suposo que en tinc per una quinzena, però de mica en mica aniré fent alguna cosa. Faré un post de poemes infantils, que ja sé que que els utilitzes...
    Gràcies i molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  10. M. Roser23/1/11 18:42

    Hola Chuscartes, et dono la benvinguda a les meves "Petiteses", sempre em fa il·lusió contactar pel blog, amb gent maca( com jo, que no tinc padrins)encara que el moment no sigui del tot favorable per a mi. Però de mica, en mica tot es va normalitzant.
    Gràcies i una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. M. Roser23/1/11 19:28

    Hola Imma t'he deixat un missatget al teu trocet de natura...De totes maneres moltes gràcies una altra vegada per preocupar-te per mi. No sé si pels metges és pa sucat amb oli, però la meva esquena diu que no!!!
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. M. Roser23/1/11 19:37

    Gràcies Iris, ets un "solete". També t'esperarem a tu i teixirem una hamaca imaginària, perquè estiguis ben cómode. Mira que és casualitat...jo de seguida vaig pensar que debien ser els virus de l'ordinador!!!
    Un petò ben gros i"santa paciència"
    M. Roser

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)